24 d’abril, 2010

Una primavera particular 6



Hi sóc poquet...
...però hi sóc.

Aquí , la meva glicina.

12 comentaris:

fanal blau ha dit...

quin bé-de-déu de glicina...:)

Pilar ha dit...

Com es nota que hi ets! La teva glicina sembla un salze de color, en un vol suïcida.

el paseante ha dit...

Quin pati més maco, noia. Quina enveja.

poesiaula ha dit...

sembla la perruca d'una fada...

Joana ha dit...

El mateix dic....
Vaig tenir una glicina, en una altre vida, son molt maquest i la seva olor és magnifica.

CALPURNI ha dit...

Quina preciositat de jardí!

Arare ha dit...

Fanal, aquest és el seu quart any, ha tardat a créixer, i espero que es vagi fent gran!

Arare ha dit...

Pilar, quines paraules més poètiques, quina enveja em fas, a mi no se m'hauria acudit!

Arare ha dit...

Paseante, és moooooolt petitet, però en foto tot sembla sempre més gran!

Arare ha dit...

IBM, una altra que em fa enveja (ja ho saps)... la perruca d'una fada! doncs si! si que ho sembla, si! :)

Arare ha dit...

Joana, jo n'havia tingut de molt petita... després he hagut d'esperar a ser molt gran ;)

Arare ha dit...

Gràcies, Calpurni! Aquest any l'estic cuidant amb més ganes que mai, serà que em faig gran, jejeje...