DES DEL MEU MAR: Una primavera particular 6

24 d’abril, 2010

Hi sóc poquet...

...però hi sóc.

Aquí , la meva glicina.

fanal blau ha dit...: quin bé-de-déu de glicina...:); 24 d’abril, 2010 23:42
Pilar ha dit...: Com es nota que hi ets! La teva glicina sembla un salze de color, en un vol suïcida.; 24 d’abril, 2010 23:58
el paseante ha dit...: Quin pati més maco, noia. Quina enveja.; 25 d’abril, 2010 01:09
Isabel Barriel ha dit...: sembla la perruca d'una fada...; 25 d’abril, 2010 08:03
Joana ha dit...: El mateix dic....
Vaig tenir una glicina, en una altre vida, son molt maquest i la seva olor és magnifica.; 25 d’abril, 2010 09:49
Calpurni ha dit...: Quina preciositat de jardí!; 25 d’abril, 2010 11:03
Montse ha dit...: Fanal, aquest és el seu quart any, ha tardat a créixer, i espero que es vagi fent gran!; 25 d’abril, 2010 12:18
Montse ha dit...: Pilar, quines paraules més poètiques, quina enveja em fas, a mi no se m'hauria acudit!; 25 d’abril, 2010 12:20
Montse ha dit...: Paseante, és moooooolt petitet, però en foto tot sembla sempre més gran!; 25 d’abril, 2010 12:20
Montse ha dit...: IBM, una altra que em fa enveja (ja ho saps)... la perruca d'una fada! doncs si! si que ho sembla, si! :); 25 d’abril, 2010 12:21
Montse ha dit...: Joana, jo n'havia tingut de molt petita... després he hagut d'esperar a ser molt gran ;); 25 d’abril, 2010 12:21
Montse ha dit...: Gràcies, Calpurni! Aquest any l'estic cuidant amb més ganes que mai, serà que em faig gran, jejeje...; 25 d’abril, 2010 12:22