Nadal?

 Per Nadal, cada ovella al seu corral.

Per Nadal, qui res no estrena, res no val.

Frases fetes, dites populars... n'hi ha moltes, però potser aquestes dues són les més repetides.

Aquest any de Covid-19 no crec que la segona es faci servir gaire. O potser sí. Concretament, jo —i com jo, em penso que una bona colla de gent— no tinc ni la més remota idea del que farem. Depèn. 

Depèn si tenim  la iaia a casa o encara no. Ara mateix porta tres setmanes recuperant-se al sociosanitari, que té un nom que mai no recordo: Unitat de... alguna cosa que se m'oblida. Millora de dia en dia, però no sé si, un cop donada d'alta, serà autònoma com fins abans que l'haguessin d'ingressar, o dependent al cent per cent com és ara. 

Depèn si les autoritats (in)competents ens "deixen" ser unes quantes persones més que ara o no.

Nosaltres som vint-i-dos, quan som tots, així que segur, seguríssim, que aquesta opció, aquesta vegada, no la tindrem... Si hem de ser "bombolla", a casa seríem quatre i la iaia, i en tot cas, els nets i netes a qui veiem amb regularitat des que va començar tot... no així els que no veiem perquè viuen a Barcelona... ah, i els gats i la Taca!

Es fa difícil fer prediccions.

Depenem de tantes coses, de tantes circumstàncies, de tants paràmetres, que quasi prefereixo no pensar-hi. 

Sigui com sigui, no crec que jo estreni res, per Nadal. Potser alguna mascareta nova...