Estimats germans (ai no, que no era això)
Estimats bloggers, blogeros, amics virtuals, amics no virtuals, amic (i amigues, ep!) realment virtuals i virtualment reals, ja sóc aquí! altra vegada.
Si. Com deia algú de vosaltres, "lo" meu és greu. I molt greu, doctor!
Res, senzillament tinc l'oportunitat de "sortir a saludar" altra vegada, i així ho faig. Res més. Ara vaig a posarla web al dia i ja està. No dóna per gaire, tampoc, no us penseu. Ni falta que fa, de veritat.
I és que entre navegar, la intendència, escriure, llegir, amarrar vaixell, desamarrar vaixell, patir (si, una miqueta si, per què negr-ho? que una va néixer patidora i mira...), i també allò altre que tots sabem però que no diré, és que se m'acumula la feina!
Per cert: porto llegits dos llibres, ja: "El fil d'Ariadna" i "Abril en París". Ara li toca el torn a "Ruta de les llibertats", que, si llegiu la web (o el web) entendreu algunes coses més.
Per cert... veí, mil i pico de gràcies! :*********
Aps... a la web ja tenim FÒRUM!
Queridos hermanos (ay no, que eso no es), queridos amigos virtuales, queridos amigos no virtuales, queridos amigos (y a migas, ojo) reales, queridos amigos y amigas realmente virtuales o virtualmente reales, estoy aquí de nuevo.
Si. Como decía alguien, lo mío es grave. Muy grave, doctor.
Nada, sencillamente, tenía la oportunidad de "salir a saludar" otra vez, y así lo hago. Nada más. Ahora voy a poner la web al día y ya está, que tampoco da para mucho, pero ni falta que hace, de verdad, que entre navegar, la intendencia, leer, escribir, sufrir (un poco si, para qué negarlo, que una nació pa sufrí, aixx), y también aquello que todos sabemos y que no diré, es que ¡se me acumula el trabajo!
Por cierto, ya llevo dos libros leídos: "El fil d'Ariadna" y "Abril en París". Ahora le toca el turno a "Ruta de les llibertats". Si leéis la web (no, ahora todavía no, que la tengo que poner al día, dadme una horita o así) entenderéis algunas cosas más. Que contarlo todo por duplicado cansa, oigan!
Por cierto, vecino, ¡mil y pico de gracias! :*********
¡Aps! ¡En la web ya tenemos FORO!
16 comentaris:
Quin tip de llegir, capitana! No m'estranya que se t'acumuli la feina hehe... ;¬þ
hi ha temps per tot, estimada Monalitza ;) (no especificarem ara què vol dir "tot") Mil petonets!
Me'n vaig a la web, a veure què esteu fent.
maneeeeeeeel, ets un angel! Ets el nostre primer registrat al fòrum! (que encara no sé massa com funciona, però n'aprendré, t'ho juro) De moment ja podem dialogar (recordes els "diálogos para besugos" del "Tiovivo"?) bé, nosaltres de besugos, res de res, però!!!
Una abraçada i moltes gràcies! nanitttttttttttt
(desconnexió fins quan torni a poder)
Arare, reineta... només et puc enviar una abraçada virtual d'amic. Ja sé que a vegades, les situacions "tècniques" semblen sobrepassar-nos.
Un dia vaig sentir un consell que sovint m'ajuda a relativitzar:
"si una cosa no té solució, no cal preocupar-se, perquè no es podrà arreglar; si aquella mateixa cosa té solució, tampoc cal preocupar-se, perquè ja s'arreglarà..."
Que la calma t'acompanyi en el viatge; que la serenor del capi se't encomani mica en mica; que els vents bufin de costat; i que tingueu els sentits oberts per assaborir cada moment.
petons i llepades tranquiletes!
Només passo a saludar-te. Ja veig que el cordill umbilical d'internauta és molt llarg, i encara el tens enganxat - per sort per a nosaltres!
Molt xules les fotos i bona idea el foro. Per cert, que m'hi he registrat i ara no em deixa entrar... :(
Apale, que tingueu bona mar!
Ets una dona enfeinada. Intenta fer-ho tot més curtet: llegir llibres amb menys pàgines, escriure posts amb menys paraules, navegar més a prop de la costa... Només és una idea.
Vaig passant pel web i pel blog... veig que les coses van força bé. Doncs res, a seguir així! :)**
m'alegro que hagis arribat a bon port
Ben tornada! mil petons!
Només passo a saludar des de l'horitzó. En qualsevol moment, si no et fa res, em quedaré una estona més amb tu (i amb vosaltres).
Eoooooooooooo!!! baisers a tout le monde!!
entre aqui de casualidad y dejo un saludos
Un besito, Arare, que ando jodía de tiempo. Ahora mismo me paso por la web que me hace ilu.
Muássssssss
llegir està molt bé, però hi ha un món allà fora que ens espera tot reseguint la linia que dibuixa la nostra inquietut i l'hem d'anar a buscar per digerir-lo sense calma i amb les ganes de qui creu que la vida és lo més important. Sóc viu, és lo unic que se
Moltes gracies a tots pels vostres comments, molts petons
Publica un comentari a l'entrada