26 de març, 2015

Accident?

Des del 5 de febrer que no escric! 

Ja sabeu, però, que jo sóc "model" "Ojos del Guadiana". I ara mateix estic en una d'aquestes fases. Fins ara, fase amagada.

Avui decideixo tornar, encara que sigui poquet.

Aquests dies estic impressionada pel tema de l'avió. Tenia un pressentiment, quan sentia dir que "no era un tema de terrorisme", i el meu pressentiment ha resultat, no sé si cert, però com a mínim, ha posat en dubte el fet que diguessin que era un accident i prou. Ja es continuarà informant, suposo, i acabarem sabent... el que vulguin que sapiguem: però si ha estat un acte terrorista, ens n'assabentarem, segur!

És molt fort: ens pot passar a tots, a qualsevol! Avui (in)tranquil·litzava la meva mare, quan li deia això mateix: pots estar comprant tranquil·lament en un mercat qualsevol, i pots acabar volant pels airess! només perquè un sonat, abduït per un grup fanàtic de l'ideologia que sigui, decideix autoimmolar-se, arrossegant amb ell cent-quaranta nou persones... No necessàriament cal un avió. 

És fort!

Jo, directament, no coneixia ningú, en aquest vol, però indirectament, sí. 

El meu sentit pèsam a totes les famílies que han perdut algú... i el meu petit tribut a Oleg Bryjak i a Maria Radner, de qui he admirat les veus al Teatre del Liceu, diria que més d'una vegada.



8 comentaris:

Deric ha dit...

Darrerament jo també sóc com el Guadiana. I també m'ha fet tornar a escriure el mateix tema que tu, tot i que des d'un altre punt de vista (encara no se sabia res del copilot).
Realment és molt fort! I també coneixia algú indirectament que hi volava...

pons007 ha dit...

Malgrat tot, l'avió continua en el top del rànquing de mitjans de transport més segurs. Tan sols superat l'ascensor.

xavier pujol ha dit...

El risc, tal com dius és arreu. No cal amagar-se.
Aquesta notícia deixarà de se-ho quan n'hi hagi una de més cruenta.
Mentrestant només podem donar el condol més sincer als que hi han perdut un familiar.

Josep ha dit...

Hola, Montse!!

Volen diàriament 24.000 avions, vull dir que a pesar de tot és un mitjà de transport segur. Dintre que no existeix la seguretat "zero"
Però jo m’adono que no puc evitar sentir més unes morts que altres. Per molt que la part racional de la meva ment insisteix en què totes les vides humanes mereixen el mateix respecte i sentiment, sóc conscient que com més propers siguin a l’indret on visc, com més propers els percebi, més identificat m’hi sento. El drama humà és idèntic al que va passar amb l’accident de l’avió de Malàisia o amb el de l’avió abatut a Ucraïna, però aquells accidents em semblaven llunyans i, tot i lamentar-los, la meva empatia amb les persones que el van patir no té res a veure amb l'experimentada ahir amb les víctimes d’aquí.

Benvinguda!


Una abraçada.

Joana ha dit...

Ben cert, avui en dia, qualsevol lloc, qualsevol persona...
Però no podem anar patint així, jo, volo tranquila. De totes maneres, què pots fer allà dalt? :)

Oliva ha dit...

LA BOGERIA,ES IMPREVISIBLE,UN NANO DEL MEU CARRE S'HA PENJAT,AMB 21 ANYS,HA DEIXAT DIT QUE TENIA PRESA PER VEURE A DEU¡¡¡.UNA MENT MALALTA O MANIPULADA POT FER QUALSEVOL,DIEM SUAUMENT,DISBARAT.

Loreto Giralt Turón ha dit...

El pitjor per les families tot just acaba de començar

Teresa Duch ha dit...

Haurem d'aprofitar quan el Guadiana es mostra. Llàstima que la motivació sigui aquesta, Montse. Totes les consciències remogudes, tots, sentiments d'impotència. El control i la seguretat s'esquerden pel lloc més impensat. I tant que se'n parlarà, com ell volia, però les maledicions no l'haurien de deixar estar en pau. Pobres famílies i pobres pares! També els seus; ja podia estar malalt, crec que sempre pensaran què van fer malament.