Chalon sur Saône- Digoin

 El 3 de juny tampoc no marxem, perquè la meteo encara és més xunga del que era. Hi ha d'haver pluges i tempestes amb grops... la prudència fa que continuem a Chalon, doncs. El capità aprofita per arreglar una pèrdua d'aigua que hi ha, que fa que es dispari la bomba cada dos per tres.  En teoria, la cosa queda arreglada. Després d'un dia de pluges, a les sis de la tarda fa un sol que crema... però cap a les set, es tapa tot, així, de cop, i fa una pedregada considerable, amb pedregots de la mida de pilotes de ping-pong! Patim perquè no se'ns foradi el bimini (el tendal). Llamps, trons i pluja, tota la nit.

El 4 de juny, dissabte, sortim a fer una volta per la ciutat, que ara ja ens coneixem bé, fem un cafè crème (una mica més gros que el café olé). A la tarda fa moltíssima calor, jo aprofito per fer una rentadora i assecadora, en Joan Salvador s'arriba al Carrefour per comprar quatre coses i...

Per fi, el diumenge, 5, sortim de Chalon, i arribarem fins a St. Leger sur Dheume. A dos quarts de nou sortim de l'amarre, amb 1728,5 hores de motor, a les 9,10 entrem a la resclosa de Grissey, que ens porta al Canal du centre. Per fi hem deixat el riu i ja som, efectivament, als canals de França! Arribem al nostre destí a les 16,30 i amarrem al port municipal. Aquí tenim electricitat, però no tenim aigua. Com que la Nura porta el dipòsit ple, cap. problema. 

El dia 6, dilluns, sortim cap a Montceau les mines, mentalitzats que serà un dia molt dur, ja que tenim 19 rescloses de pujada i 13 de baixada. Les de baixada, rai! Les de pujada són difícils, perquè estan pensades per vaixells grans, i qui ha de posar en marxa el mecanisme de la resclosa sóc jo. És a dir: les portes s'obren, el vaixell entra, i a mi em toca estirar la corda del mecanisme, que està situada en un lloc bastant inaccessible per als mortals model "jo", que hem de fer equilibris per arribar a la citada corda. Un cop t'agafes a la corda, s'ha d'estirar amb força (que no tinc). Acabaré el dia amb els bíceps, els tríceps i tot el que tenim als braços, fet caldo. Per què? Perquè m'he de "penjar" de les cordes de sa p... mare! I algú ha de portar el vaixell. Vull dir que en Joan Salvador porta el vaixell. I jo faig tot "lo" altre, i no ens és fàcil. Ep! Tot això ja ho sabem, de cada vegada. No és una queixa, sinó una constatació de fets. Dos fets: ho sabíem, i ara som 10 anys més vells (glups!). Malgrat tot, és una passada... En un moment donat, se'ns "enganxa" un iaio que va sol i, com que és gat vell, se'ns col·loca al darrere. D'aquesta manera, ell no ha de fer res de res, perquè de la corda m'hi penjo jo, que vaig al vaixell del seu davant. No està malament (per ell)... Després de l'última resclosa de pujada, parem a dinar i a treure la taca a fer pipí (és una jabata, pobreta, el que aguanta, amb lo iaieta que és) i després continuem, sabent  que, a partir d'aleshores, les rescloses seran de baixada, molt més còmodes de fer. Arribem a Montceau les mines a les 17,14 (bona xifra). Dutxa a bord, sortida per la ciutat (que, amb tots els meus respectes, és lletja, però endreçada) i llavors es posa a ploure, per sort, un ruixadet i prou.

7 de juny, dimarts. Montceau les mines- Paray-le-Monial. Al matí avisem a capitanerie que marxem, anem a fer un café crème, comprem fruita i verdura al mercat i decidim marxar, perquè la meteo diu que hi haurà pluges durant dos dies i no ens volem quedar en aquesta ciutat polida i endreçada, però que a nosaltres no ens agrada gens (molt d'asfalt, acostumats com estem al verd, el cel i l'aigua)... Marxem, doncs, cap a les 11,30. Tenim 14 rescloses (de baixada) per davant. Arribem a Paray-le Monial a les 18,10, amb 1750 hores de motor. El paisatge d'avui ha estat tan reconfortant, tan preciós, que ens reafirmem amb la nostra decisió, presa una mica a contracorrent, pensant que potser ens trobaríem la pluja pel camí (no ha estat així). Al vespre ens regalem una copa de cava, per celebrar la decisió. I per celebrar que avui fa 42 anys que va néixer el meu fill mitjà, en Jordi!

La diferència entre l'asfalt de Montceau les mines i  el paisatge verd de Paray-le-Monial, és considerable. Fem unes fotos, algunes les pengem a Instagram (recordeu, mmontsem1), de vegades les compartim a facebook (Montse Medalla) , i la selecció  des de Chalon sur Saône fins a Digoin, des d'on actualitzo aquest blog, les podeu veure AQUÍ.

A risc de resultar sacrílega i potser pedant, he de dir que, mentre fem el sopar primer, o mentre freguem plats després, el paisatge sembla una pintura de Hope. Les cases, reflectides a l'aigua, són precoises (com a paisatge), les formes dels núvols són increïbles, la posta de sol meravellosa... En fi, és allò que estàs contentíssim, de ser aquí i ara. No es pot desitjar res més, en un viatge!  Plou tota la nit, però sense vent ni tempestes. Aquell xim-xim que acompanya el son! En Siscu diria "On estaríem millor que aquí?"

Finalment, avui, 9 de juny, dijous, sortim a les 11,30 de Paray-le-Monial, després d'haver anat a fer un cafè crème al centre i fer unes fotos, no tan maques com les del capvespre, però  també molt maques. Fins a Digoin tenim només tres rescloses de baixada. Festa Major! Dinant fem la segona copa de cava, i encara ens en queda mitja per cadascú, pel vespre. Cal celebrar les coses, que la vida està feta de petits plaers que cal encadenar!

Pels navegants, avui, sortint del port, portàvem 1750,8 hores de motor (no sé per a què serveix, aquesta dada, però en Joan Salvador la va apuntant, deu ser important, doncs! A l'arribada a Digoin, són 1752,7 hores). Després de dinar, anem a visitar el poble. Ara ja no som al Canal del Centre, sinó al Canal lateral del Loire, amb el seu pont-canal, pel qual passarem demà i que hem vist avui, "des de fora". 

Esmento, per a qui li pugui interessar (no pas a gaire gent, però a mi m'ha resultat curiós) al carrer principal de Digoin hem comptat unes 13 perruqueries (Tretze!) No sé pas com es poden guanyar la vida... Però ells s'ho deuen saber! Des que ha deixat de fer aquella calor horrorosa, a mi m'ha passat la fal·lera per anar a tallar-me els cabells... Fins a la propera onada de calor! On vera!