Entrades
3 de desembre
Sembla mentida, però ja fa 10 setmanes de l'operació: 70 dies!
Porto vint sessions de rehabilitació, semblava que mai no hauria de recuperar la mobilitat, i tanmateix, ja n'he recuperat una bona part; em semblava que, quan la fisio em feia rehabilitació passiva (perquè només em movia ella, jo no havia de fer res), allò no serviria per a gaire. Com n'estava, d'equivocada! Al cap d'un parell de dies, ja podia pelar la fruita; al cap de tres o quatre dies, ja podia escriure amb la mà dreta, sense problemes. Tres o quatre dies més, i em vaig poder rentar el cap sense ajuda (per assecar-lo ja era una altra història)...
Conclusió: ara que ja fa quinze dies que faig rehabilitació activa (faig els exercicis que em diuen, allà i també a casa), m'adono que no tardaré gaire més a poder-ho fer quasi tot.
El meu objectiu, de moment, és "petitet": que em pugui recollir els cabells, cordar els sostenidors sense fer trampes (trampa: cordar-los al davant i fer-los la volta), que ja no em faci mal si se'm carrega massa el braç perquè "em passo"...
Amb una mica de sort, després de festes, intentaré tornar al gym, encara que no faci classes. Anar a la sala de màquines (que no m'agrada gens), i poder treballar tot el que em torni el to muscular perdut... i que no impliqui sobrecàrrega del braç dret!
Actualment, camino (una mica), però no és suficient. De tota manera, el traumatòleg em va comentar, davant les meves lamentacions sobre la mala sort que havia tingut:
"Usted sabe qué habrían hecho, hace 25 o 30 años, con una mujer de su edad? Vestirla de negro, hacerle un moño con una redecilla y sentarla a la puerta de casa, para que hablara con las vecinas"...
I té raó: a quina edat envellim, actualment?
Jo penso viure moooooolt de temps! Encara he de donar molta guerra!
Oh, vaja, sembla que en Luisito Suárez acaba de fer un gol (el primero del clásico, sento que diuen)... què més volem? Com diu el meu amic Carles, ara el Barça n'hauria de fer un parell més per quedar-nos tranquils!
Que tingueu un bon aqüeducte!
5 comentaris:
Bellíssima, tot i les lamentacions.
I seure a la porta de casa, només es pot fer com diuen els àrabs: per veure p0assar els taüts dels enemics. ¡Alça!
Bons ànims, que veig que no et falten.
Una abraçada.
carai no m'havia assabentat de la teva operació, pel que dius mica en mica ja pots tornar a fer el mateix que abans ....ai i el destí del Barça ...al darrer minut el Madrid va fer un gol.....
que segueixis avançant en la rehabilitació!
Montse, gràcies a la fisio, a la teva voluntat i al progrès, envelliràs trenta anys més tard que en fa cinquanta. Felicitats i me n'alegro molt!
Llàstima que el clàssic va seguir, llàstima que no s'acabés al minut 89. Ja sé que no pot ser, però a vegades hi ha errors arbitrals, no?
Una abraçada, guapa!
En positiu reina!
Tu pots amb això i molt més.
Petons
Quin luxe de rehabilitació: caminar pel Montseny!!
Molta sort i salut Montse.
Publica un comentari a l'entrada