Entrades
Un cop acabada l'aventura de l'Aleix, que tornarà un dia d'aquests, ja em puc tornar a dedicar al meu blog; no ho sembla, però haver de posar al dia el blog d'una altra persona, per molt que la coneguis i que sàpigues com és (o et pensis que ho saps) és més difícil del que sembla. Sort de les fotos! (per cert, Paseante, la foto amb les noies brasileres que esperaven els navegants que anevan arribant te la posaré un dia d'aquests, quan el capità me la passi, que la té al seu ordinador i me l'ha d'enviar. Ja veuràs que sembla una foto dels Reis de l'Orient, que porten coses a la gent!) ;)
Avui (o era ahir?) llegia una apologia del silenci en un article de Monzó a La Vanguàrdia: dóna gust que la gent important pensi com un mateix. O potser és al revés: dóna gust que un mateix pensi com la gent important. Sigui com sigui, hi estic a favor: em fa molta ràbia el soroll amb el què he de conviure. Bé, jo i tot bitxo vivent! Jo sóc de les que sempre té la ràdio posada, o música. La tele, cada vegada menys, la veritat, però també la poso, per què ens hauríem d'enganyar? Ja fa temps vaig parlar de com em molesta quan, enmig de qualsevol programa, sigui de tele o de ràdio, et posen els anuncis a tot volum. per això, quan em vull concentrar o, senzillament, quan vull estar tranquil·la i relaxada (cosa força difícil en mi) o bé em poso música que m'agradi molt i molt baixeta de volum (un tema a part són els moments puntuals en què cal escoltar una peça determinada a tota pastilla, com alguna ària d'òpera o un tema concret de rock). Bé, deia que quan vull estar tranquil·la, la música baixeta o el silenci més absolut són el millor. Avui m'acompanya la música de la pluja caient darrere la finestra... és fantàstica!
I parlant de músiques, emissores, ràdios, teles, programes... ahir a la tarda vaig tenir el "goig" d'haver d'assistir a una reunió de veïns (la meva mare no hi sent i vaig anar-hi jo en representació seva). Deumeu! Maremeva! Verge Maria! Us puc assegurar que durant tres hores i mitja em va donar la sensació que estava asseguda al plató de Sálvame deluxe! No hi faltava ni la Belén Esteban de torn! Us ho aconsello per una tarda de dissabte: us infiltreu en una reunió de veïns i en podeu sortir amb un estudi sociològic de primera categoria! Jo crec que la sensació que es sent ha de ser semblant a la que experimenten els polítics als seus escons.
Ah, aquest matí, abans d'optar pel silenci i la música de la pluja, havia posat Catalunya Ràdio. Bufffffffff... La Cóppolo és absolutament ensucrada i insuportable! (Perdoneu, però algú ho havia de dir)... per què van treure la Tatiana Cisquella, del Suplement? eh? eh? eh? O l'Adam Martín, que li fotia mil voltes a aquesta caramel·litzada Sílvia! ho sento, noia... (tampoc no em llegirà, o sigui que...)
Juro que a partir de la setmana que ve començo a fotre canya a l'editor, que em té ben abandonada!!! He dit.
Nota: Torno a NO PODER ENTRAR en alguns blogs, a deixar comentaris. Exemples: el del porquet, el de l'Olga Xirinacs... i molts d'altres! No sé per què. Escric comentaris, de vegades llarguets, i llavors em diu que la pàgina és "broken" i que "tararí que te vi". I els meus comentaris s'esvaeixen en la virtualitat de la manera més vil. Francament, no ho entenc, però que ho sapigueu!
