Entrades
Aquest blog està indignat i deprimit. Potser algun dia - espero que no gaire llunyà- tornarà a estar en actiu.
De moment, gràcies a tots i a totes els que, fins ara, l'heu anat seguint.
potser tornare...
De moment, gràcies a tots i a totes els que, fins ara, l'heu anat seguint.
potser tornare...
13 comentaris:
Indignat però no et deprimeixis, Montse/Arare...
I esperarem a que tornis, clar que sí!
Si més no, jo desitjo que ho facis tot i passar en silenci per casa teva.
Una abraçada ben gran!
Assegut a la riba amb els peus a l'aigua,
miro el mar.
El teu.
I et sé.
I somric.
I t'espero.
No hi ha presa.
Un petó dolcissím.
O de cafè noir. Com en aquells dies.
Una abraçada infinita, Mariana.
Dolça i bella Perla de Labuan.
Quan es desindigni i es desdeprimeixi aquí estarem per llegir-lo, com sempre!
Comorr?
C'est pas possible!
No m'ho crec...
No pot ser que tota aquesta merda que ens toca viure faci callar veus...
Seguirem mirant l'horitzó blau per quan retornis.
arare......
fes lo favor de fer-li pessigolles o caricietes al teu blog, que diu que està indignat i deprimit. i feu-vos una abraçada de part meua.
si vols desfogar-te una mica...
T'estarem esperant, això de tenir tanta criatura per casa... Una abraçada i un petó, Montse.
Montse la indignació la comprenc ....la depressió també però au no ens posem massa tristos no hem de permetre que ens tombin l'estat d'ànim....torna quan vulguis...aquí estarem!
Aquest blog necessita un viatget per la France, bien sûr!:-)
Prefereixo mil vegades llegir-te que recordar-te. Espero francament que tornis com a capitana, àvia o el que tu vulguis. M'agrada el teu univers, eh? eh? eh? Un petonet, guapa. Fins ara mateix.
VINGA,VINGA,DEIXAT DE FALORNIES...AMB SILENÇIS NO ANEM EN LLOC.
Montse, sigui el què sigui el que et deprimeix i t'indigna (tot i que de motius pel món no en manquen) espero que no et deixis superar per ells. Tu ets més forta, tu ets més valenta.
Ànims i empenta, si vols tornar al blog, per aquí estarem, però el principal és que trobis la manera per a superar aquesta mala època.
no t'indignis ni et deprimeixis fins el punt que et seccioni la creativitat. Si no és al blog fes que sigui en una altra banda. Una abraçada.
Guapa... ja trigues massa!!
Publica un comentari a l'entrada