Entrades
_______________________________________
... qui no hi és, no hi és comptat!
imatge de google
Això és el que em deien a mi de petita, quan "desapareixia" en els moments crucials.
Jo em pregunto, quin és, el moment crucial, per desaparèixer a la xarxa i ser completament oblidat?
L'altre dia la meva tieta em deia Com és que "ja" no et comenten, al blog? i jo li responia el que sé, perquè també ho he viscut al xat (recordeu? el famós mIRC del qual he parlat alguna vegada). Doncs perquè la xarxa ja ho té, això: Tu em llegeixes, jo et llegeixo. Tu em deixes comentaris, jo també. Tu deixes de comentar-me, jo també.
Ep, només és una constatació de fets. Jo era fan incondicional de gent que escrivia (i escriu) molt i molt bé, deixava comentaris, interaccionava... fins que un bon dia em canviaven el format del seu blog o marxaven a una altra pàgina web o continuaven per una altra xarxa social en la qual jo no m'hi sento còmoda. I a poc a poc, sense adonar-nos-en, es va apagant aquella flameta que s'havia encès algun dia.
He trobat de tot: gent que ha tancat el blog, gent que li ha canviat el format, la qual cosa dificulta que puguis accedir còmodament als apunts anteriors, gent que ha canviat de pàgina i de nick o de nom (senyal inequívoca que no volien que els continuéssim llegint o que volien seleccionar els seus lectors), gent que ha deixat d'escriure, o que ha canviat d'idioma perquè s'ha cansat de traduir-ho tot...
I està clar que "la cosa" també funciona a la inversa. Si tu no hi vas, ells tampoc venen: és llei de vida. Quan no tenim prou cura d'un amic, l'amistat es va apagant a poc a poc. Sap greu, si, però és que la vida és així.
Què vull dir, amb tot això? Res. Explicar la vida blogaire tal com és.
I és que és així, ja ho sabem:
A la taula d'en Bernat, qui no hi és no hi és comptat!
Uix, se'm fa tard i he de treure la Taca!
per cert... Visca el Barça (manque pierda)
39 comentaris:
Arare, ets un dels meus contactes VIP, sé quan actualitzes i et llegeixo, tot i que no sempre deixi comentaris...
Amb el teu permís, m'agradaria compartir-ho al FB, una eina de les xarxes socials que em penso li ha tret molt de protagonisme als blocs.
Un petonàs, serem... "Les úktimes de Filipines"!!!
Fa temps que volia fer un post parlant d'això.
Trobo que ho expliques molt bé. La vida blocaire és així. He de dir que amb algunes excepcions, com en tot en la vida.
En els meus tres anys de blocaire que farà molt aviat... crec que les coses han anat tal com les dius, en general, però també hi ha gent que ha deixat de comentar d'un dia a l'altre malgrat la meva insistència en continuar comentant, hi ha gent que notes que llegeixen encara que no comentin, ja que quan hi ha alguna cosa que els motiva comenten molt esporàdicament... Hi ha gent que són molt precisos "només comenten quan jo comento" tants a tants com si fos un deute que han de tornar. Hi ha gent de tot.
Jo llegeixo molts blogs, molts, però al ritme que puc, no sempre tots i com més blogs llegeixo... més em costa comentar-los tots, pel temps, és clar. O sigui que anem tirant així, així, sobre la marxa.
I també dic una altra cosa, que hi ha persones (unes quantes, eh?) amb qui es manté una bona relació, un afecte i un intercanvi més o menys virtual, comentin o no i això no ens ho treu ningú.
I què vull dir amb tot això? Res... comentar la teva descripció de la vida blocaire tal com és.
Una abraçada, maca! :)
Sí, Arare, sí.
En efecte, Carme.
Així és la vida no-blogaire, també. Som limitats i no donem abast a mantenir, ni tan sols a 'mantenir-nos'.
I no serà que t'havies acomiadat? Ho dic perquè jo et feia en stand by i ara he vist aquest post...
Totes teniu raó penso, però també és cert que hi ha persones que pel que sigui els agafes un afecte especial i no les deixes mai de llegir, i també hi ha poc temps i, moltes vegades -a mi em passa, sobretot amb la gent que escriu poesia- que no saps què dir perquè ets negada en aquella disciplina i et fa com cosa dir només què maco!
