Entrades
Des del complexe papal (que bé vivien, aquella gent!)... Avignon.
"Treballant" en una resclosa del Rhône. Estic "lessionada", el meu genoll em va dir que a veure si no el sotmetia a aquestes tortures de nena de quinze anys, que ja no està per aquests "trotes"!D'Avignon a Viviers.
Una bonica vista de Viviers, ens hi quedem fins demà al matí perquè han vingut a veure'ns uns amics que, per qüestions de salut han d'estar a prop d'Avignon, que hi ha un gran hospital. Demà ells ja marxen i nosaltres continuem cap a Valence. Anècdota viscuda a Viviers: hem conegut els tripulants d'un veler holandès: una parella d'uns 40 anys, amb un nen de 3 anys. Fins aquí, tot normal. La "cosa" és que van decidir anar a fer la volta al món - no com altres que ees conformen amb navegar pels canals - i l'han feta en uns quatre anys. Ara ja tornen cap a Holanda, però el nen no ha trepitjat mai "terra ferma"; bé, simbòlicament: vull dir que encara no ha estat mai "a casa seva" perquè va néixer mentre eren fent la volta al món. És un nen preciós a qui diuen "Marino", perquè va néixer al mar! Estic segura que hi hauria algun dels nostres fills a qui també li faria gràcia, una aventura semblant...encara que no és gens fàcil, deixar-ho tot i embarcar-se! no és gens fàcil! Un dia en parlarem llargament, de la filosofia dels veritables navegants...
I ara us deixo una darrera foto, la Taca passejant, feliç com una "perdiç", per un paisatge magnífic, aquí a Viviers, també. I bé...fins a la propera!
13 comentaris:
Genial el vostre viatge. Llàstima que en Marino només tingui quatre anys. No recordarà res de la volta al món. Com adormir-se en el cine quan projectaven la millor pel.licula del món!
Quina passada, Montse!!! I m'ha encantat la història d'en Marino; sempre fas que m'agradin les histories que expliques.
Un petó.
un gran viatge, bonica la història d'en Marino.
Deunidó aquest Marino!!!! Això sí que és amor al mar i el demés són tonteries!!!
El propietari del "Ses illetes", el veler en el que a vegades sortim (i res comparat amb el que tu fas...) va viure durant uns quants anys al seu vaixell. Ell era feliç així, i així ens ho transmetia a nosaltres... Suposo que t'ha d'agradar molt i molt aquest tipus de vida...
Es clar, que a mi també m'encantaria fer la volta al món!!! ;-D
Mentrestant faré una visita estiuenca a la Toscana, que m'ha semblat veure que hi vares ser fa poc???
Apa, Montse, cuida't aquest genoll! I pássa-t'ho molt be!!!
Petons
Molts records Montse! ET vaig llegint encara que no et comenti. Sembla que no arribo a tot arreu! :)
Cuida't i bona passejada!
Vius bé, punyetera. És curiós això de tenir una criatura mentre fas la volta al món. Creus que va néixer al veler? Quina nacionalitat deu tenir? Espero que millori el teu genoll. Bon viatge.
Gaudeix Montse, és un viatge preciós!
Cuida aquesta cama.
Petons
Te sigo desde lejooooooooooooooos, hundida en el pantano laboral.
Disfruta!
ibm
Sort de tu que ens fas viure situacions que servidora no podrà viure mai (em marejo fins i tot a les golondrines del port znif). T'ho passes bé, es nota :)
Ho tinc pendent, lo de navegar pels canals a França. Quina envegeta que em fas ;) A veure si li dones vacances al teu pobre genoll.
Respecte al Marino, està clar! És un ciutadà del Món!!!
una abraçada
framiquel
Que maca la història de'n Marino, tot i que el nom, a banda del significat, és horrible! A mi m'encantaria una història així, però millor en autocaravana :D posats a triar... Seguim en contacte, petonets als 3.
Quina enveja, quina pau es respira en aquests poblets. No conec Viviers però té molt bona pinta.
Vas a Valence? I jo a València?
Marino: fill del mar: és humà?
Una abraçada, companya.
Preciosa la història d'en Marino, Montse!
I el viatge... a gaudir-ne !!!
;)
Publica un comentari a l'entrada