La pol·linització afecta - també- als que no som "gaire" al·lèrgics, afirmo.
L'altre bocinet de bosc on anava a treure la Taca una vegada van tancar Pinya de Rosa, el tancaran aviat. Ahir em vaig trobar un senyor que, amablement, em va convidar a fotre el camp d'aquell bosc, propietat de no-sé-qui, tot i que l'únic que fèiem la Taca i jo era caminar tranquil·lament (jo). Ella brincava com una cabreta boja, però no feia malbé res, és una gosseta ben educada. Se'ns ha acabat - també- aquell mini bosquet que va des del carrer de Santa Bàrbara fins al castell. El camí, si. El bosquet, no.
M'estic tornant adolescent: m'estic arreglant la boca i ara sóc una àvia amb braquets, que diuen ara, amb ferros, que s'ha dit tota la vida. Guai. Foto pena, però d'aquí a un any i mig, més o menys, haurem tornat a arreglar els somriures i tornarem a fer goig, igual que Betty la fea (sèrie que no havia vist mai, però em sona).
D'això, què més? ah, si: tinc la piscina abandonada, no em surten de dins les ganes de nedar, però asseguro que hi tornaré. Aviat.
Una alegria molt gran que encara no havia compartit: tornaré a ser àvia. Per l'octubre.
Tornaré a engegar el blog de l'àvia, que el tinc deixat de la mà dels déus. Per què? doncs perquè és tan satisfactori fer d'àvia, que ho és molt més que escriure sobre fer d'àvia, no sé si m'explico. Malgrat tot, li donaré un altre to i hi tornaré.
hmmm... ah, si! dissabte vaig participar al Primer Torneig de Scrabble d'Altafulla i vaig quedar segona. Feliciteu-me. O no. D'això... era en castellà. Si hagués estat en català segur que hauria quedat la primera. O no.
Em sembla que ja només em falta penjar una altra foto de la terrasseta... i ja està.
Au, no us queixareu, avui hi ha més paraules que res, en aquest post. Malgrat tot, la primavera.... eeeeeecssssssssssssssssss... fora,fora,foraaaaaaaaaaaa! lagarto-lagartoooooooooooooooo...
Primeres passes de la meva glicina. Això era la setmana passada. La propera foto serà l'evolució que ha fet en només una setmana. Sembla mentida...llàstima que no us pugui enviar l'olor...
No és la primera vegada que poso aquesta cançó: MALEDETTA PRIMAVERA!
12 comentaris:
Un post amb energia i bones notícies, felicitats, Montse!
Uiiii, si desapareix la primavera, on anirem a parar els que hi vam nèixer?
Et felicito pel renaixement de l'adolescència i per haver quedat segona al torneig.
Preciosa la foto i interessant la crònica dels darrers dies.
Tens un terrat envejable.
Petons!!!
AU, VA, QUE LA PRIMAVERA TAMBÉ TÉ COSES BONES!
ENHORABONA D'ÀVIA A ÀVIA... AQUEST COP EL MEU SEGON NÉT ARRIBARÀ ABANS QUE MEL TEU... PER VARIAR UNA MICA... A FINAL DE MES, O SIGUI ARA MATEIX EN PLENA PRIMAVERA.
UNA ABRAÇADA
eii!!! Moltíssimes felicitats, Perla de Labuan!!
Quines bones noticies (això del net)!!
Una bosseta de petons multicolors!
:¬)*
PER MOLTS ANYS MACA¡.
PER JUNY JO TAMBE SERA AVIA PER SEGONA VEGADA....UN ORIOL,JA TENIM UN MATEU. PERO A MI AIXO DE SER AVIA M'ATABALA MOLT.NO ESTIC PER FER BLOCS XARRAN DELS MEUS XIQUETS,TOTHOM DIU QUE SOC UNA AVIA "RARETA".
JUGANT....
Felicitats. Per això, per allò... Quina força tens, i això que és primavera
moltes enhorabones per tot!!! o una de gegant...
ibm
Petonets guapa i felicitats !!!
;)
tu amb ferros a les dents???????
valga'mdeusenyordelasantíssimatrinitat!!!!!!!!
nena... ara si que veig que et cal conèixe'm en persona!!!!
:DDDDDDDD
Moltes felicitats reàvia!!!
Anem a pams!
Felicitats per aquest regalet que està de camí! L'octubre, està al tombar de la manera que corre el temps. O sigui que afanya't.
Amb els bràquets...parles "ssssopesss" o ja estan millorats? :)
Guanyadora d'Scrabble!
Impressionada!
Si mai ens trobem, juguem al domino no fos cas que em donéssis una apallissada d'aquelles històriques!
Felicitats amb dobles i triples!
I una coseta més...a mi m'ha arribat l'aroma de les glicines!
Quins raïms de flors més fantàstics són, oi?
Un petó!
Com va l'escriure?
Carai, àvia de nou i adolescent amb ferros i segona en un torneig de Scrabble a Altafulla. Crec que la vida et rutlla prou bé. Moltes felicitats per tot plegat. M'has fet venir ganes de viure amb aquest post.
Publica un comentari a l'entrada