Entrades
Estic tan cansada "d'ells" que fa fàstic.
Han tingut un ICTUS? I és clar, això els ha fet pupeta.
Són al·lèrgics a les V...
Quin fàstic més gros, mare meva...
Vinc poc, ja ho sé. Però és que el meu estiu ha estat una mica dels que no s'obliden! Coses bones, acompanyades de moments duríssims, grans felicitats acompanyades de moments amargs, en poques paraules, la vida mateixa, què hi farem?
L'important és això: la vida mateixa, que transcorre a través del temps, inexorable.
No crec que torni, ja, fins passat l'11 de setembre.
Tram 18, samarreta vermella i l'agradable companyia de l'Àlvaro i la Beni, que s'han apuntat amb totes les conseqüències, per fer-nos costat en la nostra demanda de llibertat.
Ells són gallecs.
I l'Aurora també s'hi ha apuntat. Ella no vindrà, fa una setmana que va perdre el seu fill i, a més, viu a França des de fa molts i molts anys... però s'hi ha apuntat. Per fer-nos costat. Avui m'ha confirmat que ha rebut el correu de l'ANC...
En fi: això, la democràcia.
Ai, la democràcia!
I ara una dedicatòria als impresentables que ens governen des d' "allà".
Han tingut un ICTUS? I és clar, això els ha fet pupeta.
Són al·lèrgics a les V...
Quin fàstic més gros, mare meva...
Vinc poc, ja ho sé. Però és que el meu estiu ha estat una mica dels que no s'obliden! Coses bones, acompanyades de moments duríssims, grans felicitats acompanyades de moments amargs, en poques paraules, la vida mateixa, què hi farem?
L'important és això: la vida mateixa, que transcorre a través del temps, inexorable.
No crec que torni, ja, fins passat l'11 de setembre.
Tram 18, samarreta vermella i l'agradable companyia de l'Àlvaro i la Beni, que s'han apuntat amb totes les conseqüències, per fer-nos costat en la nostra demanda de llibertat.
Ells són gallecs.
I l'Aurora també s'hi ha apuntat. Ella no vindrà, fa una setmana que va perdre el seu fill i, a més, viu a França des de fa molts i molts anys... però s'hi ha apuntat. Per fer-nos costat. Avui m'ha confirmat que ha rebut el correu de l'ANC...
En fi: això, la democràcia.
Ai, la democràcia!
I ara una dedicatòria als impresentables que ens governen des d' "allà".
3 comentaris:
Serem al mateix tram. tram 18, pero jo vaig de groc...
Sou totes dues al 18?????
Nosaltres també! Vermells!
Mira tu!, Per un dia que passo per aquí, a punt de plegar, del que m'assabento!
Ens veiem en no res!
Petonets dolços!
Amb una mica de sort, Barbollaire, ens veurem, amb la Carme i amb tu! Això seria fantàstic, no?
Una abraçada a tots dos!
Publica un comentari a l'entrada