Entrades
Com cada vegada que hi ha eleccions a prop, em pregunto com es vota en blanc sense afavorir els que no vull ni perjudicar els que més voldria però que no m'acaben de convèncer per votar-los...
Una altra solució és votar els que penso que són menys dolents, i deixar en blanc el vot pel senat, que em sembla que no serveix per res (ja fa molt temps, que m'ho sembla, no ho dic ara perquè m'hagi convençut ningú). Per cert, votar en blanc al senat què seria?
- no posar cap creueta?
- no posar papereta dins del sobre?
- posar un paper blanc dins el sobre?
- cap de les anteriors opcions? (en aquest cas... quina és l'opció?)
També es pot no anar a votar,esclar, però llavors es poden acabar tenint sentiments de culpa per no haver exercit el dret/deure que et legitima per poder protestar després si no t'agrada el que fan els que has votat, o per quedar-te satisfeta si t'encanta allò que fan (això darrer és força improbable... no m'ha passat mai!)
En fi... altra vegada un dilema al davant. I mentrestant, anar escoltant les promeses i els discursos de pa sucat amb oli que ens van engegant cada dia. I tots ells van a la seva bola, sense escoltar res del que diuen els altres.
Recordo un acudit que explicaven a casa quan jo era petita, que em feia molta gràcia. De fet em va fer molta gràcia fins que vaig descobrir pels meus propis mitjans que allò, d'acudit, no en tenia res i vaig viure-ho "en la meva pròpia carn". Es tractava d'un polític que feia un discurs al balcó de l'Ajuntament d'un poble i els prometia un pont pel riu. Un honrat habitant del poble, va aixecar el braç tímidament per dir que en el seu poble no hi havia riu. El polític, sense caure-li la cara de vergonya li va respondre que no es preocupés, que si no hi havia riu ell també els en proporcionaria un.
I després una veu que se li pot dir riu, se li pot dir trasvassament, se li pot dir aeroport, carretera, desdoblament, autopista, subsidi, fot-li X. Promet el que et sembli i quan t'escullin fes el que et doni la gana: total, ningú et demanarà mai comptes de res!
No puc entendre que el sr. Rajoy ens estimi tant, ara que necessita el nostre vot, quan fa quatre dies es passejava per tot Espanya demanant el vot contra Catalunya.
No puc entendre que a la sra. Chacon no li caigui la cara per terra quan ara resulta que està orgullosa de ser catalana, si fa quatre dies deia que ella era espanyola, no fos cas que la fotessin fora del partit... també estava orgullosa dels resultats sobre l'estatut al tribunal constitucional. Manda huevos!
No puc entendre que el sr. Duran faci el seu discurs mirant a dreta i esquerra i protestant "és que no em deixen parlaaaaar", com si estigués al pati de la guarderia i la moderadora fos l'educadora. Patètic!
No puc entendre que tot un senyor historiador com Alfred Bosch (gran escriptor) s'hagi apuntat a un carro que no li pertoca... perquè bona voluntat ja en té, ja... però, francament, no el veig, de corrupte. I en política, em sembla que si no saps corrompre't (i ràpid) no ets ningú.
I que em perdonin els (poquíssims) polítics que no són corruptes (segurament els podríem comptar amb els dits d'una mà).
Com deia aquell.. és que és es colmo!
i bé... què hem de fer, doncs?
Una altra solució és votar els que penso que són menys dolents, i deixar en blanc el vot pel senat, que em sembla que no serveix per res (ja fa molt temps, que m'ho sembla, no ho dic ara perquè m'hagi convençut ningú). Per cert, votar en blanc al senat què seria?
- no posar cap creueta?
- no posar papereta dins del sobre?
- posar un paper blanc dins el sobre?
- cap de les anteriors opcions? (en aquest cas... quina és l'opció?)
També es pot no anar a votar,esclar, però llavors es poden acabar tenint sentiments de culpa per no haver exercit el dret/deure que et legitima per poder protestar després si no t'agrada el que fan els que has votat, o per quedar-te satisfeta si t'encanta allò que fan (això darrer és força improbable... no m'ha passat mai!)