En fi, Arare, que jo et feia de descans de bloc, la veritat...
Petons!
Feia temps que no sentia això del Bernat! I tens tota la raó. Com diu la Júlia, això passa dins i fora els blgos. Les amistats s'han de regar, com les flors!
SM, de vegades fa mandra, però, això de sortir a regar... sobre tot quan plou o el cel està gris-xungo... però val la pena fer-ho!
Rita, és veritat, de vegades ens acomiadem i després, els que no ens en podem estar, tornem al cap de no res! En el teu cas, "mea culpa", jejeje... de tota manera, això meu no era una queixa, rp! aquí cadascú ha de ser responsable del que fa i jo estic amb una mandra que fa feredat! (i així em va) Una abraçada, guapa!
Júlia, tens raó. Per cert! com és que vam deixar "les tertúlies"? buf,buf, a mi aquest any ja no em dóna temps, però a partir de setembre a veure si ho tornem a engegar, eh?
IBM, doncs això: la vida mateixa, reflectida "aquí".
Reguem, reguem, regueeeeeeem!!!
Carme, però tu dónes l'abast a tantes coses! jo, en relació a la xarxa, cada vegada em trobo més "limitada", no sé per què. Em vindria de gust llegir-vos a tots i comentar-vos a tots però no puc i això m'emprenya i és que la meva energia no és la mateixa de fa un parell d'anys... de tota manera, regarem el jardí ben regat, com li deia a la Rita i a la IBM, val la pena!
Glorieta, tu i jo som incondicionals de tu i jo :)
hio ha més coses, Arare... i amb diferents intensitats; perquè les relacions, del tipus que siguin, a la xarxa o fent servir la xarxa, prenen mesura diferent en tant que el temps també té una altra dimensió.
I encara, tots tenim una vida a l'altra banda de la pantalla i moments en què tirem més cap aquí i moments que tirem més cap allà...
No crec pas que les amistats s'apaguin. Si són amistats. Una altra cosa és el criteri de cada un per considerar amic/amiga a un/a altre/a.
una abraçada, bonica.
Poca cosa més puc afegir. Ja s'han dit moltes coses i amb totes hi estic d'acord, perquè crec que segons el moment i les circumstàncies, passa una miqueta de tot això.
Jo et segueixo... i quan, després d'alguna temporada "desconnectada" he tornat, també t'he comentat (encara que sigui poquet)...
El que passa és que no tots som tan actius com tu, no tenim tanta energia, no escrivim tan bé o potser el que escrivim no és tan interessant... :P
Què hi farem, ces't la vie.
Una abraçada d'aquelles, Montse!!
Dec ser un "bitxot estrany", doncs aquí segueixo...
iep mossuel·la! que jo et vinc a veure encara que no vinguis a ca meu eh! que per això existeixen els blogrolls. A més, si no hagués de llegir Dostoievski perquè ell no em llegeix a mi, malament rai! ;)
jo també vinc, i vaig a molts blogs a vegades, altres vegades en passo alguns per alt, si la disponibilitat de temps fa que hagi de seleccionar...
pero la intensitat dels comentaris que rebo jo sempre l'associo amb l'interés del tema del post... no amb l'interés que jo mostro per altres blogs... però potser tens raó també...
1,2,3,4,5,6,7,8,9,10,11,12,13,14,15,16 ...sóc la que fa disset, crec. I dius que no et deixen comentaris?
és com la vida, hi ha époques de tot.
Jo avui he constatat que l'últim mes he rebut un 9% menys de visites que l'anterior... també he escrit menys.
Hi ha comentaris silenciosos que també val la pena tenir en compte...Això em va fer saber algú...
TENS RAO,TAMBE AMB SEMBLAR QUE FORMEM PART D'UN MON ENDOGAMIC I UN XIC NEUROTIC.....PERO PER MI FER EL MEU BLOC ES UNA TWERAPIA,SI TINC VISITES FANTASTIC,SI NO DONCS BON VENT...
JUGANT.
