17 de juliol, 2009
Quotidianitat viatgera
Dos quarts de deu a Saint Jean de Losne. Des de les vuit que estic "rondant". les merles m'han despertat i també una fresqueta d'aquelles que s'agraeix. Tota la nit ha estat plovent i no sabeu com s'hi està de bé, sota els llençols, dins el llit petit i acollidor del Blauet.
Avui "toca" fer dissabte. Encara que sigui divendres. Tinc una pila de roba per rentar però fa tres pobles que no trobem cap "laverie" en condicions. Trobes tintoreries, on pots deixar la roba i te la tornen rentada i planxada, però jo no vull això: vull poder posar la rentadora jo mateixa. M'agrada ocupar-me de la roba de casa: posar la rentadora, classificant les peces per colors o per textures, mesurar el sabó, obrir la rentadora i sentir aquella flaire de net, posar tovalloles i draps a l'assecadora i estendre les peces que caldrà planxar, ben esteses perquè no s'arruguin massa... però tot això, viatjant, són cabòries. A les "laveries" t'has de conformar amb el què trobis. No pots classificar gaire la roba i has d'estar atent a que no se't passi el temps, perquè pot venir un altre usuari i treure't la roba de la màquina i deixar-te-la al damunt de la tapa (o a terra, en el pitjor dels casos, que hi ha gent per tot). Bé, avui buscarem una laverie. Perquè rentar petites peces a mà està moltbé, però rentar llençols és una mica més difícil. Com s'ho feien, abans, les senyores, per rentar llençols? els dilluns feien bugada! i es rentava la roba de tota la setmana. Jo ho recordo,quan era petita, a casa... però aquesta és una altra història.
Toca fer de maruja i per tant, toca no entretenir-se gaire "aquí". Un dia magnífic, quant a temperatura, quant a cantarella d'ocellets i que es presenta força domèstic i quotidià.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
ja hem fet la bugada?
el senyor genoll, millor?
una abraçadeta salada, montse/arare!
Coi, dius que no tens ganes d'escriure. He estat una setmana sense temps de llegir blogs, i ara entro al teu mar i deunidó tot el material escrit i fotografiat que m'hi he trobat. Com sempre, m'has portat la teva visió del món tan particular. M'ha agradat molt.
Et volia comentar un parell de temes. El primer: sóc fan del MacDonalds. Celebro que coincidim :-) El segon: jo també tenia problemes per obrir alguns blogs molt carregats. Em vaig passar al navegador Opera (proba'l, si vols) i oli en un llum.
Però en realitat t'escrit per preguntar-te qui és aquesta senyoreta sueca que està a la plaça d'una catedral amb ulleres fosques. M'interessaria algun petit detall, com ara el seu email o el seu telèfon. Com ho veus? M'ho podràs aconseguir?
Espero que el genollet aguanti. Sou a prop del Marne?
Bon dia, fanal blau, el genoll molt millor, gràcies! es veu que això del voltaren fa miracles, quan hi ha inflamacions, però s'ha d'anar "al tanto", allò de los "daños colaterales" (o no era això!)
petonets, maca!
Paseante, com li dic a la fanal blau, el genoll molt millor, tot i que encara no em deixen que surti a caminar "de veritat" (res a veure amb passejar mirant aparadors, ep!) espero poder-ho fer aaviat, així que ja estàs preparant les sabatilles d'esport, que ja t'avisaré.
M'has fet riure amb això de la sueca, a una de les meves joves li diuen Ikea, hehehe... i li pregunten si és filla meva, així que potser haurem d'anar totes dues a demanar "royalties" al Ikea!
No tinc ganes d'escriure "coses serioses", paseante, fa dos anys escrivia una web i no parava de fer relats. Aquest any estic gandulota. Espero que ja em passarà (o no, ves a saber)
Som al costat del canal de la Bourgogne, i també a prop de la Marne. A veure si el proper dia puc fer un esquema d'on som... quan torni a tenir wifi.
Petonet!
Gràcies per continuar llegint, wapu!
Fanal blau, se m'ha oblidat dir-te que si: vam fer dissabte i tenim un Blauet "como los chorros del oro"
:)
Espero que trobis una bugaderia en condicions, Saps que em pregunto on l'estendras en el Blauet, suposo que a coberta però si plou? o prefereixes fer servir secadora de roba a la mateixa bugaderia?
Passa-t'ho bé i cuidat el genoll, que a veure si netejant tant el forces massa. Demana ajuda, la feina de netejar també ha d'anar compartida. Bé la Jaca potser se'n lliurarà d'aquesta tasca,-)
Una abraçada, maca
Què xulo! No havia pensat mai en aquesta tasca quan es navega... com no ho he fet mai...
Jo també sóc de les que gaudeix veient la robeta ben neta i ben planxada.
Un petó Montse.
Quina descripció mes maca fas d'una rutina. Potser perquè trobes a faltar les comoditats de casa. De totes maneres la teva llibreta de viatge és una meravella.
Petons
I una mini rentadora de viatge??? Vols dir que no n'hi ha?
Ara que com diuen per aqui dalt, on la deus estendre, al pal de la major? Sinó teniu pal, ara oi?
Suposo que a moments, tambés deus trobar a faltar aquells utensilis que ens fan la vida més còmode!
:-D
Mira, explicat per tu, fins i tot fer la bugada sembla una feina bonica! Relaxa't, però. En realitat, no és tant important!
Publica un comentari a l'entrada