Lectures i mars

El Mediterrani és el que és: sempre igual i sempre diferent, què voleu que us digui? ja no m'ho puc pas qüestionar.

Quan necessites vent de popa, aquell dia resulta que el vent ve de proa. (Morral, li diem) Si el necessites de tavés, vindrà de popa i si tens ganes de fer quatre bordos, que és la manera més llarga d'anar d'un punt a un altre punt, que ja us ho dic jo, que ho he experimentat, que aquesta es veu que és una de les gràcies de la navegació, mal que em pesi...ah, senyors, aquell dia no hi ha vent!

Avui ens hem creuat amb un vaixell amic. Nosaltres anàvem des d'Alacant a La Manga i ells venien des de La Manga i es dirigeixen cap a Vilanova. Erem en punts diferents, o sigui, uns anant i els altres tornant. Si nosaltres teníem el vent de proa, lògicament, ells havien de tenir el vent de popa, o a l'inrevés. O no? Ah! Doncs ja m'explicareu on és la lògica del Mediterrani, perquè ens hem parlat per ràdio i resulta que tant ells com nosaltres teníem el vent ede proa. Després de tant temps encara no entenc res... deu ser cosa del consorci (consort = consorci?) ho deixo, que m'embolico!

Un apunt per al senyor Passejador, que em diu darrerament que si sóc conscient de l'enveja (espero que sana) que desperto. Company... només és una qüestió de prioritats. Hi ha qui prefereix tenir un cotxe nou cada cinc o sis anys, hi ha qui vol tenir dues cases, una d'estiu i una d'hivern, també hi ha qui en té tres, si hi sumem aquella que tenen a la neu...ja, ja ho sé, que hi ha qui no en té cap. Però no vaig per aquí. Vaig per fer-te veure que per tenir unes coses potser cal renunciar a unes altres coses... a mi em va costar molt, donar el pas, trobar el punt d'equilibri i la manera de poder concentrar tota la feina en uns quants mesos per poder navegar la resta dels mesos de l'any. I haver treballat tota la vida... des dels 18 anys, estudiant a les nits per poder-me anar posant al dia, i compaginar la feina de casa amb la feina fora de casa amb cinc fills per tirar endavant... arriba un moment en què dius: bé, ara em toca a mi! I tampoc no et pensis que ets lliure del tot. Mai no som lliures del tot! però ens passem la vida escollint. És el que hi ha! Espero, dic, que aquesta enveja de què parles sigui d'aquella sana. Només som una de tantes parelles jubilades o prejubilades que decideixen dir prou a la comoditat d'estar-se a casa per fer una mica de rodamons. Perquè suposo que no et penses que tenim un iot estil "jeque", eh? ah! ah! val! ;)

I un altre apunt, sobre lectures: ara estic amb Haruki Murakami i el seu "El salze cec i la dona adormida". Us el recomano. Vint-i-quatre narracions amb personatges estrambòtics i paisatges onírics que valen la pena. Un llibre d'aquells per assaborir a poc a poc, com la salabror del mar mentre naveguem amb vent de morral!

Cada vegada que dic el nom de l'escriptor he de distingir entre ell i l'Arata Isozaki, l'arquitecte... i encara se m'escapa un altre nom, que ara no em ve al cap. Un d'un dissenyador de moda. I també hi ha l'Arale Norimaki, és clar, hehehe...

Definitivament: recomanat.

Des de La Manga, un petó.