28 d’octubre, 2013

Un viatge il·lusionant 2

D'entrada no sé si l'adjectiu "il·lusionant" existeix o no (ni ho he mirat ni en tinc la intenció) que em disculpin els mestres (en gaia ciència, perquè de mestra d'escola jo ja en sóc, però ara no estic pas fent classe, eh?)

Després d'una nit plana-plana - això del jet lag jo no ho coneixia perquè no havia volat mai més de dues hores, dues hores i mitja, a tot estirar- ens llevem a les 7 del matí, dutxeta, i amb un parell de muffins (que no sé per què n'hi diuen muffins, tan clar que es veu que són magdalenes) i un cafè amb llet, ens dirigim cap al "Top of the Rock", o el mirador que hi ha a dalt de tot de la torre del Rockefeller Centre. Arribem  a lloc i el conserge ens diu que, com que el dia és "cloudy", no veurem res i que val més que ho deixem per més tard. De tota manera, entrem a canviar el "City Pass" per un tiquet, no fos cas que més tard trobéssim cua i sortim per anar a passejar pels voltants. Així, doncs, veiem la famosa plaça que surt a les pel·lis on tothom patina (hi ha més gent mirant que patinant, ep!), i ens entretenim també a dintre la botiga de Lego, que és en una de les cantonades. Tenim temps, també, de fer una volteta pel centre comercial que hi ha al sòtan de l'edifici i fer quatre fotos de tot el que ens envolta (de quatre fotos en quatre fotos, n'hem arribat a fer cinc-centes. És el que tenen les càmeres actuals, que dius que després les esborraras i, quan les passes a l'ordinador, les arregles una miqueta i només n'esborres cinc o sis, les que han quedat realment horroroses).

Per fi, el dia s'obre una mica i surt una ullada de sol, així que tornem cap al "Top of the Rock". Aquesta vegada, si. Pugem, sense fer gens de cua, no en va havíem agafat els tiquets abans, i ens extasiem amb el paisatge urbà que tenim al davant (i al darrere) des d'un seixanta-vuitè pis (Déu n'hi do). Estranyament, no tinc gens de vertigen.

Sortint, li faig un missatge a la Mati, que m'havia parlat d'una botiga de la qual no recordava el nom: FaoSchwartz, em contesta ràpidament. La botiga, de joguines, m'encaaanta. Però tot és molt car, així que fem quatre fotos (quatre més) ens hi prenem un altre cafè (sense muffin) i sortim altra vegada a rondar. Després de caminar i caminar i badar i badar, dinem en un "Fresh&Co" (la nit anterior havíem sopat una amanida en un "Pax") i tornem a rondar. Ens arribem fins a la New York Public library, fem quatre fotos més (és preciosa, la Biblioteca)  i continuem passejant. Avui toca musical, així que tornem a l'hotel (sempre caminant) i ens donem una dutxeta i ens arreglem una mica. Sort que ho vam fer, perquè després, al teatre, hi havia gent que anava de Liceu en dia de gala (bé, no sé com van al Liceu en dia de gala, però suposo que molt mudats). Nosaltres, per a l'ocasió, havíem canviat els texans per uns altres texans (menys arrossegadets). També hi havia gent com nosaltres, ep! (una bona part dels turistes europeus, crec que no s'havien atrevit a mudar-se tant i tant).

Va ser curiós: vam arribar amb una hora d'antel·lació perquè havíem de canviar el paper que ens havíem descarregat d'internet per les entrades. Cap problema, fins aquí. Llavors, aprofitem per anar a sopar (una altra amanida) i quan arribem a la porta del teatre hi ha un merder que no us puc explicar (pensàvem que hi havia hagut un accident o una manifestació o ves a saber). El que passa, simplement, és que porten un desordre fenomenal i tota la gent que esperava per entrar estava en una pila sense ordre ni concert (a la que no els posen les cintetes aquelles, són incapaços de fer una cua "normal"! Al cap de poc d'esperar al carrer "model mani", surt el conserge del teatre i crida  "Are you readyyyyyyyyyyy?" jo flipava! llavors es va fer una filera una mica - només una mica- més normaleta i per fi, vàrem entrar.

Quan agafes les entrades per internet et diu que et donaran les millors localitats que "quedin". Ostres, va ser genial, érem a segona fila!

Majestic Theatre

The phantom of the Opera (Andrew Lloyd Weber)

Hugh Panaro (el fantasma)
Jeremy Hays
Mary Michael Patterson

En voleu una mostreta?


3 comentaris:

Loreto Giralt Turón ha dit...

Veig que aquests tampoc respecten les files... et devies sentir com a casa :)

Montse ha dit...

Loreto, només respecten les files quan hi posen cintes que ho regulen!

Elfreelang ha dit...

i diuen que els mediterranis.....caram !