30 de maig, 2007

El circ


Mon Dieu! Com està el pati! Jo vinc d'allà on els partidaris de la Ségoléne "sont desolés" i Monsieru Sarcozy intenta arreglar les coses (a la seva manera, és clar, que no és la manera dels seus contraris) vinc pensant "torno a casa" encara que per pocs dies i em trobo amb un pollastre muntat amb la política de casa nostra que Déu n'hi do. de fet no sé per què m'estranyo, perquè ja m'ho conec. Però tenia la sensació que "tornar a casa" volia dir, d'alguna manera, trobar una pau espiritual, no sé com dir-ho. Però no. Allà els uns, aquí els altres, però en realitat, com era allò? " los mismos perros con distintos collares"!


Aquest matí sentia diverses tertúlies, que són el nostre pa de cada dia a totes les emissores i dins meu ha tornat a fer-se palès el sentiment que la única cosa que volen tots plegats és el poder. Punt. Després, no importa res. Però res de res. I faran servir qualsevol argument, per inverossímil que sigui, sense que els caigui la cara de vergonya -perquè no en tenen- ficant al sac qualsevol engruna del que faci falta, només els cal que els dóni la impressió que pot acabar en un vot. Quines penques!


I després, l'abstenció dels ciutadans, "tampoc" no els fa vergonya. Ells van al seu aire, i els ciutadans no els importem per a res. Només volen vots, vots vots. Obsessius compulsius.


A nivell polític, a nivell d'aquesta democràcia malalta que patim, ja fa tant temps que em sento tan estafada que no me'n puc sentir més.


Prefereixo barallar-me amb la fúria dels elements naturals, de veritat!






15 comentaris:

Anònim ha dit...

Malauradament no es pot dir més clar....
son (quasi?) tots una colla de...
"xupopters"?

Potser és degut a que els nostres polítics actuals son fills d'un llarg període de "no democràcia" on el "xanxullu", amiguisme, etc...era la política normal...

tal vegada d'aquí un parell de generacions (si encara som democràcia) la cosa canviarà...

petonets dolços (com per suavitzar...), "carinyu" ;¬)******

Júlia ha dit...

Òndia, em pensava que eres mar endins i ets per aquí, doncs, ja veus com ha anat... A veure si ens contracten en una tertúlia d'aquestes, d'opinadores.

Anònim ha dit...

A mi m'ha deixat de pedre les declaracions del Montilla, dient que l'abstenció és deguda a que la gent ja està contenta amb el que té i, per tant, no ha anat a votar. Un anàlisi espectacular!

Trenzas ha dit...

Pues sí; y no tiene visos de arreglarse. Y es que hay que ver las lumbreras que nos iluminan el camino, como tan bien dice pd40.
Así es como se motiva a los votantes..., a quedarse en casa :DDD
Uns petonets, reina mora

Montse ha dit...

Saps què, Barbollaire? Em fa l'efecte que em repeteixo, que sempre dic el mateix, però és que sóc tan idiota que cada cop caic en la trampa de pensar que potser encara hi ha una esperança... i després de cada votació, després de cada eleccions, em torno a desencisar. I malgrat tot, cada vegada torno a remuntar i aaaaaltra vegada tinc esperances, penso que no és possible, tant de cinisme. Però si, malauradament, és possible!!! Malament anem!!!

petonets i gràcies pel comentari.

Montse ha dit...

Estimada Júlia, ara ja no hi tornarem, al mar, fins que tornem de París i tornem a sortir pel canal, a Frontignan, ens tornin a posar el màstil i... però si encara som a tres hores de casa i ens pensàvem que a hores d'ara ja seríem a Lyon, tchts,tchts... anem retardats, però és el que hi ha.

Tu i jo com a tertulianes? Vols dir que no aconseguiríem que se'ns adormís el personal? Mira que quan agafem arrencadaaaa... hehehe

petons, novelista! (per cert, quan surt la teva novel·la? tinc ganes de tenir-la)

Montse ha dit...

Són uns grans analistes, PD40. D'això viuen...

Montse ha dit...

Gràcies pel comentari, PD40, petonets!!!

Montse ha dit...

Trenzas, yo sigo pensando - cada vez, como le digo a Barbollaire- que tiene que haber alguna "escletxa", un puntito de luz en algún sitio. Llámame ingenua...

Ayer hablaba con unos amigos y comentábamos el gran cambio que ha hecho una persona de nuestro entorno desde que se dedica a la política, que cada palabra suya es un míting, ocomosescriba (no todos son iguales, por descontado)

En fin, gràcies pel teu comentari, Trencitas, molts petons.

Deric ha dit...

sí, però donar l'esquena als polítics i passar d'anar a votar tampoc és la solució, si no ens fan cas, els hem de forçar a fer-nos-en (o "-hi", ara no sé quin pronom feble he de fer servir!!!)

Montse ha dit...

No, no, Deric, no dic que s'hagi de passar. Només dic que el panorama polític cada vegada és més decebedor. Proposo una cosa...

Formem un partit blogaire?
;)

Trenzas ha dit...

Vale; apúntame y como creo que soy la primera en contestar . Me das un buen cargo. De esos que ganan mucho y se las ingenian para no dar un palo al agua.
Y la Cabra, for President, que lo hará igual de mal que los de ahora, pero es más maja.
:)
Molts petonets...!

Clint ha dit...

Eh que fa ganes de tornar a embarcar?

Anònim ha dit...

El contrapunt a les habituals disputes i guerres mediàtiques a les que ens tenen acostumats tots els nostres polítics, el marquen al petit poble osonenc de Malla on, les dues llistes que es presentaven, CiU i Independents per Malla han empatat. Totes dos partits han tret 103 vots i l'assumpte es va resoldre ahir a cara o creu. L'independent va demanar creu i el convergent, cara. Finalment la moneda es va decantar per la creu i, com a colofó de la festa, el solidari independent per Malla es va repartir l'alcaldia amb el seu contrincant. Els primers dos anys governarà ell, i els dos darrers, CiU.

Increíble però sierto.

:)

miquel ha dit...

Va, tampoc no passa res: el poder el vol tot déu que es presenta a unes eleccions, sigui per raons altuistes o de les altres, el país va, encara que no se sap ben bé cap on va, l'abstenció indica que en les eleccions no ens hi va la vida -i si fos així ja reríem morts-, els mitjans cada dia són més grocs, la democràcia, més que malalta, té uns representants penosos, provincians, sense força... En fi, plena normalitat en el país.

Pots reiniciar tranquil·lament el viatge que aquí no pasa res que no sigui el de sempre (el dels darrers anys de democràcia), això sempe que ho permeti el PP, és clar.

I sobretot, recorda, en aquest país als polítics encara els importa més, no dic únicament, el país que els sseus ciutadans. No s'hi pot fer res, de moment.

Viatja, doncs, tranquil·la que us mantindré informats :-)