Tot es va aclarint (el caos, vull dir)

Primer, un aclariment: al post anterior se'm va oblidar dir que la foto era baixada d'internet i no pas la meva taula. A todos los efectos y a quien corresponda.

I ara ve la segona part: l'estada a les terres ebrenques.

Què us podria dir jo de les terres de l'Ebre? Sempre que estimo una terra, dic que és com la meva segona pàtria. Ho dic de Galícia i també de França. Ho dic de Ses Illes i també del Delta i del Matarranya. Serà veritat, finalment, allò que fa uns quants anys estava de moda dir, em refereixo a ser "ciutadans del món"? Bé, seria un gran tema de debat. El que és cert és que hi ha terres que hom (i fins i tot don) porta al cor i no pot fer-hi més i ja som al cap del carrer.

Fa un any aproximadament (o més, que el temps corre molt de pressa) al blog de l'Octavi Serret hi havia una convocatòria  que feia J.Carlos Gil, per "presentar-se" com a candidats a escriure una novel·la entre uns quants. Jo vaig  llegir el que es demanava i sense dubtar ni un moment, vaig enviar -tímidament - una petició: "jo no sóc ebrenca, puc participar"? La resposta va ser que si estimava les terres de l'Ebre, hi era benvinguda. Així  que vaig participar al "càsting". Per alegria meva, em van seleccionar i a partir d'aquí va començar una aventura literària divertida, emocionant i misteriosa.
Fa un parell de mesos ens van avisar que la presentació de la novel·la ja editada, la faríem a la Fira Literària "Cid i Mulet" de Jesús i llavors amb mare i marit ens vam  muntar una petita "gira" per visitar - una vegada més- el Delta i la comarca del Matarranya.Així que vam visitar el Delta i també Vall-de-roures per acabar a Jesús i tornar cap a casa un cop acabat l'acte de presentació. Llàstima que no podíem quedar-nos fins al final, ja que hi havia un dinar literari que prometia moltíssim!
Aquest és el resum.

Estic intentant "pujar" un video que va fer el meu capità de la presentació. Si ho aconsegueixo, us posaré l'enllaç.

Vaig trobar-me amb dos dels vuit autors que vam participar, més l'autor ja consagrat - Silvestre Hernández - que va ser qui va "arrodonir" la novel·la i a qui hem d'agrair enormement la seva feina.

La foto que pujo és la que m'ha enviat Jesús Tibau (gràcies, Jesús!) on ens trobem tres de les autores amb l'Octavi Serret, "culpable" de tot l'enrenou. (Gràcies, Octavi).

Perdoneu, he intentat pujar el video al youtube i en tota la tarda només hi ha hagut dos intents que no han tingut èxit (s'està molta estona i cap al final, quan ja porta el 99% "pujat" falla i he de tornar a començar)... com que sóc dona de poca paciència (massa que n'he tingut durant la tarda) he decidit que ho tornaré a provar demà.