24 de gener, 2010

Dedicatòria i Va de cine.

Aquestes floretes són per la IBM, ella ja sap per què. Cuiuda't, reina mora!













No sé si recordaràs, IBM, aquella vegada que vam fer hores i hores de cua per aconseguir unes entrades per veure tocar Arthur Rubinstein al Palau... espero que ho recordis. Aquí et deixo una adreça on veuras Rubinstein  tocant Rachmaninov. És un d'aquells videos que el pots veure i escoltar a la pàgina de youtube però no te'l pots emportar al blog, per això hauràs de clicar per anar-hi!
Apa, el que t'he dit: fes bondat!!!
_______________________________________________________________________

I ara va de cine: aquesta tarda hem comès l'error d'anar a veure Up in the air. Ens hem deixat enganyar perquè la feia en Clooney, puaj... Craso error! Si estimeu el voste temps una miqueta, us diria que no cal que hi aneu. Però també us dic que és la meva opinió i és totalment subjectiva. Feu el que vulgueu :D


imatge buscada a google. I trobada, és clar!

12 comentaris:

Isabel Barriel ha dit...

aromes, músiques...mmmmmmmmm gràcies Arare. Amb les flors faré un ikebana, ja t'enviaré la foto. Amb la música et podria dir que faré una dansa, però t'enganyaria.
El record de la cua que dius, més o menys. Com que és una cosa del segle passat...
Moltes gràcies pels teus regals i reverències a en Rubinstein.

Striper ha dit...

Ara ja se una pelicula que no tinc que veure.

el paseante ha dit...

Aisss, el Clooney. Què n'ha costat de diners pagats en entrades de cinema, quan el teniu gratis a la tele amb allò de la cafetera... Nespresso what else?

PD: No et comento el post anterior, perquè arribo tard amb la recepta de l'amanida d'alvocat amb nous, i el rap gratinat al forn amb allioli i escalivada. No sé fer res més, catxis.

Montse ha dit...

IBM, amb la música poca dansa podries fer, que és d'aquelles d'escoltar i prou, Rachmaninov és perfecte per escoltar i prou... encara que una bona companyia de ball faria meravelles... podem preguntar-ho al Corella o similar.
Ja no recordava l'afició als ikebana, a veure com t'hi tornes a posar, eh? que feies coses precioses!
Em sembla que les coses del segle passat van cobrant importància al meu cap... saps què vol dir, oi? ÔÔ

Montse ha dit...

Home, striper, no em facis tant de cas, que jo no sóc crítica de cine, només constato - subjectivament- fets ocorreguts en el meu ànim (apa quina mena de frase més bèstia m'ha sortit)

Montse ha dit...

Paseante, en aquesta peli el Clooney sembla un "galan" del segle passat (allò que deiem) però si he d'escollir un galan del segle pasat, escullo el Brando primera època, Paul Newman, fins i tot Gary Cooper, que "anda" que no porta temps criant malves! però precisament el Clonney no ha estat mai sant de la meva devoció. És guapo però no és bon actor (per mi, ep,ep!) el que em cridava l'atenció era el tema de la peli, però ha resultat que no era el que jo esperava (de vegades esperem massa)

m'apunto les teves receptes! I si, encara hi ets a temps, per aquell dinar falten dues setmanes!

:)

Olga Xirinacs ha dit...

Ja sé que avui no toca, però et deixo una recepta ràpida i gustosa, a més de catalana: ànec amb peres.
Vas a un bon magatzem frigorífic i compres una llauna de dotze cuixes d'ànec confitades. Haurien de ser de la marca ROUGIER, de Sarlat. Són grosses i excel·lents. Després el mestre Arzak diu que el greix es guarda en pots de vidre per a altres rostits. La gelatina fes-la servir per al mateix rostit.
Compres llaunes de 1 quilo de peres, les fas a trossos-a meitats es veu massa això de la llauna, i a més ho fan als restaurants, i nosaltres hem de ser originals-. Hi afegeixes uns quants boletets de qualitat i cous en paella bolets i peres, amb el mateix grteixet i un polsim de sal; no amb les cuixes, perquè són molt tendres i es desfarien. Finalment ho ajuntes tot, en cassola o en llauna al forn i llavors els gustos ja es barrejaran només deixant-ho escalfar una estona o fer un bull.
Com pots veure, ràpid i ben combinat.

Magda ha dit...

De tant en tant m'agrada llegir receptes de cuina. M'encanta escoltar-la a ella, la gran Fitzgerald. El que encara no havia provat mai a fer és les dues coses juntes. Gràcies a la teva entrada anterior, que he pogut veure avui, he fet la prova, i funciona. Ara ho recomanaré als amics com activitat de plaer, llegir receptes de cuina amb música de la Fitzgerald. També sé una pel·lícula que no haig de recomanar.

Montse ha dit...

Uauu, Olga, moltes gràcies! qui ho ha dit, que no toca? aquí sempre toca tot! estic fent una bona recollida de receptes, jugant, jugant!

Montse ha dit...

quina, peli, Magda, quina? jo ara mateix abans de fer el sopar vaig a recomanar-ne una que he vist aquesta tarda :)

Deric ha dit...

la peli la buscaré per altres canals extraoficials

Montse ha dit...

Deric, la peli no val res, el Clooney... com t'ho diria? ;)