Gatot, jo no estic d'acord amb tu amb això "que tenim una altra vida darrere la pantalla" (Banda ampla, jejeje) jo sóc la mateixa, davant de la pantalla, que darrere la pantalla i tu també! Una altra cosa és qui s'empara en l'anonimat, però tu i jo, precisameeeeent... no creo, eh?
caricietes entre les orelles
Una més, les energies ens van i ens vénen i jo crec que hi ha molt més bona escriptura (i més interessant entre els blogaires que al diari, jejeje)
Petonets!!
Clidice, lo mimmo digo!
D'això, si vingués en Fedor a llegir-te voldria dir que ets una zombie! (ja et veig muntant un video al yutub ballant com el Michael Jackson) aideumeu!
Joana, ETS un bitxot estrany, però entranyable ;)
ui, kika, no sempre, evidentment, però hi ha molt d'això que dic... com a la vida real, que ja hem quedat amb el Gatot que no existeix, una vida real i una altra vida virtual, sinó que és la mateixa, repartida... però hi ha molta gent que si no els visites no et visiten. Ep, que suposo que és normal!!! jo només ho comentava i mira la que s'ha muntat, maremeva...
Magda, que no dic això, dona, dic que la meva tieta em deia que tenia menys comentaris (cosa certa perquè jo també escric menys) i llavors he fet una reflexió sobre gent que comenta, xarxa, vida virtual i tot això.
Com sou tots, eh? no m'estava queixant, de veritat!
però m'encanta que us piqueu, tots plegats, i que vingueu a protestar, jejejejeje...
Una abraçada!
Deric, no t'ho creuràs però jo fa mesos que no em miro l'estadística! A que no t'ho creus? (doncs és cert, sniff... per què no em creus, eh? eh? eh?)
Pilar, touchée! ;)
Arare,Jo també penso que va a temporades. Reconec que també estic "mandrosa" i sovint dono una ullada des de la feina( on no comento) i després a la nit no torno a llegir ni a comentar. Hi ha dies que llegeixo i comento als que han actualitzat i dies que prefereixo llegir un llibre.
Com la Rita jo també estava en que estaves "de vacances", tot i que veia algunes fotos de primaveres particulars jejeje
Petons wapa!
la vida aquí i allà s'assemblen, i molt!
Ai, Anònima Jugant... jo a tu et visito i et llegeixo però no n'encerto mai ni una i em fa vergonya comentar-te i que vegis que sóc tan burreta :)
Joana, repeteixo, no em queixo, només constato fets, eh? però gràcies per continuar venint... les dues Joanes sou dos bitxos raros? :D
de vegades penso, arare, que deixar la possibilitat de comentar a cada post que escrivim no és gaire bo, en bona part precisament pel que dius. Si un dia fem una trabada no virtual, que espero que sí, ho proposaré com a tema de discussió (recorda-m'ho, que la mmòria em va i em ve al seu aire)
Una abraçada, o dos
Ais, ara m'has tallat. Volia fer-li un canvi de look al meu blog (en plan el teu). No és conya, és que el tinc molt antiguet. Jo llegeixo la gent que m'agrada, i la comento sempre perquè em ve de gust. I no miro si em comenten a mi.
T'ho recordaré, Pere. Trobo que fa massa temps que no fem una trobada virtual-presencial com les que fèiem quan érem petits :D
Paseante, el canvi de look al que jo em refereixo és aquell que dificulta l'accés als posts, o sigui, que només veus el post actual i si vols veure'n més has d'anar enrere cada vegada. Aquesta modalitat a mi em frena, perquè sóc una gandulota. M'és molt més còmode accedir directament girant la rodeta del ratolí cap avall (digue'm antiga) ÔÔ
de tota manera he dit i repetit que no era una queixa, que només eren unes reflexions que feia arran del comentari de la meva tieta!
Gràcies per continuar venint (i opinant)
Doncs, encara que només fos per portar-te la contra, jo si que hi soc. Ale. Poder no et cuido pero et llegeixo. Un petó
Vert, tu sempre portant (me) la contrària!!!
No, no em cuides gens, snif... però sé que hi ets!!!
gràcies. pesto.net
Nomes passo a desitjar-te un bon cap de setmana no tinc temps per mes.
Salutacions Striper.
Publica un comentari a l'entrada