El meu blocaire invisible és algú a qui li agrada molt la fotografia. La prova més evident que el que estic dient és cert, és el seu mateix blog, tot i que no en té només un.
La primera vegada que va venir pel meu mar vaig pensar apa, quina mena de nick ha escollit, aquest! sense pensar en el meu propi nick. Ja ens sol passar, això: ens estranyen coses de les altres persones i no reparem que potser les nostres coses poden estranyar-los a ells.
Acte seguit vaig pensar sense cap mena de dubte ha de ser una persona a qui li agrada jugar amb el llenguatge. I si és així, ja tenim una cosa en comú. Jugar amb les paraules és una de les millors activitats en aquest món, per tant, anem bé.
Una mica més endavant vaig pensar que el seu blog el formava més d'una persona; com a mínim, pensava jo, eren dos. Un cop fins i tot li vaig perguntar i la resposta va ser negativa.
De vegades li deixava comentaris, altres vegades només entrava a mirar les imatges que comparteix amb nosaltes, que mai em deixen indiferent: unes vegades m'entusiasmen, altres vegades em repel·len, i d'altres vegades, fins i tot em fan por o em fan fàstic. I en alguns comentaris li dic.
Ell no té el costum de respondre als seus comentaristes, però en canvi, tu saps que ha estat al teu blog, perquè de tant en tant et deixa la seva petjada en forma de lletra d'alguna cançó. Ara fa temps que amb mi no ho fa, però me n'ha deixat alguna que m'ha agradat molt. Sempre t'agrada, que pensin en tu.
Alguns dels seus posts són d'aquells compromesos, indiquen una línia de pensament. La majoria de vegades estic d'acord amb les seves manifestacions, ja siguin sobre política, o sobre qualsevol altre tema que em preocupa.
També ha fet alguns posts dedicats a temes que circulen per la xarxa en forma d'emails.
En Té té una tècnica; perdoneu les redundàncies, eh? però és que en Té es diu Té. I si es diu Té i a més a més té, doncs ja l'hem "liat".
Deia que en Té utilitza una tècnica que sempre és la mateixa. No sé si dir-n'hi tècnica o sistema. Sol penjar una sèrie de fotografies o dibuixos, o collages, o en qualsevol format gràfic i ens parla una mica (el suficient com per no cansar) de l'autor, d'on és, les tècniques que fa servir, etc. I al final del post, invariablement, t'hi trobes un video sorprenent. Jo no sabia pas d'on els treia, però seguint-li la pista per fer aquest post he descobert una altra "mina" de videos que no és youtube. O sigui que després del youtube hi havia vida!
Encara m'he descuidat una cosa: en Té té un blog dedicat als trucadors. La gent li envia fotografies de diferents trucadors de portes i és ben curiós. Si li voleu enviar, segur que els acceptarà encantat i els penjarà al seu blog.
Ah, si! En Té és de Reus!
I sense més dil·lació, passarem a fer-li el regal. Però, vejam, què se li pot regalar a una persona com Té? doncs només se m'ha acudit una cosa, a mi, i és fer-li, a mode d'homenatge, un post, amb fotos meves (aquí ni hi ha tècnica ni hi ha res, només molt de carinyo quan he escollit les fotografies i algun retoc oportú i fins i tot algun d'inoportú... pensa que sóc una negada del photoshop i no saps les hores que m'he passat intentant que quedessin una mica dignes, ai senyor!)... o sigui, repeteixo (again)
Post a la manera de
Aquesta
10 comentaris:
Buaahh no trobo el meu regal!!!
Chapeau!
Genial, Arare!
Bona nit de reis...
Un regal fet des del cor, Arare!!!
Preciós i les fotografies magnífiques... i tu dius que no en saps??? Osti, doncs si en sabèssis que faries?
Mil petonets en el teu dia "Reinaaa"!
=)))
OOOOOHHHH! quina passada de regal!
Bones fotos, com fàcil per a tu, el meu Dr. Muerte és molt dificil!!!!
Arare,
l'has clavat fent de Té a la manera del Té! Ja Té competidora!
per tu:
A una nova amiga
Josep Maria de Sagarra
Avui només de nostra coneixença
tinc el cor fresc com el celler del mas,
i tota la meva ànima s'agença
d'haver-te dut recolzadeta al braç.
La tarda m'ha sigut traïdora i breu,
més la llum era viva.
Dins de l'ordi pregava el pregadéu,
a la figuera s'ha aturat la griva.
I jo sentia una molt gran paor
de veure els ulls que feies i la cara...
Ai, fina pal.lidesa de l'amor,
que no sap si ha d'ésser amor encara!
has entrat dins meu per buscar-me, preciós i emotiu a la vegada, moltes gràcies Arare per estar sempre al meu costat.
Té.
per cert les teves fotos son una meravella
uix - diu ella!
MOLTES GRÀCIES!!!!
T'ha quedat un regal molt bonic, Arare. (Genial l'Articles militaires - Couronnes mortuaires)
Publica un comentari a l'entrada