Avui (o era ahir?) llegia una apologia del silenci en un article de Monzó a La Vanguàrdia: dóna gust que la gent important pensi com un mateix. O potser és al revés: dóna gust que un mateix pensi com la gent important. Sigui com sigui, hi estic a favor: em fa molta ràbia el soroll amb el què he de conviure. Bé, jo i tot bitxo vivent! Jo sóc de les que sempre té la ràdio posada, o música. La tele, cada vegada menys, la veritat, però també la poso, per què ens hauríem d'enganyar? Ja fa temps vaig parlar de com em molesta quan, enmig de qualsevol programa, sigui de tele o de ràdio, et posen els anuncis a tot volum. per això, quan em vull concentrar o, senzillament, quan vull estar tranquil·la i relaxada (cosa força difícil en mi) o bé em poso música que m'agradi molt i molt baixeta de volum (un tema a part són els moments puntuals en què cal escoltar una peça determinada a tota pastilla, com alguna ària d'òpera o un tema concret de rock). Bé, deia que quan vull estar tranquil·la, la música baixeta o el silenci més absolut són el millor. Avui m'acompanya la música de la pluja caient darrere la finestra... és fantàstica!
I parlant de músiques, emissores, ràdios, teles, programes... ahir a la tarda vaig tenir el "goig" d'haver d'assistir a una reunió de veïns (la meva mare no hi sent i vaig anar-hi jo en representació seva). Deumeu! Maremeva! Verge Maria! Us puc assegurar que durant tres hores i mitja em va donar la sensació que estava asseguda al plató de Sálvame deluxe! No hi faltava ni la Belén Esteban de torn! Us ho aconsello per una tarda de dissabte: us infiltreu en una reunió de veïns i en podeu sortir amb un estudi sociològic de primera categoria! Jo crec que la sensació que es sent ha de ser semblant a la que experimenten els polítics als seus escons.
Ah, aquest matí, abans d'optar pel silenci i la música de la pluja, havia posat Catalunya Ràdio. Bufffffffff... La Cóppolo és absolutament ensucrada i insuportable! (Perdoneu, però algú ho havia de dir)... per què van treure la Tatiana Cisquella, del Suplement? eh? eh? eh? O l'Adam Martín, que li fotia mil voltes a aquesta caramel·litzada Sílvia! ho sento, noia... (tampoc no em llegirà, o sigui que...)
Juro que a partir de la setmana que ve començo a fotre canya a l'editor, que em té ben abandonada!!! He dit.
Nota: Torno a NO PODER ENTRAR en alguns blogs, a deixar comentaris. Exemples: el del porquet, el de l'Olga Xirinacs... i molts d'altres! No sé per què. Escric comentaris, de vegades llarguets, i llavors em diu que la pàgina és "broken" i que "tararí que te vi". I els meus comentaris s'esvaeixen en la virtualitat de la manera més vil. Francament, no ho entenc, però que ho sapigueu!
12 comentaris:
Pots creure que tenia la tele engegada sense cap motiu, només emetent soroll, i just abans de llegir el teu post he decidit tancar-la per a gaudir una mica de la lectura i el silenci! És un senyal?
Les reunions de veïns per sort jo me les puc estalviar... és una de les coses que em fan més mandra d'aquest món, allà on hi ha certs personatges amargats de la vida que veuen l'ocasió d'amargar una mica més la vida de la resta de les altres persones. El que serien uns autèntics mariners d'aigua dolça (Haddock dixit)
porquet, gaudeix de la pluja, és un bé dels déus!!! Uau, parlant del capità Haddok, ja has vist Tintin? jo hi vull anar, però al meu poble només la fan en castellà i no em dóna la gana d'anar-hi. Esperaré a poder anar a Mataró, que allà si que la fan en català!
Oooh! L'has d'anar a veure! Molt bona! Però fas bé d'esperar-te a veure-la en català (ja és trist que en algunes zones de Catalunya no es pugui veure en català... si és que som uns feixistes imposadors de la llengua... perdó, això ja seria un altre tema).
Jo la recomano ferventment!
