04 d’agost, 2007

Insomni/Insomnio

Per primera vegada en molt de temps, tinc tota una nit d'insomni per endavant i per primera vegada no sé massa ben bé què dir-vos. He tornat, ja ho vaig comentar, que tornaria, per passar una setmana curta a casa i veure els meus, els nostres, la meva. Vull dir, fills, vull dir les seves dones, vull dir els nostres amics i vull dir la meva mare.
Jo, ara, confesso que no hauria vingut, em feia tota la mandra del món i el nostre petit univers de 10 metres mal comptats ancorat en aquests moments a París, és la meva llar. Però en trepitjar la casa l'he reconeguda de seguida. Fins i tot el Xat està content de la nostra tornada, que encara que diguin que els gossos són més llestos, jo dono fe que el meu gat m'enyora, quan no hi sóc!
Dilluns marxem altra vegada, passat el lapsus de visita ... i sé que tan punt entri de nou al Blauet, haurà tornat a canviar la ubicació de la meva llar. I és que jo, en això de les cases, no dec ser gens fidel, m'agrada anar allà on el vent em porti .
Arribar a Catalunya i veure el panorama político-social no ha estat agradable. Evitaré parlar de l'apagada general, evitaré parlar de l'estat en què es troben els nostres trens de rodalies, dels col·lapses de les nostres carreteres, evitaré parlar de la'angúnia d'haver observat, per enèssima vegada, que probablement, per comoditat de tots nosaltres amén, continuem sense poder confiar en els que ens governen, siguin del partit que siguin. Una llàstima. Uix, però si he dit que evitaria parlar-ne! (perdoneu)
El meu mar està bé, però força brut. Una llàstima... Al Sena hom no es pot banyar: és un perill i està prohibit. Els parisins es treuen la calor a base de dutxes fresques que els instal·len a les vores del Sena, però només hi va el jovent i la canalla. A part, la temperatura -fins ara i amb l'excepció d'un parell de dies- és fantàstica per passar l'estiu. Ja hi firmo, jo, si no fos per la pluja... ai... sempre hi ha un però! de tota manera, darrerament ja no ens plou (tant)...
Al meu pecé són en aquest moment les tres i dotze de la matinada. Potser que provi de dormir una mica... no?
Por primera vez en mucho tiempo, tengo insomnio y también por primera vez en mucho tiempo no sé muy bien qué deciros. He vuelto, ya lo comenté, para pasar una semana corta con los míos, hijos, nueras y madre.
Ahora confieso que me daba una pereza tremenda volver - para volver a irme el lunes a primera hora- desde nuestro pequeño universo de 10 metros mal contados, que es el Blauet, anclado en París. Sin embargo, una vez aquí, estoy contenta de haber venido. Incluso Xat está contento con nuestra vuelta, que aunque digan que los perros son más inteligentes que los gatos, ¡estoy convencida de que mi gato me echa de menos!
Yo no soy nada fiel a los domicilios. Ahora estoy muy bien en mi casa, pero en cuanto ponga los pies en el Blauet, de nuevo aquélla será mi casa. Una, que es así de desnaturalizada.
Llegar a Catalunya y leer el periódico tres días seguidos - allí lo leo una vez a la semana, que llega tarde y es más caro- me ha sumido en una tremenda angustia de la cual no voy a hablar ahora. Una angustia en el terreno político-social, de la cual no pienso hablar demasiado. no creo que valga la pena.
Mi mar está bien pero sucio. Una pena. En París la gente no se puede bañar (salvo en las piscinas) ya que en el Sena está prohibido, las aguas son sucias y hay mucho tráfico fluvial. Los parisinos se sacuden el calor de encima, metiéndose en las duchas que para ello habilita el Ayuntamiento, a las orillas del Sena. Hay una piscina,m también, pero sólo la usan críos y adolescentes. Aparte de todo, la temperatura - salvo un par de días en los que llegamos a los 35 grados, que se dice pronto- suele ser más birn "fresquita", lluvias aparte. Ya firmaría yo para pasar los veranos a 23 o 24 grados. Pero el clima es el clima y es lo que tiene.
Aquí dejé de escribir, eran las 3 y 12 de la madrugada y mis ojos, como naranjas, no se querían cerrar. Los obligué un poco y por fin me dormí...

12 comentaris:

Joana ha dit...

Hola reina!
Sigues positiva dona... has tornat, sols per una estona, has fet petons i abraçades i ara "tornes" a marxar..
No tot.hom ho pot dir no?.
Un petó guapa!.

ramon ha dit...