En fi... altra vegada un dilema al davant. I mentrestant, anar escoltant les promeses i els discursos de pa sucat amb oli que ens van engegant cada dia. I tots ells van a la seva bola, sense escoltar res del que diuen els altres.
Recordo un acudit que explicaven a casa quan jo era petita, que em feia molta gràcia. De fet em va fer molta gràcia fins que vaig descobrir pels meus propis mitjans que allò, d'acudit, no en tenia res i vaig viure-ho "en la meva pròpia carn". Es tractava d'un polític que feia un discurs al balcó de l'Ajuntament d'un poble i els prometia un pont pel riu. Un honrat habitant del poble, va aixecar el braç tímidament per dir que en el seu poble no hi havia riu. El polític, sense caure-li la cara de vergonya li va respondre que no es preocupés, que si no hi havia riu ell també els en proporcionaria un.
I després una veu que se li pot dir riu, se li pot dir trasvassament, se li pot dir aeroport, carretera, desdoblament, autopista, subsidi, fot-li X. Promet el que et sembli i quan t'escullin fes el que et doni la gana: total, ningú et demanarà mai comptes de res!
No puc entendre que el sr. Rajoy ens estimi tant, ara que necessita el nostre vot, quan fa quatre dies es passejava per tot Espanya demanant el vot contra Catalunya.
No puc entendre que a la sra. Chacon no li caigui la cara per terra quan ara resulta que està orgullosa de ser catalana, si fa quatre dies deia que ella era espanyola, no fos cas que la fotessin fora del partit... també estava orgullosa dels resultats sobre l'estatut al tribunal constitucional. Manda huevos!
No puc entendre que el sr. Duran faci el seu discurs mirant a dreta i esquerra i protestant "és que no em deixen parlaaaaar", com si estigués al pati de la guarderia i la moderadora fos l'educadora. Patètic!
No puc entendre que tot un senyor historiador com Alfred Bosch (gran escriptor) s'hagi apuntat a un carro que no li pertoca... perquè bona voluntat ja en té, ja... però, francament, no el veig, de corrupte. I en política, em sembla que si no saps corrompre't (i ràpid) no ets ningú.
I que em perdonin els (poquíssims) polítics que no són corruptes (segurament els podríem comptar amb els dits d'una mà).
Com deia aquell.. és que és es colmo!
i bé... què hem de fer, doncs?
6 comentaris:
Jo estic igual que tu però sense ni escoltar les falses promeses que fan. Ni idea de què fer... Això vol dir que el pati està MOLT però que MOLT malament!
Si vols votar en blanc, només amb el sobre n'hi ha prou, o posant-hi un trosset de paper sense res. Però millor el sobre buit i ja està. I, bé, no sé pas si ofendre'm, perquè de polítics no corruptes en conec uns quants, t'ho asseguro. No ens quedem amb els titulars de les notícies, ni agafem la part pel tot :)
Si, Violeta, el pati està fatal... a veure si algun dia podem veure una mica de llum!
Clidice, no t'ofenguis. Ja he admès - perquè n'estic convençuda- que n'hi ha uns quants que no ho són, de corruptes. Però certament, estan molt amagats!
Montse
CLIDICE:AMB LES DUES MANS I HAN FALTAN DITS....
ARARE: SOBRE BUIT I LLESTOS,VOT EN BLANC.
PERO COMPTA,JA SABEM QUE ELS NOSTRES VOTS,DAVANT L'ONADA "PEPERA",SERAN PAPERS MOLLATS,PERO PODEN FER POR,ELLS VOLEN BI-PARTIDISMA,ASSIMILACIO PER NO DIR ANULACIO,NO ELS I FACILITEM EL CAMI AMB LA NOSTRE HONRADESA.
JUGANT AMB BARCELONA
Els que manen de veritat no els podem votar. Els que es presenten només són titelles.
Ja vaig dir la meva al blog: només es barallen per la menjadora, i si no, que ho diguin els que ja han governat, que la tenen segura fins que es morin (la menjadora). Els rucs van alçant el morralet per trobar les garrofes que hi ha entre la palla. Jo ho veia al poble, i és un bon símil. No es barallarien tant els polítics, dona... ¿Ideals? Pel sac.
Sabent tot això, encara votes, però votes d'esma.
Publica un comentari a l'entrada