Entrades
Si no tinguéssim ossos semblaríem xiclets rodants, ens escamparíem per terra i xocaríem els uns amb els altres, semblaríem cucs o, si estiguéssim grassonets, grosses botifarres mòbils. Ai, uix, quin fàstic, no?
Ah, però si no tinguéssim ossos no hi hauria lloc per al mal d'ossos ni quan fa massa sequedat, ni quan fa massa humitat ni quan arribem a les menopauses obligades per edat, ni... ni mai!
Tant de bo no tinguéssim ossos, doncs, no?
El meu menisc bo però trencat (o sigui el que encara no està operat) m'està fent la guitza des de fa setmanes.
Segons el traumatòleg, cal infiltrar (arggg.. infiltrats a dins del cos! quin iuiu!)
Segons la fisio, no et deixis infiltrar, ni tan sols enrta per cap mútua; treballa el quadriceps (s'escriu així? no és un dinosaure, això?) i fes-te força massatges (si, és clar, pagant, sant pere canta)
Segons una amiga, surt a caminar per enfortir les cames (però com surto, si vaig més coixa que si portés una pota de pal?)
Segons una altra amiga, ves a l'osteòpata (si,si, però aquest "tampoc" no entra per cap mútua)
Segons ma mare, prent-te el voltarén i deixa't fer pel traumatòleg.
Ah, però si no tinguéssim ossos no hi hauria lloc per al mal d'ossos ni quan fa massa sequedat, ni quan fa massa humitat ni quan arribem a les menopauses obligades per edat, ni... ni mai!
Tant de bo no tinguéssim ossos, doncs, no?
El meu menisc bo però trencat (o sigui el que encara no està operat) m'està fent la guitza des de fa setmanes.
Segons el traumatòleg, cal infiltrar (arggg.. infiltrats a dins del cos! quin iuiu!)
Segons la fisio, no et deixis infiltrar, ni tan sols enrta per cap mútua; treballa el quadriceps (s'escriu així? no és un dinosaure, això?) i fes-te força massatges (si, és clar, pagant, sant pere canta)
Segons una amiga, surt a caminar per enfortir les cames (però com surto, si vaig més coixa que si portés una pota de pal?)
Segons una altra amiga, ves a l'osteòpata (si,si, però aquest "tampoc" no entra per cap mútua)
Segons ma mare, prent-te el voltarén i deixa't fer pel traumatòleg.
I vosaltres, com esteu, d'ossos?
13 comentaris:
De moment el meu esquelet no protesta gaire, només el just i puntual per l'edat, i ja es comença a encallar una mica.
Si cal operar, doncs operar. La meva mare deia sempre allò de: "más vale ponerse una vez colorado que ciento amarillo". És a dir, o resisteixes estoicament, o genoll de plàstic o enganxar-lo amb pega, no sé com ho fan.
Així t'estalviaries un munt de coses...
Potser el teu esquelet surt de nit, com el personatge que tinc i que faig servir moltes vegades: un esquelet viu i de bona pasta. Quan de matinada torna al cos, el pintor decorador Horaci Vergés se sent cansat...
Compte a fer enfadar l'esquelet, perquè ell sempre ens vol sobreviure, ja saps la importància de l'os: com més antic, més el valoren.
Jo no et donaré cap consell, que veig que ja en vas ben servida... només et desitjaré sort i dir-te que no em puc queixar, que els meus ossos són força suportables! Ara fa un any el genoll em va donar la llauna uns quants mesos, però ara el tinc bé. I no et diré pas com ho vaig fer, perquè no et pensis que és un consell. De fet no et puc dir què vaig fer, perquè no vaig fer res.
Paraules que demostren que no sóc n robot... "tujuru" al menys em fan quedar una mica bé. :)
QUESOC NECIANNO
Us juro, Carme i Olga, que a la meva bústia hi ha un tercer comentari d'un /a Anònim/a que no surt "aquí"... definitivament em passen coses raríssimes!
Carme "Que sóc nciano"? ;)"buenu", ens hi acostem, però encara no, encara no ens podem dir "cianos"!!! :D
Olga, acabaré fent el que em digui el traumatòleg, si s'ha d'infiltrar, s'infiltra i si s'ha de posar os de plàstic, es posa os de plàstic (quin iuiu) perquè això és una "gaita"!!! hauré d'esbrinar com s'ho fa, el teu esquelet, per sortir de nit (una "cana" a l'aire li va bé a qualsevol, sigui o no sigui os!) :)
jajaja, anar pel món desossats, com els peus de porc farcits de butifarra negra que fan a l'Agut (plat i restaurant boníssims respectivament)... imagina't al cinema, haurien de fer butaques tipus bidet...
I per pujar a un avió? ens haurien d'empaquetar com les maletes i embarcar-nos a pes... Es què tens unes coses...
Doncs jo, UBLOYMEA AYSICATI!
locualoque, Isabel???????????
ah, ara ho entenc!
doncs si tu UBLOMEA AYSICAT, jo sRess elsocesp, apa!
jejeej com xiclets. la veritat és que no ens aguantaríem de peus.
Fes cas al trauma, infiltra, reforça cuàdriceps, natació, Condrosan, escalfor i fred a demanda jajajaj ja saps a avegades funciona una cosa o l'altre...
Quan sigui el moment...quiròfan.
Jo de moment amb la natació , el ioga i caminar encara no donen senyals o sigui que continuaré i ja m'avisaran ( els ossos )
vinga cuida't Montse!
I sí els osteòpates ho posen tot al seu lloc...encara que no ho sembli...pagant això sí :)
Els meus ossos encara no em donen problemes. Lo meu és mental :-) Vinga, a veure si t'operen aviat i deixes de patir (a la meva mare l'han operat d'això mateix aquest febrer i ja està gairebé com a nova). Ànims (i si et fa mal, fes sessions de sofà amb un bon llibre. Això és gratis).
Fa dos anys em van fer una única infiltració en un peu i es va acabar un dolor que arrossegava des de feia mesos. Toco ferro!
De moment bé, ni que algun dia fan crec crec i penso.. aiinnss Joana!!
No et dono cap consell... no se què faria jo.
Gràcies a tots i a totes!
M'apunto els consells i els no-consells.
Aquesta tarda començo una rehabilitació "física", aprofitant que el voltaren ha fet el seu efecte.
Ja us aniré dient el què.
Moltes gràcies, ehhhhhhhhh? :D
llegeixo creuant els dits, les mans, els peus, els meniscs, que sempre estic "a punt de..." Massa opinions i cap et pot fer decidir, uf! Jo els engegaria tots a pastar fang i començaria de cap i de nou, és el teu cos, tu manes :)
quina p..ada el mal d'ossos en general i el de genolls en particular.
ara, jo et diré que em vaig infiltrar el genoll al setembre i tant de bo ho hagués fet abans: dues punxadetes en dues sessions amb una setmana de separació; a la SS, que no se'n fa càrrec del medicament però sí que me les van posar; demanant el medicament directament al laboratori (via telèfon passat pel metge) per estalviar-me gairebé el 25% del que em costava a la farmàcia; però en qualsevol cas, fantàstic. La diferència entre no poder gairebé caminar i fer-ho amb normalitat.
Però clar, això és molt personal i jo només puc parlar per com m'ha anat a mi.
Una abraçada i bona rehabilitació
Els meus ossos mai han estat del tot bé. De petita, que havia de pendre calç, de gran, que no he de carregar pesos...però el mal sempre torna.
Publica un comentari a l'entrada