DES DEL MEU MAR

El següent llibre que he llegit ha estat Dies d'amor i de guerra, de Thamima Anam, sobre Bangla Desh, anys 60-70, etc. Ha estat una troballa, me'l va deixar llegir l'Àngels, del Taka, jo no l'havia pas descobert. M'ha deixat un regust angoixant, però és el que hi va haver (o al menys, és una mica el que hi va haver, perquè de ben segur que tot va ser molt pitjor del que retrata l'autora, car la literatura sempre és més suau, quan es tracta de guerres diguem-ne novel·lades).

Ara estic amb Tenim un nom, de Vicenç Villatoro. Sé que hi ha qui no li agrada gens, aquest autor. Jo només el coneixia de la tele, de la ràdio i d'un parell de conferències on vaig anar i el ponent era ell. L'una, de caire polític. L'altra, de caire literari. Vaig descobrir que em queia molt millor del que jo mateixa em pensava que em queia. Independentment dels colors polítics i literaris. Com a persona, com a mediàtic. Em va agradar, ho confesso.

Tenim un nom va del Barça, però no va només del Barça. Per mi també ha estat tota una sorpresa, així que, com tants d'altres que ja he recomanat, aquest també el recomano. És un bocí d'actualitat molt ben explicada,  molt ben documentada i molt ben tot. Sobre tot, molt nostrada. Ara sóc gairebé a la meitat i no crec que em duri gaires dies més, perquè es llegeix molt fàcilment.

Després de passar quatre dies sencers amb les seves nits corresponents a Palma, passant molta calor però gaudint, al mateix temps, de Palma com a ciutat, ara som a Porto Petro. Ahir al matí vam navegar fins a La Ràpita. No són amics dels gossos, si vas a prendre una cervesa a la terrassa d'un bar, et fan deixar el gos a fora de la terrassa, a ple sol. Es veu que ho han decidit a l'Ajuntament i la norma regeix tot el poble, segons ells, "perquè si no, els turistes es queixen". I nosaltres... no som turistes, per vosaltres? No, es veu que no. Apa, passi-ho bé, ja us ho fareu. Si ets al carrer, no tens per què deixar el gos gairebé al mig de la carretera, i menys a ple sol. Vam marxar!  La cervesa de llauna de la nevera del Blauet és molt bona i no et fan deixar el gos al sol.  Amb tots els meus respectes cap a la gent a qui no agraden els animals... hi ha gossos que tenen molt més seny que algunes persones - que algunes, dic, que algunes! -

Un dels dies, vam llogar un cotxe amb els amics (hi ha cotxets, avui en dia, guapíssims, eh? sis o set places) em recorden el nostre estimat Renault Space de quan els nostres nois eren petits... la gent ens mirava, un cotxe ple de nens i un gos (llavors també teníem gos, el Truc, pobret, que ja fa anys que cria malves) els sis/set places d'avui en dia són més còmodes, més grans, més segurs i a més a més, tenen aire condicionat!!!!  vam anar fins a Sóller, que ens va tornar a encantar, al cap dels anys. Tant Sóller poble com Sóller platja. És la nostra debilitat! Per tornar a Palma ens vam dividir: quatre dels sis vam tornar en tren. És un viatge d'una hora, travessant uns paisatges que et transporten a un passat no massa llunyà, una petita delícia, com qui es menja un bombonet, assaborint-lo amb plaer! Vaig gravar una micona de video, per sentir el traqueteig del tren (un trenet de fusta preciós, res a veure amb rodalies de la renfe) el problema és que em falten no sé quin coi de drivers o de noseque, que fa que en aquest ordinador no es vegi, ni es senti. Una feineta a fer quan arribi a casa.

Bé, doncs, aquest matí hem sortit de La Ràpita i ara som a Porto Petro. Un port "coqueto", que jo recordava, però que confonia amb Porto Cristo i Porto Colom. Espero, quan anem a Porto Cristo (si hi anem) i a porto Colom (aquí hi anirem segur) espero deixar de confondre'ls.

Una altra feineta, "passar" les fotos (això és com passar els apunts, recordeu?)... quan ho faci, prometo documentació  gràfica.