Un incís a Blanes.

Doncs si: som a Blanes.

Resulta que el dia 12 de juliol havíem de presentar el llibre "Il·lusions i incerteses" a la llibreria Bertrand de Barcelona. Doncs bé. Com que som molts autors, al final no sé pas què ha passat però sembla que només podíem anar a la presentació tres. Bé, jo vaig muntar-me les vacances sabent que el dia 12 de juliol hauria de ser a Barcelona, per això ara sóc a Blanes. Però no tothom podia muntar-s'ho, així que ahir - quan ja havíem arribat a casa - vaig rebre un email on se'ns deia que la presentació quedava ajornada fins al setembre o l'octubre.

Només em va saber greu haver muntat tot l'enrenou i marejat el nostre fill petit, que va venir-nos a buscar amb el cotxe fins a Porquerolles, però com que no hi ha mal que per bé no vingui (deumeu, mira que traduir a la brava, aixxxx) bé, com que "no hay mal que por bien no venga" doncs aprofitem per veure nét i mig, fills, joves, àvies, besàvies, cunyats i demés fauna (com diria Durrell)

Total, doncs, que, aprofitant que som aquí i que ens hi pensàvem quedar fins al dimarts, 13 (uauuuu) farem un munt de coses, a saber:

- anar al nostre estimadíssim traumatòleg (infiltració pel braç del capità, que no als meus genolls, de moment i que duri...)

- jo aniré a la "pelu" perquè porto uns cabells que ni me'ls mereixo ni haurien d'existir.

- tindrem un dia a sopar (suposo que no a dormir,però ja m'agradaria) en Martí, perquè els seus pares puguin fer unes feines que han de fer ben tranquils...

- comprarem un modelet a les rebaixes, que a la France no hi ha res que valgui res (jo ja m'entenc i vosaltres, si voleu, també) (a no ser que vagis a París, ep!, o en alguna capital, però llavors els preus són els que són i la butxaca és la que és). El modelet me'l compraré jo. Que el capità no en vol, de modelets. Que la que no té mai res per posar-se sóc jo, no ell, que amb qualsevol coseta es conforma, el xicot.

- Intentaré - si no s'adelanta el viatge de tornada, donat que no hi ha presentació- anar a la mani del dia 10 perquè estic fins als dallonsis que no tinc del numeret circense que ens ha muntat el T.C. i la mare que el va parir...

- Escriuré al blog (o no)

- i etc,etc,etc.

Ah! Vaig llegir "Les filles del fred" (ara no em sé l'autora, un moment, consulto sant google) Ja està: Camilla Lackberg. (Suècia està de moda, ara?) i em va encantar.

I ara estic llegint aquest de la Maria Dueña; me'l vaig comprar quan va sortir, abans que en comencessin a  fer propaganda, així que ja el tenia però no l'havia llegit. Doncs l'estic disfrutant o gaudint molt i molt. Es diu "Entre costuras".

També vaig llegir "Fora de lloc" de... aixxxxxx... Martaaaaaaaa... Cardona. Això, Marta Cardona. Bé, aquest no m'ha desagradat, però me l'havien deixat tan bé que em va decebre una miqueta (només una miqueta).

I també vaig llegir aquell que us vaig comentar de com no s'ha d'escriure una novel·la. Després de la primera andanada, amb aquella típica reacció de "i jo què hi pinto, volent escriure?" em vaig armar de valor i estic escrivint un relat "negre i ebrenc". Tot en un. I és que com que m'hi he sentit bé, escrivint al costat dels autors ebrencs, doncs he decidit reincidir. I a veure què passa.

I ara us deixo. La Taca està "donant-se el béc" amb el Xat (es veu que es troben a faltar molt i ara s'estan tots dos a la manta de la Taca. El Xat ronroneja i la Taca rosega un os d'aquells "de mentida").
El capità mira el futbol.
I em sembla que a mi em tocarà fer el sopar, si és que vull sopar. I sí que ho vull. La gana, ja pot girar-se el món del revés, no la perdo mai.