Espero que per fi hagis agafat el son reparador. Ais! els canvis d'ubicació. De vegades la ment no vol seguir...
El nostre viatge ha estat bastant més curt que el teu, però el canvi també va ser molt bèstia. És el que tu dius: la pluja, el clima, la llum... els primers dies no t'hi acostumes, i quan ja t'hi has fet és l'hora de tornar. En fi, "es lo que hay" com ens deien a Bergen (la ciutat on hi plou més d'Europa -i jo crec que del món!!-)
Petons de vacances!

Esther ha dit...

Espero que finalment hagis pogut dormir una mica, és horrorós no conseguir dormir... aiss! Ànim que tornes a marxar i reprendàs el viatge amb forces renovades! petonets bonica!

MoNaLiTzA ha dit...

Ei capitana..., deixa els mals rotllos pels que ens quedem i torna-te'n a casa a acabar de disfrutar d'aquest regal que us esteu fent tu i el teu capità.

Un petó :D

bellosoli ha dit...

Si, a París s'hi està més fresc a l'estiu, sobretot als vespres quan és un plaer. Durant el dia ja no tant... què si no plou és força calorós! i si vols tastar la calor extrema... agafa el RER B des de Les Halles fins a Luxemburg en hora punta!!!

Procura gaudir dels dies que restaràs per aquí amb els teus! i bona tornada a París! no saps l'enveja que em fas de poder-hi ser!!!

Arare ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Arare ha dit...

Estimada Joana, com sempre, em sap greu que et prenguis les meves paraules a pit. Ja saps que solo parlar en general, jo, però també saps que respecto les persones - que encara quedeu- honrades i treballadores que aneu amb el cor a la mà. Però hi ha tota una colla de... no tinc la paraula adequada... que tu saps tan bé com jo que el país els importa una merda (i perdona l'expressió) perquè l'únic que volen és continuar asseguts a la poltrona al preu que sigui. Llàstima.
Quant a que em prengui les coses pel cantó positiu, doncs si, aquest viatge m'està fent pensar molt, però encara que només parli de paisatges i coses boniques no et pensis que no veig la part "lletja" de l'assumpte. No sé si seria capaç de fer un treball mig diguem-ne "sociològic", suposo que no ho faré, tot i que les ganes hi són.Però jo no sóc ningú, una turista-viatgera del tamany d'una formiga. No tot és de color de rosa, no! ni aquí, ni allà, ni enlloc, malauradament. I crec que sóc afortunada de poder-ho veure, encara que hi hagi un munt de coses que no pugui entendre.
Una abraçada ben forta, companya lluitadora.

Arare ha dit...

Caram, Ramon, espero que t'ho hagis passat d'allò més bé i que del teu viatge ens en puguem beneficiar tots: segur que en faràs més d'un poema, si no els has fet ja, perquè ja saps que mentre som "itinerants" no podem entrar en els blogs aliens, perquè ens foten unes clavades que Déu n'hi do!
Saps que als poetes "de la blogosfera" us envejo a tots? ja ho saps, oi que si?

Una forta abraçada!!!

Arare ha dit...

Esther, si, per fi vaig dormir una estona i al matí no em podia llevar, aix... vaig canviar l'horari, com els nadons! M'agrada veure't una mica més contenteta. Gràcies per l'sms d'ahir a la tarda, reina mora. M'alegro tant del que em vas dir!!!

Molts petonets.

Arare ha dit...

Ai, MOnalitza, és que els mals rollos són aquí i formen part de les meves vivències, també! Que el fet de marxar per uns mesos no implica que una es deixi la conciència aparcada, que la molt dallonsis em persegueix per tot arreu!!! I vaja, que quan veig certes coses sento que em continuen prenent per idiota... que ENS continuen prenent per idiotes, vull dir. Què hi farem?

Una abraçada, maca. Per cert,guapa, continues més retratada que la Xiffer! al Louvre només hi ha ullets per tu, què els dónes? ;)

Arare ha dit...

Bellosoli, alguns cops he pensat en tu quan vivies a París, no et pensis que t'he oblidat, no! Molts petonets!!!

Gatot ha dit...

Bon dia bon diumenge Arare!

És curiós com els humans us (ens) adaptem als canvis: de casa, de feina, de presències, d'horaris... sort en tenim però d'aquesta capacitat d'adaptació. I dels polítics, malgrat la sensació que transmeten una part d'ells, crec que com en totes les feines o sectors d'activitat es reprodueix el mateix percentatge de persones competents, de ximples i d'aprofitats. Potser si que els aprofitats es veuen més... però cauran tot sols!

petons i llepades esperençades!