23 de setembre, 2011

Navegació oceànica

Això de fer una regata oceànica té el seu què i el seu com. I és més delicat del que sembla i, per mi, perillós. Pels navegants oceànics, no és pas més perillós que escalar l'Everest, posem per cas. (O qualsevol muntanya d'aquestes que no escala tothom)...

Ho he dit moltes vegades i ho repeteixo: al nostre país, navegar no té cap mena de consideració, els esports, bàsicament, són el futbol, el bàsquet, les motos i els cotxes. I, més o menys, para de comptar. Ah, això si: i les regates que fa el rei! si no hi ha cap membre de la família reial, no es consideren importants (toca't la pampa)...

L'Aleix porta anys preparant-se, no solament físicament sinó també mental. Aquesta regata es considera la més solitària de les regates, la que necessita més força mental, amén de força física, concentració i una bona dosi de valor. La seva meta no és arribar primer sinó senzillament, arribar.

Aquestes imatges poden donar fe de l'ambient que es viu a La Rochelle aquests dies, en què la ciutat es bolca literalment en els navegants, les escoles participen de l'event i tothom valora l'esforç dels nois i noies (poques noies, però algunes...) que hi participen. Fa dos anys us en vaig parlar, quan la regata la va fer l'Anna Corbella, la mateixa que aquest any va participar, junt amb la Dee Kafari, a la Barcelona World Race.

I ja no m'enrollo més, aquí podeu veure una mica del que s'està coënt:






7 comentaris:

El porquet ha dit...

Jo no m'atreviria niii de conya a fer alguna cosa així! Recordo l'únic dia que he pujat en un veler... la mar era plana, planíssima... i de Vilanova a Sitges jo em vaig marejar.

Sóc Capricorn... símbol de terra (i de muntanyes!)

jaka ha dit...

Fantastic Montse !!! son uns valents !!!

el paseante ha dit...

És el que ell vol? Doncs endavant. Segur que tornarà canviat, més fort. (Ves posant cròniques de com li va, eh?)

I després en feu un llibre amb les seves experiències i la teva literatura.

Clidice ha dit...

El porquet es confon, no és l'horòscop, és el fet de ser de terra endins, som mals mariners ;) Realment som un país poruc amb el mar, i tantes vegades fem com si no existís més enllà de la platja! Una aventura d'aquestes et canvia la visió del món i de tu mateix, de ben segur. Molts ànims d'ací estant!

Joana ha dit...

Ja ho crec que son valents!
Bon viatge.

Anònim ha dit...

TOTE LA SORT DEL MONT PEL TEU "NANO",TOT UN VALENT¡¡¡¡. VES FENT CRONIQUES.
ESTIC SEGURA QUE ELS PENSAMENTS
POSITIUS, DE TOTA LA COLLA BLOGAIRE L'ACOMPANYAREN.
JUGANT AMB BARCELONA

Carme ha dit...

Buf! sí, sí, que valent!

Ja ens tindràs al corrent, eh?

Espero que hi hagis posat molt a més il·lusió que patiment!

Una abraçada, Montse!