19 de juny, 2016

Massa temps

Fa massa dies que no escric.

Fa massa vegades que, quan escric, em disculpo pel poc que escric.

Alea jacta est.  El 30 d'aquest mes, aniré per darrera vegada a l'escola. Anticipadament, sí. Anticipadament, però tampoc tant. Anticipadament, però després de 43 anys de treballar (i cotitzar). No em donaran el que em mereixo, però a hores d'ara, la veritat, i parlant en plata, tant se me'n fum (no he parlat en plata).

Em pregunten si estic contenta: si, no, jo què sé! És el que vull, és el que desitjo, per poder fer, una mica més lliure, "la meva vida".

Però... quina és, la meva vida, sinó la d'aquells que m'envolten i que m'estimen i a qui estimo?

Podré, de veritat de la bona, "ser lliure" amb aquell nivell de llibertat que tot ho permet?

La vida és injusta: ja, només de néixer en un indret o en un altre, ja ho veiem, que hi ha injustícies (quina sort que he tingut, jo, de néixer on vaig néixer, i al sí de la família on vaig néixer).

Però no tinc ganes de fer fiosofia de la meva (o sigui, filosofia de cuina, barata).

Quan parlava de la injustícia de la vida volia dir que, en el millor dels casos, quan et jubiles, pots aspirar a què et paguin molt menys del que et mereixes per tot el que has donat a la societat, pots aspirar a què tota la gent "jove" que t'envolta, de casa o de fora, quan obres la boca, pensi (i el que és pitjor, "digui") que expliques batalletes, que ets molt antiga, que tota l'experiència acumulada durant seixanta-i-uns-pocs-o-molts anys, no val per a res. I això és realment molt injust.

Malgrat tot, estic contenta, perquè ara podré ser lliure per dir tot allò que em vingui de gust i que ningú no escoltarà.

Estic contenta perquè podré escriure llibres que potser ningú no publicarà, o que potser, de publicar-se, si per casualitat, (o perquè fossin realment bons)  tinguéssin èxit, tampoc no cobraria ni un euro de drets d'autora, perquè hauria d'escollir entre els drets d'autor del possible best seller i la pensió , ai! (m'estic fent un fart de riure i tu, que llegeixes, també, no dissimulis)

En fi: estic contenta, va, deixem-ho aquí.

Però ahir va morir un noi a qui, segons el meu punt de vista, i no sóc objectiva, no li tocava morir. Per això, també dic que la vida és injusta. Descansa en pau, Andrés. Encara recordo quan et feia classes de llenguatge, com odiaves els dictats! i això que vas arribar a deixar de fer faltes, ho vam aconseguir!Descansa. Al cel ningú no et farà fer dictats (espero).


ja callo.


Mostra d'una part de la llibertat que dèiem...

7 comentaris:

Joana ha dit...

Jo se que gaudiràs i molt. Ets inquieta i molt activa, espero que puguis fer totes aquestes coses per les que mai tenim temps.
A mi em queden, més o menys, 15 anys, si segueix Rajoy 17 :( i quan arribi, espero arribar-hi, vindré a caminar amb tu!
Petons reina del Mar.

xavier pujol ha dit...

Bones vacances. de les llargues!

Montse ha dit...

Gràcies, Joana.

Jo espero que a Rajoy li quedi mig telenotícies!!! (resem? ui, no, que som atees!) ;)

Anirem a caminar, i continuarem xerrant amb cordialitat, des de diferents punts de vista, que és el que realment enriqueix.

Una abraçada forta, Reina del Maresme!

Montse ha dit...

Gràcies, Xavier Pujol, el dolent d'estar jubilada serà que no tindré vacances ni ponts, hahaha!

M. Roser ha dit...

Ui que et veig una mica negativa! Ara és hora de fer balanç, si és que has guardat els esborranys dels records... Pensa que com a mínim no dependràs d'un estri sorollós i et despertaràs cada matí amb la joia de viure, lliurament, un nou dia...Que en gaudir de molts!!!
Petonets.

Oliva ha dit...

JUBILACIO=LLIBERTAT?...PER MI VA SER UN CAMBI DE FEINES.
-ET PODEM DEIXEM ELS NENS AQUEST CAP DE SETMANA?-
-POTS DONAR UN COP D'ULL A LA MEVA SOGRA AL MITJDIA?-
-POTS PORTAR UN CLUB DE LECTURA?-
-AL MENJADOR SOLIDARI NECESITEM UN COP DE MA....
BONES I LLARGUES VACANCES MACA¡¡¡¡.

ANNA ha dit...

anna-historias.blogspot.com .

Et deixo el meu blog de poesia per que em digis que et sembla gracies