22 d’octubre, 2008

És quan dormo que hi veig clar

Imatge baixada d'internet. Cliqueu-hi directament a sobre per informació de F. Leger.
Aquesta nit passada, mentre dormia, he escrit com cinc posts, cadascun d'ells més interessant que l'anterior.
No us passa, que quan dormiu la inspiració - divina o humana - és millor que quan esteu desperts?

Alguna vegada, en llevar-me, he intentat dur al paper o al teclat tot allò que, en somnis, era una cosa grandiosa.
Un cop traslladat a l'estat de vigília, quan desapareix l'aspecte oníric i allò tan interessant s'ha de convertir en paraules a partir de les imatges, de vegades surrealistes, gairebé dalinianes, cubistes, constructivistes... llavors s'acaba l'encanteri i em trobo de morros amb la realitat. No hi ha diccionari capaç de traduir aquelles meravelles.

De vegdes m'agradaria saber plasmar tot allò a través de la pintura o de la fotografia, potser fent-ne una pel·lícula, un video clip, un dibuix, jo que sé, alguna cosa amb què pogués expressar els somnis i que la transmissió fos entenedora, és clar!

Avui els posts eren mig polítics- mig socials, irònics, divertits i entenedors. Com diuen els castellans, "que me aspen" si me acuerdo de algo.

10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

I tant que m'ha passat! Dormint escric cada poema meravellós que inevitablement quedarà amagat allà al llunyà país dels somnis.

Striper ha dit...

Si sapuiguesis lo que jo tinc guardat.

Montse ha dit...

Si, Carme, però tu, després, ets capaç de plasmar-ho tot en un poema de veritat! en canvi a mi se'm volatilitza tot, hehehe...

Montse ha dit...

Striper, un euro per llegir-ne algun!!!!

;)

Anònim ha dit...

Hola, es un verdadero placer llegar a este hermoso espacio. Te felicito, me gusto mucho su blog muy buen gusto.

Борис Савинков ha dit...

Doncs jo no m'inspiro dormint, però si a l'hora d'anar a dormir. Sempre tinc un quadern a la tauleta de nit.

Montse ha dit...

Jaume, t'ho havia de dir i no hi pensava, ahir em vaig comprar una novel·la de Bolaño. No sé si vaig encertar... perquè a Fnac en tenien vàries, d'ell, jo vaig agafar "Los detectives salvajes", per començar. Ja et diré el què.

Albert ha dit...

No tinc ni molt menys la solució a la qüestió, però he de dir que el tema m'apassiona. De vegades, com tu dius, és quan dormo que hi veig clar o nada es lo que parece o.... Altres vegades, things are what they seem o los sueños, sueños son, o.... Serà que em deixo dur pel vent.... No n'esperem masa, si de cas, dels diccionaris....

Albert ha dit...

I,a mb retard, he recordat`com continua el poema de Foix "és quan plou que ballo sol". i mai més ben dit!

el paseante ha dit...

També em passa això de somiar posts magnífics, despertar-me, anotar-los i l'endemà veure que allò és un desgavell.