Entrades
Mentrestant, tinc un rostit al foc, que vaig vigilant entre parrafada i parrafada (parrafada o paragrafada?) perquè si no vigilés, acabaria sent un rostit a la carbonara, com deien els meus fills que passava quan jo estudiava a la UOC i em passava més hores a l'ordinador que a la cuina! normalment el que em sortia sempre a la carbonara eren les salsitxes, que si no les vigiles força, se't cremen per alguna banda i encara que després les dipositis al plat per la banda no cremada, t'acaben descobrint, perquè la família és més llesta que la fam! - vaig a veure el rostit un moment-
hmmmmmmmmm... fa una oloreta que enamora (quina gana)...
Com us deia, he descobert un munt de blogs de cuina i de receptes, alguns dels quals ja els havia vist alguna vegada, però ara me'ls he quedat a adreces d'interès, antic favoritos.
No sé què carai m'està passant amb la tecla de retorn, que hi ha moments que l'he de clicar dues vegades o tres perquè em "retorna" al principi. Mireu: jo sóc la internauta a qui li passen més coses estranyes que a ningú. A no ser que tingui un virus o un troià (trojà) (troiano?) que no seria la primera vegada... després passaré l'antivirus ben passat, encara que aquest que tinc ara (avast!) va força bé...
Altra vegada m'ha saltat a un punt anterior (no ho entenc). Bé. Doncs res, que estava buscant un menú per fer que sigui a l'hora nutritiu, equilibrat, bonic i per gaudir-ne, que tots els comensals som dels que ens agrada la bona taula. I bé, doncs res, que s'admeten suggerències! (Violette, compto amb tu, no em fallis).
És un dinar, eh?
La imatge és un fotograma de la pel·li Julia y Julie o alguna cosa semblant, que la vaig veure i em va agradar i tot! (baixada d'intenné)
Ara mateix escolto això:
Que gran és Ella!
___________________
DIUMENGE MATÍ: Us anava a dir que ens voleu engreixar, amb els menjars boníssims que m'esteu proposant, eh? i de cop, sento a RAC 1 que a partir de les 12 entrevistaran Salvador Macip (el meu veí)... des d'aquí, S.M., una abraçada forta, em va encantar conèixer-te, després de tant llegir-nos sense haver-nos vist mai! (coneixia els teus pares, ja ho saps)
BON DIUMENGE A TOTHOM!
19 comentaris:
reina, jo sóc especialista en "carbonares" :P però mira aquest blog http://cuinagenerosa.blogspot.com/ que és d'un tipus "estupendu" amb molt bones idees i, sinó, a partir d'ell pots anar saltant a altres webs i blogs que et treguin del pas :)
i bona cuina!
(tirulirui liruliruliruliii)
Si necessitessis una assessina de llamàntols, m'avises. Ho faig baratet.
1- ESCALIVADA AMB "PUDING" DE VERDURETAS.
2- RODABALLO AMB AMANIDA VARIADA.
3- XARRUP DE LLIMONA.
4- PASTIS DE POMA.
FACIL,NO GAIRE CAR,I A MI AN SEMBLAR ORIGINAL.
JUGANT......
Clidice, he anat al blog del teu amic i me l'he guardat als favurits. I tens raó, d'allà pots anar saltant a altres blogs guapíssims! gràcies.
IBM,si necessito que em matis un pollastre o que em desplumis un llamàntol, tranquil·la, que t'avisaré ;)
Jugant, és una bona proposta! me l'apunto perquè fa molt bona pinta! gràciessssss
Cargols a la llauna o calçots, suposo que no, no?
Més aviat deurem tirar cap al salmó o la orada... Ara que unes sardines a la brasa... O un rissotto de ceps...
Un pollastre al cava, ànec amb peres...
Tu ets una estupenda cuinera dona!
Hauré de tornar quan em vinguin les idees!
segur que facis el que facis estarà tot molt bo!
per cert, que ens convides???
Va, jo ho provo, a veure si et fa goig:
Un pastís de verdures que poden ser aquests o aquest
Un llom al caramel
I uns bunyols de poma amb crema cremada
Després ens explicaràs finalment què has fet, oi?
ui, Ramon, cargols no, mai no he pogut amb els cargols, encara que ignoro si als meus convidats els agraden, però si l'amfitriona no en menja, no val!
això del risotto nostamal, no! i una bona sardinada, si fos a l'aire lliure, que a dins de casa et pots quedar empudegat tota la setmana!
gràcies per les idees!
Joana, la veritat és que quan m'hi poso no em surt malament, però en general sempre vaig a allò fàcil... verdures al vapor, planxa, forn... com gairebé tothom avui en dia, vaja! per cert, mai no he cuinat ànec amb peres... potser que ho provi alguna vegada!
Bon diumenge per Mataró!
Deric, us espero a tots els blogaires :)
virtualmenttttttttttttt!!! ;)
Carme, ignorava totalment aquest blog que em presentes, nena, però com t'ho fas, per mantenir tants blogs i tan bé?
Saps, em fa molta peça el llom al caramel, he de preguntar, que em sembla que hi ha algú que no menja carn, però si menja pollastre ja em val, perquè per ell li faig un pit de pollastre al caramel... té molts punts, aquest plat, si no per als convidats, per a la família qualsevol dia, que també m'omplen la taula, jejeje...
Els pastissets fan mooooooooooooolt bona pinta, també, ep! molt bona pinta!
Gràcies, guapa!
Jo "tampoc" sóc bona cuinera... mengem, és clar, però sense floritures.
Vale Glòria, no passa res. A veure si acabaré donant-los vint duros a cada ú i que mengin el que vulguin, jajajaja...
ara que amb vint duros no arribarien gaire lluny! ;)
Aquest post ja l'havia llegit, però veig que no te'l vaig comentar (o el teu Avast -el mateix que el meu- va considerar que les meves paraules eren un virus). Per a tanta gent, et recomano una cassoleta de peix, que la deixes feta el dia abans i amb les hores encara es torna més bona.
PD: Què bona l'anècdota de les salsitxes cremades d'un costat.
i què passa quan l'avast pensa que les paraules d'algú són un virus? ho bloqueja? (no ho sabia)
doncs és una de les primeres opcions que se'ns havia acudit, la cassoleta de peix (sarsuela, li dèiem nosaltres)
gràcies per la idea :)
ep, que ja fa molt temps que no se'm cremen, les salsitxes, eh? (des que tinc l'ordinador petit, que li dic jo... que el puc tenir damunt "els fogons", jejejeje)
Publica un comentari a l'entrada