Ens desperta el cant d'una merla i dels ànecs que vénen a buscar el seu esmorzar. Van nedant de vaixell en vaixell, donant-los el bon dia com aquells nens que, molts Nadals enrere, anaven de casa en casa cantant nadales i demamant "l'aguinaldo".
La pluja no triga gaire a mostrar-nos "qui mana aquí", amb un rebombori de trons i llamps que fa que, després d'esmorzar, ens replantegem això de marxar avui cap a "Corre"... o deixar-ho per demà. Quedem que això és molt tranquil (potser massa, en certs moments) i que no ens ve d'un dia.Total, ja ho sabem, que no arribarem a Estrasburg (no pas navegant) així que decidim que, com fins ara, ens anirem demorant per tots aquells indrets que ens agradin.Demà serà un altre dia.
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
8 comentaris:
Quina mostra fotogràfica més xul·la acompanyada del LLac dels cignes...
Feu bé, sense presses, al ritme que aneu decidint...
Enveja sana...!
una abraçada, Montse/Arare
Això és vida! Que porteu orquestra al Blauet? toquen molt bé...
Que bonic...quines merescudes i glorioses jornades de veure i viure món!
Petons, preciosa!
Fins demà doncs! He llegit una frase que m'ha agradat:
"La hora más oscura es la que precede al sol"
Ja sortirà el sol!!!
Em sembla que començo a posar a assignatures pendents aquest viatge :) és preciós!
El llac dels cignes... és el segon cop que el sento en poca estona. Unes fotos molt maques, Montse.
Gràcies a tots!
La propera vegada no hi posaré música, suposo que serà més còmode (hi ha qui veu els videos des de la feina, hehehe)
Petons a tothom.
Els túnels fan iuiu!
Publica un comentari a l'entrada