15 de juny, 2008

Lectures i mars

El Mediterrani és el que és: sempre igual i sempre diferent, què voleu que us digui? ja no m'ho puc pas qüestionar.

Quan necessites vent de popa, aquell dia resulta que el vent ve de proa. (Morral, li diem) Si el necessites de tavés, vindrà de popa i si tens ganes de fer quatre bordos, que és la manera més llarga d'anar d'un punt a un altre punt, que ja us ho dic jo, que ho he experimentat, que aquesta es veu que és una de les gràcies de la navegació, mal que em pesi...ah, senyors, aquell dia no hi ha vent!

Avui ens hem creuat amb un vaixell amic. Nosaltres anàvem des d'Alacant a La Manga i ells venien des de La Manga i es dirigeixen cap a Vilanova. Erem en punts diferents, o sigui, uns anant i els altres tornant. Si nosaltres teníem el vent de proa, lògicament, ells havien de tenir el vent de popa, o a l'inrevés. O no? Ah! Doncs ja m'explicareu on és la lògica del Mediterrani, perquè ens hem parlat per ràdio i resulta que tant ells com nosaltres teníem el vent ede proa. Després de tant temps encara no entenc res... deu ser cosa del consorci (consort = consorci?) ho deixo, que m'embolico!

Un apunt per al senyor Passejador, que em diu darrerament que si sóc conscient de l'enveja (espero que sana) que desperto. Company... només és una qüestió de prioritats. Hi ha qui prefereix tenir un cotxe nou cada cinc o sis anys, hi ha qui vol tenir dues cases, una d'estiu i una d'hivern, també hi ha qui en té tres, si hi sumem aquella que tenen a la neu...ja, ja ho sé, que hi ha qui no en té cap. Però no vaig per aquí. Vaig per fer-te veure que per tenir unes coses potser cal renunciar a unes altres coses... a mi em va costar molt, donar el pas, trobar el punt d'equilibri i la manera de poder concentrar tota la feina en uns quants mesos per poder navegar la resta dels mesos de l'any. I haver treballat tota la vida... des dels 18 anys, estudiant a les nits per poder-me anar posant al dia, i compaginar la feina de casa amb la feina fora de casa amb cinc fills per tirar endavant... arriba un moment en què dius: bé, ara em toca a mi! I tampoc no et pensis que ets lliure del tot. Mai no som lliures del tot! però ens passem la vida escollint. És el que hi ha! Espero, dic, que aquesta enveja de què parles sigui d'aquella sana. Només som una de tantes parelles jubilades o prejubilades que decideixen dir prou a la comoditat d'estar-se a casa per fer una mica de rodamons. Perquè suposo que no et penses que tenim un iot estil "jeque", eh? ah! ah! val! ;)

I un altre apunt, sobre lectures: ara estic amb Haruki Murakami i el seu "El salze cec i la dona adormida". Us el recomano. Vint-i-quatre narracions amb personatges estrambòtics i paisatges onírics que valen la pena. Un llibre d'aquells per assaborir a poc a poc, com la salabror del mar mentre naveguem amb vent de morral!

Cada vegada que dic el nom de l'escriptor he de distingir entre ell i l'Arata Isozaki, l'arquitecte... i encara se m'escapa un altre nom, que ara no em ve al cap. Un d'un dissenyador de moda. I també hi ha l'Arale Norimaki, és clar, hehehe...

Definitivament: recomanat.

Des de La Manga, un petó.

18 comentaris:

Josep Lluís ha dit...

Això és navegar a la vela Arare, com la vida mateixa. Vols vent de popa i et ve de proa, d’estribord o de bavor però, mai de popa. A adaptar-nos toca.

En quant al sistema de vida us felicito, heu triat. No tothom ho fa, i en tot cas quan et diuen que ja ets lliure per fer el que vulguis, has de fer el que pots. Qüestió de matisos...

Un petonet mediterrani.

Rita ha dit...

Com el senyor passejador, jo també us envejo. Sanament, segur, però... quina enveja que feu, nena!
Petons, maca!

Deric ha dit...

té relació que des de la "manga" recomanis un llibre d'un japonés??? ;)

JESS ha dit...

