no les tinc totes, no...

M'he llevat a les set - ja sabeu, allò de la Taca - m'he menjat un préssec ben sucós i després he pres un cafè amb llet i unes llesques de pa de cereals i, com que no tinc xocolata i per quatre dies no en compraré - a la nevera del Blauet si que n'hi ha - doncs m'hi he posat una mica de mel. Necessitava alguna cosa dolceta. Penso que l'esmorzar és el millor àpat del dia. I vosaltres?

D'entrada he pensat: Arare, podries anar-te'n a la platja, no hi ha ningú a la sorra i això durarà poc, que de seguida començarà a omplir-se, que avui és dissabte! Però m'ha fet més peça asseure'm a l'ordinador a llegir-vos als que no us puc llegir des dels cybers de la France, que van amb taxímetre.

Ahir vaig tenir mig diagnòstic sobre el meu genoll: una bursitis, jo, que no jugo a la Borsa. Una bursitis complicada amb un pinçament de menisc que vaig fer la nit del crock! suposo que perquè durant la meva vida m'he dedicat a castigar impunement les meves extremitats inferiors (aix)... i jo que estava tan ufana d'haver-me passat la vida saltant, corrent, brincant, ballant!

El genollaire em va dir que fent "bondat" deumeu, què deu ser, això de fer bondat? per què em fan fer bondat, ara que necessito l'activitat encara més que quan era jove? fent bondat i un tractament amb anti inflamatoris, la cosa pot no anar a més. Tampoc no sé què deu voler dir "pot no anar a més". Pasar a mayores, dirien els castellans. I tanmateix, ara ja no em fa mal un genoll, sinó tots dos, que aquests dies he anat forçant l'altre! suposo que quan tornem tocarà fer ressonància a veure com està . No les tinc totes, em sento com si em faltéssin les cames (que és exactament el que em passa, que ara me'n falla una, ara l'altra... i això en un vaixell és "tremendo")...

Total, que el meu estat anímic és una mica baixet. Si em queixés, seria una desagraïda de la vida. No em puc queixar, de cap manera!

Estic contenta d'haver vingut a casa. M'ha fet il·lusió veure la meva mare i em fa il·lusió que avui vingui a dinar una part important de la prole... Martí inclòs, evidentment! però - per què sempre he de tenir peròs, al meu cap? - no les tinc totes.


Demà recollirem altra vegada els "tracals" i cap a Mâcon altra vegada, a continuar viatge. Però com pujaré les rescloses? ÔÔ