18 de juny, 2022

...I de tornada, abans del previst (No, no, el viatge continua, si no ens desfem tots de calor)

Dissabte 11 de juny — avui fa una setmana— vam tornar a Paray le Monial. Copio (i tunejo a la meva manera) del quadern de bitàcola:

Estem sols a l'Haute Nautique. Comença a fer calor i ens mullem amb la dutxa de popa, que, si no t'esperes una mica, surt calenta i encara és pitjor... Després de dinar, fem una mica el mandra i ens armem de valor per anar a comprar al Carrefour Express. Cal tornar a omplir la nevera. Visitem la basílica, primer l'un i després l'altre, perquè a la Taca, ni la deixen entrar, ni se li ha perdut res, a l'església. És bonica. Un romànic d'aquells que t'hi estaries una bona estona. Ens sorprèn la quantitat de gent que hi ha resant, dintre i fora de l'església. Quan sortim, anem a l'oficina de turisme i preguntem què és tota la parada que estan fent al costat de l'alta nàutica. Es tracta d'unes estructures tipus envelat (unes carpes enormes) i n'hi ha moltíssimes. Quan anàvem de pujada, tot just les començaven a muntar, però no sabíem què era. A l'oficina ens diuen que no es tracta de cap fira de mostres, d'entitats o semblant, sinó que és "per als pelegrins". No ho sabíem, però es veu que a Paray le Monial hi va haver aparicions, de la mare de Déu i del Sagrat Cor. Ho mirarem a casa, si ens recordem de fer-ho. Degut a aquestes aparicions, cada any hi ha pelegrins que hi van, per resar, de la mateixa manera que poden anar a Lourdes, a Fàtima o fins i tot a Santiago de Compostel·la. L'explicació de la quantitat de carpes d'aquest any, és perquè sembla que pel juliol i l'agost, se n'esperen moltíssims i han d'habilitar la zona. Paray le Monial té 9200 habitants i hi ha vuit congregacions religioses. Déu n'hi dó!

També anem a fer una Pérrier en un bar i ens obsequien amb un tros de pastís de cireres (clafoutis), però ells n'hi diuen d'una altra manera, que no recordo en aquest moment.

El dia 12 ens quedem allà mateix (la calor es va intensificant). En JS no entén que jo em posi a rentar algunes peces de roba, quan —diu— tenim els dos armaris plens. Jo li repeteixo per enèssima vegada que les peces que rento són absolutament necessàries, perquè els armaris, els de casa també, sempre estan plens de "res per posar-se". No hi ha manera humana que ho entengui. Tampoc entén que, mentre rento roba, em vaig remullant i em passa (una mica) la calor!

El dilluns, 13, seguim cap a Genelard. Una alta nàutica molt xula, envoltada de cireres, amb unes cireres molt petites i jo me'n menjo unes quantes de grogues (que són verdes) i que l'endemà em serviran per anar sense problemes al lavabo. Les que no són verdes, que són de color granat, a mi no m 'agraden, són massa dolces. A mi m'agrada la fruita mig verda, tingui el color que tingui.  Aquí sopem amb els últims raigs de sol, encara... i quan ens fiquem al llit, es podria llegir amb llum natural. Sembla mentida, però fer rescloses cansa! (I repeteixo, com sempre, que no és una queixa, de cap manera. Només ho explico).

El dimarts tornem a anar a parar a Montceau les mines. Aquesta vegada no ens sembla tan lleig, perquè, en ser dia laborable, hi ha vida. Els diumenges, per mi, són horrorosos a qualsevol lloc. Ens hi quedem dues nits.

Dijous, 16, fem el trajecte fins a Saint Leger sur Dheune. Dur. És el dia de les 28 rescloses. Per sort, aquest cop, en fem 9 de pujada i les 19 que queden, són de baixada. La feina és similar, però és menys feixuc baixar-les que pujar-les. A Saint Leger la calor és tan intensa, que a les 18h, la banyera de la Nura marca 37 graus. Estem a punt del col·lapse i donem gràcies d'haver-nos comprat un petit aparell d'aire condicionat. Ens salva la vida a tots tres. La Taca sembla morta, quan fa tantíssima calor. I nosaltres també. Suposo que tothom, a tot arreu!

Divendres, 17: la intenció és tornar a Chalon sur Saône, però el dia es torça perquè un vaixell de passatgers (quatre: un, dos,tres,quatre. I almenys deu persones de la tripulació), col·lapsa totalment les rescloses. Tenen preferència sobre tots els plaisanciers, com nosaltres, els avis del Lautrec, els altres avis holandesos, els altres que també són holandesos... vuit o deu vaixells esperant a què els senyors (ep! que aquests paguen!) (Nosaltres també, ehhh?!) Bé... la cosa acaba sent així: el rescloser s'excusa i ens diu que potser, quan arribarem a Chalon, "il n'y aura pas des places". Ens parem tots a Fragnes. El dia "de merde", s'acaba convertint en una descoberta perfecta: una alta nàutica que no coneixíem, preciosa, amb arbres que fan ombra (Ohhh!) gespa, un parc al costat, "laverie", podrem rentar llençols i tovalloles!, aigua, electricitat, un preu magnífic... una autèntica descoberta, a quatre o cinc quilòmetres de Chalon. 

Dissabte, 18: de bon matí visitem una granja familiar on comprem uns formatges de cabra i uns iogurs que fan molt bona pinta... i la resta del dia anem entomant la calor com podem. Ara mateix, les 19 h, la Nura encara marca 36 graus. En JS s'està dutxant amb la mànega... diu que està gelada (que bé, ara vinc jo!). Demà ens hi quedarem i no anirem a Chalon fins dilluns, si tot va bé. 

Anem amb retard, amb les fotos, però els que ns seguiu per altres xarxes, jan aneu veient el que hi vig penjant. Fotos  AQUÍ

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Les fotos són refrescants, no s'hi nota la calor.

Montse ha dit...

Xavier, hi ha hagut moments en què no es podia ni sortir del vaixell... tot tancat, perquè no entrés l'aire calent per les escotilles... buf... avui o demà posarem el blog al dia, perquè ara mateix, quan estic contestant aquest comentari, anem vestits amb pantalons llargs i a fora plou i plou (i ha refrescat, per sort!) Gràcies per comentar!