Vs a veure el Tintín, t'ho diu una que no va al cinema sinó és narcotitzada, i m'ho vaig passar molt bé! :) I del soroll, què vols que et digui? Cada dia m'agrada més no sentir res més que la remor de les coses "de debò". La música per quan la vull escoltar, ben assegudeta i quieteta. Haurien de prohibir que els comerços embrutessin l'espai amb tant de soroll :(
D'acord en moltes coses... Em sento bé llegint-te, perquè veig que dius quasi tot el que jo diria si tingués més ganes d'escriure.
(El riure estrepitós de la Cóppulo m'enerva).
Bona setmana!
A mi m'agvrada sentir la música ben forta, llegint el teu escrit m'adono que sóc maleïda, però tant me fa.
Segur que ho faig per no sentir els silencis quan estic sola. Es capfiquen a explicar-me `contes de terror i amb la música aconsegueixo que callin.
A mi fa mesos que em passa el mateix que a tu, amb molts blogs. He descobert que si trio signar con anònima, no haig de refer els testaments que de vegades hi deixo...Com el que avui et tocarà llegir, o no, a tu.
Tinc la sort de no haver d'assistir a reunions de veïns.
M'has espantat amb el tema de posar al dia el blog d'una altra persona...M'hi haig de posar amb el web d'una associació i no sé com anirà. Espero que bé.
Bon dia, sirena.
Clidice, a la que pugui, hi vaig! perquè jo era tintinòloga de cap a peus, fins que vaig descobrir Asterix, i llavors vaig dividir el meu amor entre tintín i astèrix.
Però segur que hi vaig!
Sóc l'anònima-jo-mateixa-mateixament, que no puc ni deixar comentaris al meu propi blog (ja té nassos, la cosa!)
Montse
Isabel, veig que estem d'acord en moltes coses, encara que tu siguis poeta i jo no, tenim una sintonia bastant semblant, veritat? (ep, no serà l'edat?) ;)
MOntse
Nonono, Pilar, no ets maleïda, no, que a mi també m'agrada escoltar segons quina música en segons quin moment, ben forta ben forta! (ja ho he dit: hi ha alguna aria o algun cor d'òpera que s'ha de sentir a tota castanya, com també alguna peça de rock que si no es sent ben fort perd tota la seva gràcia) però d'això a contaminar acústicament el món, hi va un abisme! d'això és del que jo em queixo. Com allò que truques a qualsevol entitat i et foten una música per telèfon que, més que entretenir-te l'espera et podria destrossar el timpà.
Fer una pàgina web per un altre deu ser bastant difícil, a no ser que tinguis les coses molt clares, o que t'hi dediquis professionalment! Endavant, "valor y al toro"!
i ostres, fa ràbia que fins i tot al propi blog hagis de deixar comentaris anònims, veritat?
guarda't de les reunions de veïns, hehehe!
Montse
Ja sabia jo que al final del viatge hi havia alguna sirena :-) Per cert, com torna el veler cap aquí?
PD: Jo abans de penjar un comentari faig un copy perquè a vegades també se'm pengen els blogs. Normalment, a la segona funciona.
Entesos en l'assumpte del soroll i en el dels veïns, que aquí tenim certes famílies que fotries foc al seu pis.
Blog. Jo no podia entrar a la majoria de blogs que demanen identificació. Fa temps que recorro l'Anònim, però signant el blog; també desapareixia el text. Fins que se'm va ocórrer seleccionar el text i...¡funciona! No em facis dir per què. El meu propi blog me l'he d'obrir amb una estranya cosa que es diu Draft, i no hi puc entrar com feia sempre. ¡Ai, santa Tecla de la Bellugada! (són exclamacions que omplen, com ¡Ay madre, cómprame un negro (o dos))
Vaig llegir aquest article d'en Monzó i em va agradar. Cada dia suporto menys el girigall...
escriu bé i sempre toca la fibra...
Apa que contenta amb la tornada de l'Aleix...
Publica un comentari a l'entrada