23 de juliol, 2009

Demà serà un altre dia

Ens desperta el cant d'una merla i dels ànecs que vénen a buscar el seu esmorzar. Van nedant de vaixell en vaixell, donant-los el bon dia com aquells nens que, molts Nadals enrere, anaven de casa en casa cantant nadales i demamant "l'aguinaldo".

La pluja no triga gaire a mostrar-nos "qui mana aquí", amb un rebombori de trons i llamps que fa que, després d'esmorzar, ens replantegem això de marxar avui cap a "Corre"... o deixar-ho per demà. Quedem que això és molt tranquil (potser massa, en certs moments) i que no ens ve d'un dia.Total, ja ho sabem, que no arribarem a Estrasburg (no pas navegant) així que decidim que, com fins ara, ens anirem demorant per tots aquells indrets que ens agradin.Demà serà un altre dia.


8 comentaris:

fanal blau ha dit...

Quina mostra fotogràfica més xul·la acompanyada del LLac dels cignes...

Feu bé, sense presses, al ritme que aneu decidint...
Enveja sana...!

una abraçada, Montse/Arare

Isabel Barriel ha dit...

Això és vida! Que porteu orquestra al Blauet? toquen molt bé...

zel ha dit...

Que bonic...quines merescudes i glorioses jornades de veure i viure món!
Petons, preciosa!

Anònim ha dit...

Fins demà doncs! He llegit una frase que m'ha agradat:
"La hora más oscura es la que precede al sol"
Ja sortirà el sol!!!

Clidice ha dit...

Em sembla que començo a posar a assignatures pendents aquest viatge :) és preciós!

Carme Rosanas ha dit...

El llac dels cignes... és el segon cop que el sento en poca estona. Unes fotos molt maques, Montse.

Montse ha dit...

Gràcies a tots!

La propera vegada no hi posaré música, suposo que serà més còmode (hi ha qui veu els videos des de la feina, hehehe)

Petons a tothom.

Violeta ha dit...

Els túnels fan iuiu!