Entrades
Cinema en català. Es veu que alguns diaris acusen Montilla de "imponer el catalán en los cines"... de moment jo us puc dir que no he trobat NI UN cinema on es pugui veure "Avatar" en català. I no serà perquè aquesta peli (que encara no he vist i no sé si veuré) tingui pèrdues, precisament... ç
Hi ha hagut un terratrèmol amb conseqüències desastroses i catastròfiques (és la mateixa cosa, un desastre que una catàstrofe? és el que ha dit el presentador que ha llegit la notícia) no he sentit on. Hauré d'esperar el proper butlletí que ja "em pillarà" al cotxe, anant a treballar.
Harrisson Ford ha decidit treure's tots els miralls de sobre. Bé, de sobre, no. De casa seva. Per no veure's. És que es veu que l'home ja té una edat i es deu recordar a ell mateix en els temps de l'arca perduda i tal... em sembla que fa bé.
Però jo no treuré els miralls de casa meva. Penso que, per l'edat que tinc, faig prou goig, què caram! I la vida són quatre dies i si no em veig no em coneixeré i em queden, això: quatre dies mal comptats per conèixer-me millor! i vull tenir controlades les arruguetes, els cabells blancs, la panxeta, els genolls que "sembla" que funcionen però que es lleven al matí més rovellats que un cargol sota la pluja (un "turnillu")...
Doncs res, que no, que el Harrisson Ford NO fa bé!!! de cap manera!
ep! el terratrèmol ha estat a Haití. Ho acaba de dir en Basté. Em sap greu. Però em donen tantes notícies a l'hora que no tinc temps de païr-ne cap. Ajuntar Indiana Jones amb Montilla, amb Avatar, amb el Camp Nou, amb l'incendi d'Horta de Sant Joan i amb el trerratrèmol de Haití.. mentre em parlen de les rebaixes de El Corte Inglés o si vull veure la Mediterrània, que he d'anar a veure l'obra social de Caixa catalunya... ostres... i que he de comprar a Carrefour, perquè aquest hivern em va bé i que La Molina és esport, diversió i no sé què més i que aconsegueixi un Opel Corsa i...
Auxiliiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!
21 comentaris:
Li has posat prou sucre al cafe?
Arare "la terremoto"!!! Ets única!
tens tota la raó, l'excés d'informació és desinformació :( i així ens va.
Que passis un bon dia!
tanca la ràdiooooooo!!! :-)
Striper, em prenc el cafè sense sucre, potser aquí hi ha el problema, aixxxx...
Glòria, igual que la Dolores Vargas, jajajajajajajaja! te'n recordes o ets massa petita? ;)
Clidice, al final al cotxe he posat Catalunya música... no em sentia amb forces per enfrontar-me amb un matí de treball sense haver processat res...
kika, ja ho dic: he canviat informació per música.
Quin descanssssssssss!!!!
De veres t'has quedat amb tot això a la primera? Caram noia, quina capacitat de processar i de sintetitzar! Que jove i àgil que estàs! Serà el cafè sense sucre? No, crec que ets tu, aquesta persona que encara es reconeix, amb ho sense miralls, i que ens ho fa passar tan bé quan la llegim. Cuida els genolls i oblidat de les arrugues, els cabells blancs i la panxetam, segur que t'estan de conya. Gràcies pels teus escrits i pels somriures que saps arrancar-nos.
M'he estressat de llegir-te, hahaha!
No és pas bo despertar-se així! Jo de tu canviaria les opcions, de primer en despertar-te la música i desprès les notícies.
Ah! i sí, com tu, el cafè sempre sense sucre.
=)))
jajaja, tens tota la raó!! per això jo no sento notícies fins que ha passat una bona estona des de que m'he llevat. Al matí, millor acudits, musiqueta i, si hi ha informació, lleugereta!!
Hauries de canviar el cafè per una tila de bon mati!
Ha estat un dia molt ple, però aquest terratremol ha estat terrible...
Calma noia!!! jo tampoc trec l'únic mirall que tinc!.
Tu estàs estupenda ok??
Estressada Arare, vaig estar en una casa on tenien el mirall a terra repenjat darrere el vàter, de manera que només és veia el "pandero" (els havia caigut de sobre el rentamans). Com que diuen que el cul no envelleix tant com la cara, potser seria una bona solució. Per al Ford, vull dir, i si algú en vol prendre exemple.
jajajaja, Olga, diuen que a certa edat s'ha d'escollir entre "la cara o el cul", em sembla que és una bona opció :)
Joana, per a res del món treguis el mirall! ni se t'acudeixi, eh? ens calmarem... ohmmmmmmmmm!
Deric, potser et faci cas, que això del cafè estressa tant com la ràdio!
Fas bé, Edelia, jo, després de l'estrés d'ahir, aquest matí no he posat la ràdio. He esmorzat amb el ric-rac que feien les besitoles de casa mentre esmorzaven el seu pinso i amb el meu propi ric-rac en mossegar les torrades :D
-assumpta, és que el cafè amb sucre - per mi- és abominable, ecsss, però hi ha gent que si no és amb sucre no se'l poden prendre, i els que en prenen diuen que els bons cafeters són ells i els que no en prenem diem que els bon cafeters som nosaltres (i som nosaltres, oi que si?) ;)
Magda, moltes gràcies a vosaltres, que llegiu les meves xorradetes, al final, un blog acaba convertint-se en una teràpia per tothom, a més, qui té un blog fa els dos papers: el d'explicador i el "d'escoltador". Això és boníssim per la salut mental!
Quant als genolls, el dia que "toca" acompanyar ma mare per tot arreu acabo amb els genolls pitjor que ella, buf,buf... avui tinc el genoll dret com una pilota, que anar a pas de iaia de vuitanta no és el mateix que poder anar a pas de iaia de "taitantos" :D
Arareeeee!
I tan que tenim raó nosaltres, a veure qui és el guapo que ens ho discuteix!
Hahaha!
El cafè... sol, ben carregat, calent i sense sucreeeeee!
Petonets reinaaaaaaa!
=)))
Publica un comentari a l'entrada