14 de desembre, 2017

La bellesa

M'agradaria ser creient per pensar que els meus morts estimats gaudeixen d'aquest cel des de dintre mateix!


Capvespre, avui, dimecres, 13 de desembre de 2017, a Blanes.
Foto: meva.


5 comentaris:

Sergi ha dit...

Els morts no sé, però nosaltres sí que gaudim d'aquestes imatges tan espectaculars!

Salvador Macip ha dit...

Quina foto més maca! I que maco és el nostre poble :)

M. Roser ha dit...

Veig que avui les postes de sol han estat protagonistes d'alguns blogs i és que són una meravella.
Bon vespre.

xavier pujol ha dit...

Ahir vaig estar gaudint d'aquest cel. Ara mateix vaig a preguntar si sóc viu o mort.
Ironies a banda... Moltes meravelles de la naturalesa ens fan pensar en els nostres absents.

Montse ha dit...

Xavier, de vegades jo també em pregunto si estic viva o no :)

M.Roser, una meravella! gràcies per passar, escriptora! (i enhorabona pel llibre)

Preciós, Salvador! De vegades ens queixem ben bé de vici...(que no de bici) ;)

Xexu, els morts potser també! (deixa'm tenir una mica d'esperanceta... que quan em mori voldria continuar gaudint de paisatges com aquest!)