17 de juny, 2008

Menjar-se una poma navegant i sense fer ganyotes

Doncs això: mentre naveguem d'Alacant a La Manga, un es pot menjar una poma (per exemple). De veritat que la navegació obre la gana!

... o afaitar-se... és una altra alternativa. Encara que es perdin els atributs típics de capità, ai! ara li hauré de demanar que es posi un aret d'or a l'orella, encara que no hagi passat el Cabo de Hornos...



Demà baixarem a Cartagena. Com que ignoro si tindré connexió... el darrer petonet des de La Manga. Zona preciosa, que no ho havia dit. De savis és rectificar (jo em pensava que era una cosa semblant a Marina-d-h-or-or, però estava equivocada. És preciós! (no tot, ep, però gran part, sí que ho és)
Apali, com diu el veí (ja està dit).

Què us penseu que no escric, eh? eh? eh? Doncs esteu equivocats! (i equivocades, of course). Sí que escric. Un dia d'aquests penjaré la història del Xat, que me la va enviar l'altre dia, pobra bèstia, que es vedu que ens troba a faltar una micona..

Mar, ja me l'alimentes bé? ("Mi gato no me come")

14 comentaris:

Josep Lluís ha dit...

Mon Dieu, le capitaine n'a pas de menton et la vareuse il mange une pomme...

Rita ha dit...

Que bé que se us veu a tots dos. Això sí que és vida! :)

Joana ha dit...

Això deu ser la felicitat...
Petonets

Mar ha dit...

En Joan Salvador està irreconeixible!! Ja m'ho havia comentat algun cop en Gerard, que quan s'afeita canvia molt!!

El gat és el rei de la casa, quan estic amb ell en Gerrad es mor dels gelos, no es separa de mi! És estar jo per casa i ve, i se m'asseu a la falda les hores que calguin, i dorm amb mi les que jo dormi. I si vaig al lavabo m'acompanya aviam què faig.. i el mateix a la cuina.
Imagina't si el dec tractar bé! Amés, ara que he estat un parell de dies a bcn el trobo tant a faltar!!
Jo vull un gat com en xaaaat! Ara que mentres corri ell perllà no en necessito cap altre jeje

Què tal Montse? Jo estic molt bé. Avui vaig a Educació, a presentar una queixa, no t'espantis que no és res que m'afecti a la nota.. però igualment és algo que crec que he de fer. Ja t'ho explicaré bé.

ui, acaba d'arribar en Gerard, així que marxo ja!


Molts petons!

issis ha dit...

wow, que pasada! Tu mar se hace cada vez mas grande. ;)
Pasas miedo a veces??

Francesc Puigcarbó ha dit...

aixó deu ser el més semblant a la felicitat que es pot assolir. Bon viatge.

Eli ha dit...

Quin bon rotllo....!!!!
Fent coses senzilles, al mig del mar...
això és genial!

Pd. puc fer un comentari?
Doncs que el patró-marit, te un cert aire al Terenci Moix en aquesta fotillo....
ja,ja,ja
L'Eli, sempre li troba semblances a tothom!

Trenzas ha dit...

Pues ya que no invitas a manzana, me aguantaré y quedo a la espera de la historia del Xat.
Es que se la quiero leer a mi ídem, que no le encuentra gracia a la del gato con Botas
:)
Petons, abraçades i bona mar, reina mora.

Anònim ha dit...

es veu que t'agrada la naturalesa... i les pomes, hehe.

t'escric des d'Ecoveritas, la cadena de supermercats ecològics de Barcelona. ens estem posant en contacte amb persones que veiem que estan interessades en el medi ambient, com tu, per a convidar-los a apuntar-se al nostre butlletí, que preparem cada 15 dies sobre novetats en el sector del menjar ecològic.

si t'interessa, pots apuntar-te en la nostra web: http://www.ecoveritas.es

i a més, el cap de setmana que ve tenim degustacions d'orxata de xufla ecològica i ametlles en tots els nostres centres.

salutacions

el paseante ha dit...

Sí que té cara de capità el capità. I tu de "ricachona" que et porten a passejar. Sou una parella atractiva.

mar ha dit...

quina il.lusió ens fa veure-us tan bé!
... i deunidó tot el tros de ruta que duieu fet. Se us veu molt feliços a tots dos (m'alegra) i el capità sense barba (uiii), no sembla ell
bé, ja no sé que dir, perquè sempre em quedo bocabadada i sense paraules. Però m'agrada que sàpigues que quan podem passem per aquí a deixar-vos una forta abraçada perquè us acompanyi en el viatge.
un petó, preciosa
buenu, dos, un de meu i un d'ell (que el tinc darrere meu netejant la piscina)
:)

Deric ha dit...

ja li han regalat el lloro al capità? què és un vaixell sense lloro???

Unknown ha dit...

Records del Sani, també, al dos !
Sí, feu enveja ... Cares de salut i amor i a sobre poma!

Quna em retire pujaré a Blanes que em feu un curset de vela ...

Cuideu-vos!
I feliç Sant Joan!
Sani

bellosoli ha dit...

apa! feia temps que no entrava pel teu mar i veig que segueixes navegant!!! això és un no parar!!! (quina enveja...)