26 d’octubre, 2012

El blog se m'escapa...

El blog se m'escapa de les mans...

Porto uns dies - concretament des del 6 d'ooctubre- que no puc dedicar als blogs (ni als meus ni als altres) tota l'atenció que voldria. He acceptat un càrrec d'aquells que donen moltíssima feina,  feina que faig amb moltíssim gust, encara que no sigui una feina remunerada. D'alguna manera, sento que estic posant el meu granet de sorra per la nostra cultura, n'estic encantadíssima i deixem-ho aquí.

La qüestió és que no tinc temps per dedicar-me al blog, ni per escriure, ni per llegir-vos.

El que jo espero és familiaritzar-me amb la nova etapa començada i desitjo que arribi un moment en què pugui continuar compaginant la vida privada-familiar, la vida laboral, aquesta etapa que he començat i els  blogs. A fe dels déus que ho desitjo, però, com diuen els cambrers, "escolti, que només tinc dues mans".

I per tant, només puc portar dues safates (com a molt, tres!)

No us oblido, estic per aquí!

i també em moc pel facebook i el twitter  (m'és més fàcil, no em porta tanta estona com el blog)

aprofito per...






19 d’octubre, 2012

Va de cine: Lo imposible

Aquesta setmana he vist "Lo imposible".

Com que jo sóc molt dolenta fent crítica de llibres i pel·lícules, aquí us deixo una magnífica crònica, amb la qual  estic absolutament d'acord en tot excepte quan diu que no li acaba de convèncer l'actuació de Naomi Wats. A mi la Wats també em va encantar. (amb el teu permís, Bargalloneta)

Déu n'hi do! jo, per més que hi penso, no em puc arribar a imaginar - ni després de veure la pel·lícula- què devia representar aquella tragèdia per tantíssima gent. Quina sort va tenir la família protagonista, dintre del calvari que van viure!

16 d’octubre, 2012

Aigua va!

Feia dies que no venia... és que vaig força de bòlit!

Però ara, que sentia la ràdio (esport d'alt risc, en els dies que corren) he sentit, entre moltíssimes altres bestieses,aquesta. I no me n'he pogut estar: fins i tot ho he twitejat (si, ja tinc twitter, encara que només tincgui 11 seguidors i no piuli gaire).

La notícia en qüestió és que ahir, la periodista isabel San Sebastian,en una entrevista a Punto radio, entre altres bajanades, va dir que a Catalunya ni tan sols podem reciclar perquè els cartells dels contenidors són en català.

Ooooostres, que fort! no sé vosaltres, a casa meva les bosses ja surten soles, de dies que fa que no puc reciclar.

Ha arribat un moment que penso que visc en un còmic. Vosaltres no? La llàstima és que s'ho creuen i ho diuen seriosament.

ai,ai,ai...



11 d’octubre, 2012

Benvinguts/des al meu blog; avui podeu agafar un pastisset de colors i brindar a la meva salut!

(imatge de google)




10 d’octubre, 2012

help

Necessito savis informàtics:

per un error, he marcat un missatge com a "blocat" i el meu outlook m'ha bloquejat, efectivament, l'etnrada de missatges que provenien d'aquell remitent.

No veig de quina manera ho he de fer pequè m'ho desbloquegi...

Algú en té idea?

Gràciesssssssssss

02 d’octubre, 2012

Quins pebrots!

En una entrevista a Telemadrid, el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha dit aquest dimarts que hi ha "algunes evidències" que vinculen l'augment del sentiment independentista en algunes comunitats "amb la direcció que ha portat el sentit educatiu".

O sigui: jo, com a mestra des de l'any 1972, i més tard com a psicopedagoga, sóc "culpable" que hi hagi milers de catalans que es volen independitzar. Deu ser això, perquè no crec que sigui per una altra cosa...

Ara que hi penso, si, jo vaig contribuir a que els nens i nenes de Catalunya poguessin aprendre a llegir i escriure en la seva llengua materna. TAMBÉ en castellà! perquè els primers anys, al menys a la meva escola, es feia l'educació bilingüe.

Si, és veritat, Sr. Wert.Jo confesso. Mea culpa, mea culpa, mea grandísima culpa.

I ara què farem?

Wert ha negat que la seva reforma educativa tingui un objectiu recentralitzador.

Ah, de veritat s'ho creu, això?

Però, digui'm: A  qui vol enganyar?


tothom té dret a rebre l'educació en castellà i que aquesta sigui la llengua vehicular a l'escola.

Vejam: atenent-nos a la sagradíssima Constitució, la llei l'empara tant a vostè quan diu que vol que tothom rebi l'educació en castellà, com a mi quan dic que vull que tothom - a Catalunya- rebi l'educació en català.
Així doncs, estem en les mateixes circumstàncies. I si jo vaig a viure a qualsevol punt d'Espanya, tinc dret a que els meus fills - que són catalans i parlen una llengua que també és oficial dins l'estat espanyol- siguin educats en català. Ara citi'm, si li plau, quantes escoles catalanes puc trobar arreu de l'estat, que no siguin a Catalunya.

I paro aquí perquè he acabat les existències de til·la a casa meva.

Valor!

Es pot estar o no d'acord amb les seves idees, no m'hi fico, en aquest tema.

Però, independentment de tot això, Sr. Mas, avui estic al seu costat. Prengui's una til·la (o un red-bull)

Com diuen "ells"... Valor i al toro!

d'això... mai no he sabut per què es diu allò de "la caverna mediàtica" (digueu-me ignorant), però ahir, que - com que sóc massoquista- vaig posar una estona intereconomia, vaig entendre que potser deu ser que a dintre de l'esmentada caverna hi ha molt de cromanyó...