11 de novembre, 2011

Amb un dia de retard per problemes tècnics...


El dibuix és de la Carme

Es pot dir que vaig aprendre a llegir en català gràcies als "Patufets", primer, al "Cavall Fort", una mica més endavant, i amb els "Tintins". Però em vaig endinsar en la literatura catalana gràcies a escriptors com Montserrat Roig.

N'hi ha molts més, esclar, però ella fou una de les meves escriptores de referència durant força temps. Vaig començar, ho recordo bé, amb"Molta roba i poc sabó", "El temps de les cireres" i "Ramona, adéu" (no recordo ara si fou primer el temps de les cireres o Ramona, adéu)... la vaig seguir, després, per televisió, no em perdia els seus programes, fins que van decidir que el seu programa no devia convèncer prou o que s'havien acabat els personatges a entervistar o ves a saber què, segur que tot plegat era política encoberta! La darrera novel·la que li vaig llegir fou "L'hora violeta".

Hi ha molta pol·lèmica sobre si la literatura de la Roig és "bona" o no tan bona. No m'hi penso ficar. Jo no sóc crítica literària i el que llegeixo m'agrada o no m'agrada, m'arriba o no m'arriba, em toca o em deixa indiferent.

Montserrat Roig mai no m'ha deixat indiferent, ni amb la seva literatura ni amb la seva faceta periodística. El fet d'haver-la vist a la tele, em va familiaritzar més amb ella que altres autors o autores. Una cosa semblant al que em va passar amb Terenci Moix, a qui vaig començar a llegir entusiasmada i que a poc a poc em va anar decebent perquè a còpia de tornar-se més mediàtic, abaixava (per mi) el seu nivell literari. Això no em va passar mai amb Montserrat Roig.

En fi, que tothom sap que no serveixo per a fer una bona crítica literària (ni bona ni dolenta), ja em coneixeu, però no volia deixar d'homenatjar una persona tan influent en la meva vida de lectora.
____________________

Nota: aquest escrit havia d'haver sortit ahir, que jo no vaig ser a casa en tot el dia, però lamentablement, un error (humà i per tant, meu) a l'hora de programar, ha fet que jo em  pensés (tan fresca, jo!) que havia sortit i en canvi, romangués en l'oblit més absolut "desat" amb els apunts, i sense cap mena d'ànim de sortir a la llum. Aquest és un intent- fora de temps- d'esmenar l'error.

I és que la informàtica i jo... continuem sent incompatibles.

_______________________

7 comentaris:

Carme ha dit...

Finalment ha arribat i això és el que importa!

Jo penso que Montserrat Roig va ser importat pel país i que va fer molt bona feina. No sé si literària o no, però bona feina.

Jo la vaig seguir molt de prop també. Les seves novel·les m'interessaven, no amb l'entusiasme o les emocions amb que llegia altres coses, però m'interessaven i per això continuava llegint.

Vaig continuar llegint...

Carme ha dit...

Aix! que me'n vaig a mitges...

Gràcies per participar-hi!

Una abraçada Montse

fanal blau ha dit...

Cap problema, tu no podies faltar!
eh, eh, eh?

el paseante ha dit...

Dius que no serveixes per fer una bona crítica literària (ni bona ni dolenta). És igual, tu ets bona fent literatura.

carina ha dit...

Els homenatges no tenen data de caducitat, un homenatge a l'alçada, bon post. Ja he fet els deures que em vas manar i el relat continua, gràcies

Deric ha dit...

mai he llegit res de la Roig, potser que m'hi posi

vpamies ha dit...

Passa a les millors famílies, Montse! La qüestió és que t'hem pogut llegir i t'hem pogut apuntar allà on volies participar.