Jo l'arquitecte no el conec però l'Arale fa molt q no la veig i d'en Murakami (l'hegut de mirar... ^^') n'estic llegint "Toquio Blues". Tu l'has llegit? Me l'han recomenat i aqui estic! Ara al tren he agafat pràctica de lectura, llegeixo molt més ràpid que abans, tot i que la majoria dels cops són apunts ^^'
Només em queden dos examens!! Demà i divendres!! I de moment soc a l'atur xD
Tu ja veig que segueixes igual de bé, i que amb en Joan Salvador us cuideu molt bé per les mars :)
Per cert! on és la Manga? Es deia així, oi?


Un petunet i bona nit des de Blanes!!^^*

manel ha dit...

Hi ha res més més maco que anar sempre cara al vent? i la manera és fent bords. Com a la vida. Petons

Eli ha dit...

Es que és complicat això del vent...
A favor o en contra, tant és, la qüestió és navegar.. endanvant, sempre endavant! Això és cóm la vida, no????
Aixxxx... Doncs jo també us envejo... tot i que jo sóc molt jove i encara haig de navegar per molts mars, amb vent a favor i en contra...
Petons

Arare ha dit...

La navegació és com la vida mateixa, Josep Lluís, ja tens raó, ja! I jo sempre dic que la veritable intel·ligència està en adaptar-se cada moment al que toca, així que, adaptem-nos!

Lliure de fer el que vulguis? hehehe... alguna vegada t'has sentit així? si la resposta és afirmativa... quan? perquè potser que m'ho apunti per si jo alguna vegada...

Colta, quan vas dir que anaves cap al sud? igual encara ens trobarem!

petonets manguis (de La manga, evidentment)

Arare ha dit...

Ai Rita... no m'envegis, no! Que si pots anar a l'illa ets una persona afortunada (jo m'hi sento, però quan anava a l'illa roja també m'hi sentia) el que toca, doncs, com diu en Josep Lluís, és adaptar-nos.

Per cert, si hi vas,tira un petonet enlaire per mi. Hi vaig passar uns temps tan feliços!

Petonets manguerus!

Arare ha dit...

Ai Deric, com m'has fet riure!és divertit, eh? jo amb el meu nick manga, recomano un autor japonès des de La Manga!

doncs això, petonets mangosos.

Arare ha dit...

Jessica, espero que els exàmens et vagin força bé! M'apunto Tokyo blues (ocomsescrigui). Apunta't "Kafka a la platja", del mateix autor.

Si, gràcies a les divinitats manguis, estem molt bé per La Manga. Per cert, que això és molt més maco del que em va semblar el dia que vam arribar. Ja ho aniré explicant, a veure si puc posar fotos, que se'ns han mort les piles de la camera... avui ja n'hem comprat, així que aviat, fotos! com van les teves?

Petonets manguerinos (ja no sé quantes paraules més inventar,per als petonets, hehehe)

Arare ha dit...

Manel, com és que desapareixes tant de temps seguit, eh? eh? eh? que et penses que no et trobem a faltar, els pobres mortals que et llegimk només de raïm a peres? (toma traducció literal)

No t'he sentit!!!! :(

Petonets al vent, al veeeeent del mó-o-ooooooooooooon! (glups, m'han sortit model Raimon)

muams.

Arare ha dit...

Endavant, Eli! A navegar, a navegar per tots els mars que se't vagin presentant. I recorda (això no sé de qui és però és molt cert) que els déus ajuden només als bons mariners (o una cosa semblant). Com deia aquell (Picasso?) que les muses et trobin sempre treballant!

Una abraçada manga, maca!

Violant ha dit...

Hola arare, ara ja feia temps que no venia i mira, et trobo tan feliç navegant. Me n'alegro molt que hagis escollit disfrutar de la vida visitant llocs, descobrint nous racons, gent, postes de sol, etc... sense enveges, només faltaria. Endavant, a gaudir al màxim de cada moment, això és impagable.

Joana ha dit...

Sí senyora ...I jo que me n'alegro molt! Si puc també ho faré, però jo prefereixo la muntanya. Una autocaravan i a voltar món!
I també et ting una enveja "sanota".
M'apunto el llibre!
Bon viatge i bon vent Reina mora!

Arare ha dit...

Ostres Violant, que contenta de tornar-te a veure! pensava que havies marxat de la blogosfera!

Molts petonets, espero que ens anem tornant a llegir mútuament. Bentrobada de nou!

Arare ha dit...

Gràcies Joana. Demà, cap a cartagena hi falta gent. Ja us contaré (si puc)

petonetsssssss

el paseante ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
el paseante ha dit...

Res d'enveja sana, Arare. Enveja "cochina" del tot, jaja. Que vagi bé la navegació.