Entrades
Per animar una mica la Blogosfera, Blogville, la Catosfera o com li vulgueu dir, i per no parlar de temes espinosos com "la que està caient en tots els aspectes" i distreure'ns una mica, el Paseante proposa que expliquem la nostra experiència primera amb el cotxe. Així que, aquí va. Juro pels déus de l'Olimp que tot és cert excepte el nom del noi (més que res perquè no puc recordar-me de com es deia el noi en qüestió, tot i que existir, existia, us ho asseguro!)
Remuntem-nos a un dia de maig de 1972 (ha plogut, ehhhhhhhhhhhh?)
- Eeei, gent! Que ja tinc el carnet de conduir! - diu ella, tota contenta, dirigint-se al seu grup d'estudi (i de gresca) de la Normal.
-Per fi! Enhorabona, ja tocava, noooooo? quantes vegades t'has presentat a les maniobres? I a la prova de circulació?- diu l'Enric- Va, explica'ns-ho altra vegada, vaaaaa!
Au, calla, poca-solta!- fa ella, tocada, però encara no enfonsada- Ho voleu tornar a sentir, ehhh? Voleu tornar a riure, ehhh? Doncs aquí va la batalleta, aquest cop amb final feliç!
La teòrica la vaig treure a la primera! i després, hmmm, a la pràctica, un dia em vaig mig carregar l'examinador quan passava per davant del cotxe i és clar, em van eliminar de seguida...
Un altre dia vaig fer tooootes les maniobres bé i al sortir a circulació vaig i faig un stop en lloc d'un ceda el paso. Després dubto un moment si mirar pel retrovisor o girar el cap com la nena de l'Exorcista. Faig això darrer i...zzzap! senyoreta, ja pot baixar del cotxe, que està suspesa! (merda)
A la tercera, tampoc no vaig passar de les maniobres, em vaig carregar dos cons a la "ela" i vaig calar el cotxe a la rampa (més merda)...
Setmana Santa pel mig... espera que esperaràaaaaaas.
Tornant de les vacances - unes vacances que havíem fet les 9 dones del grup d'estudi (i de gresca)de la Normal - em presento per quarta vegada. Passo bé les maniobres i a la prova de circulació ja-no-me'n recordo-què-carai-faig, la qüestió és que em tornen a tombar (merda, merda i merda). M'he de tornar a examinar de teòrica.
Cap problema. A la cinquena va la vençuda: passo la teòrica, les maniobres i la circulació sense gairebé ni adonar-me'n! (no m'ho creia!)
Felicitacions, saltar-se una classe per celebrar-ho al bar, etc,etc. L'Enric li demana, de bones maneres, si quan acabin les classes el vol acompanyar a Badalona, que és on viu.
- Amb molt de gust!- fa ella, tota cofoia (no és que li agradi l'Enric, a ella, no, però és un bon company -sobre tot de gresca- i així li demostrarà a aquell cap-quadrat que no li han donat el carnet a la tómbola!)
En acabar les classes surten tots dos cap el 850 del seu pare (ella no té cotxe i hauran de passar moooooooolts anys abans no en tingui un de propi; però molts, molts, molts, eh?)...
Baixen tot xino-xano fins al carrer Tarragona, l'Enric flipa de com ho fa de bé i li ho diu diverses vegades. Ella se sent una mena de Fittipaldi (per als que fa poquet que han nascut i llegeixen aquest blog, Fittipaldi era... bé, ja us ho explicaré un altre dia, que avui no toca).
Arribant a la Plaça d'Espanya, aideumeu, s'equivoca de carril i es troba, sense adonar-se'n, encarada cap a Castelldefels.
- I ara, què fem?- fa l'Enric
- Ai!, que m'he equivocat, no et preocupis, donarem la volta - però no troba cap espai apropiat per fer la volta.
Total, primer viatge de la Història: Rally Carrer Melchor de Palau-Badalona, passant per l'Aeroport!
(com pot ser que tardessin tant a inventar els GPS's, eh? eh? eh?)
No, no em dóna la gana d'explicar com reia l'Enric (i jo, ep!) menjant-nos un entrepà al bar de l'Aeroport. A Badalona vam berenar!
Au, algú més s'anima a explicar la seva primera (o segona o tercera) experiència amb el cotxe?
11 comentaris:
Bé... jo... al primer examen que vaig fer de conduir, vaig anar durant tot l'examen amb primera, perquè recordava els mots del instructor que el primer dia em va dir, mentre m'explicava les marxes, que amb la primera podria arribar on volgués, però que anava molt a poc a poc encara que tenia molta força. Aleshores vaig pensar que durant l'examen, si anava en primera, m'estalviava pensar a canviar de marxar i podria estar més concentrat en els senyals de la circulació. Òbviament em van suspendre.
He he he, jo era molt (sóc) dolenta amb el cotxe; hauria de fer memòria, però un dia faré un post, amb la foto del meu cotxe,tela!
I ara encara et fan por els camions quan baixes a Barcelona. Lo teu és circular pel mar, noia :-)
Pot semblar mentida però no tinc carnet de conduir....ni tan sols ..ai de mi...ser anar en bicicleta!
Ui, doncs sé que quedarà fatal, però sóc molt bona conduint i, a més, m'encanta :) el profe sempre deia que semblava que havia nascut amb els pedals als peus i mai se'm va calar, me'l vaig treure a la primera als 18 anys. O sigui que la meva capacitat resulta un desastre literari :)
Jaume, l'avi del meu marit travessava tot el poble en primera (ja el coneixien, hehehe) ;)
Glòria, no som dolentes amb el cotxe, tenim la nostra personalitat!! XD
Paseante, lo dels camions té la seva lògica... un dia t'ho explicaré, però si,és cert: teràpies fracassades en l'intent de sortir-me'n de la por als camions i dos treapeutes amb por als camions (això deu ser la transferència, hehehe)
Elfre, beneïda tu, que resisteixes!
Clidice, em fas una envejaaaaaaaaaaaa!! vaig estar tretze anys sense portar cotxe, tot i que no em vaig deixar caducar el carnet - per sort- i saps què somiava? doncs que conduïa! (ai, el subconscient, quines males passades ens juga!) quan em vaig quedar viuda del primer marit, vaig haver de tornar a agafar el xotxe sí o si! (per això devia somiar que conduïa, ves a saber)
aixxxxxxxxx, el xotxe (en què devia pensar jo?)
EL COTXE, el cotxe!
Publica un comentari a l'entrada