31 de desembre, 2010

Barcelona World Race

Aquesta és una regata que aniré seguint amb interès, ja que l'Anna Corbella, amiga del nostre fill Aleix des de fa molts anys, surt amb la Dee Cafari, per participar-hi.  L'Aleix forma part de l'equip encarregat de la preparació de tot plegat.
Tres mesos aproximadament, és el que tenen calculat per fer la volta al món.

Sort, Anna i Dee! Estarem pendents del Gaes, el vostre vaixell, que vaig tenir l'honor de poder visitar dimarts passat. Déu n'hi dó el valor que necessiteu. Déu n'hi do!

En aquests moments per TV3 estan retransmetent la sortida i estic emocionada.

Serà una entrada d'any, per vosaltres, completament diferent. Bon any, bona regata, bona sort, bona navegació!

Si voleu veure com van... ara mateix es pot dir que ja han sobrepassat Mallorca... i encara que a la pàgina oficial només donen el rànquing dels tres primers... el quart en aquests moments (9,45 del dia 1 de gener) el GAES va quart!


MOLT BON ANY  a tothom!

29 de desembre, 2010

No em penso apuntar...

... a aquells que ho critiquen tot quan encara no saben com funcionarà.

Que el nou govern de Catalunya no satisfà tothom, és evident.

Perquè és evident que ningú no trobarà mai ni el govern perfecte, ni l'escola perfecta, ni la societat perfecta, ni la parella perfecta, ni la família perfecta, ni, ni, ni...

Senzillament, perquè la perfecció no existeix.

I com que jo sóc absolutament imperfecta,per més que busqui, ja sé que mai no trobaré la perfecció enlloc.

El meu desig és tan infantil que no el penso exposar aquí.

De moment, que tinguem tots una bona entrada d'any. I quan dic tots, és tots. I aquest desig també és una criaturada. És impossible que tots tinguem una bona entrada d'any. Impossible.

26 de desembre, 2010

20 de desembre, 2010

potser ja ho havia penjat alguna altra vegada...



M’emporto sentiments a la butxaca,
barrejats amb emocions antigues
bressolats pel blau i la calma.
Enfilats al xiular de les gavines,
els esmicolo
per trobar el camí de tornada.

12 de desembre, 2010

un tastet (ja he tornat)

Un moment de la presentació de "Garbuix de contes" a la Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet...

Ja us explicaré...

L'acte va ser molt agradable. Primer hi va haver un concert de flauta i guitarra, que vam gaudir la mar de contents. Després hi va haver el veredicte del jurat sobre la gimcana virtual literària ARC 2010, un joc molt interessant (però molt difícil, ep!) que va guanyar "Unaquimera" (em sembla que el seu nom real és Maite, però ja sabem que molts cops ens coneixem més pels nicks que pels noms, en aquest món virtual tan real). I finalment, dos adults, una joveneta i un nen, vam presentar el conte. Si us ve de gust sentir "el meu discurs", aquí el podeu veure.

I a veure si, a més a més de publicar, venem alguna coseta, perquè em sembla que això de la literatura ho tenim una miqueta magre...

Això si: la il·lusió sempre hi és.

Endavant, salut i literatura! (bé, si voleu, salut i relats o salut i poemes o salut i...) perquè la paraula literatura potser és massa "forta", ejem...

08 de desembre, 2010

No sé què em passa

O si que ho sé.
Però no ho explicaré, perquè no interessa.

Espero que no us veiessiu emmerdats (amb perdó) en el conflicte dels aeroports. Jo m'he quedat a casa, aquests dies, i em sembla que vaig fer santament.

Ha fet calor. Tanta, que he guardat jaquetes, anoraks i jerseis. No gaire lluny, perquè sembla que tornarà el fred, però la veritat és que fa tres dies que quan sortim amb la Taca no ens cal l'anorak (ni res).

Quan un parla del temps és perquè no vol parlar d'altres coses. No pas perquè no tingui res a dir. O potser si que és perquè no té res a dir...

Bé, si us fa gràcia, el dissabte dia 11, a les 11, a... millor us ho poso aquí:



d'això... hi ha un conte meu i jo sóc de les que seré a la taula presentant (és que sempre em fico en els embolics que se'm presenten al davant, jo!)

Em faria gràcia veure-us-hi!

apa, ja ho he dit.

02 de desembre, 2010

Una altra redarça en castellà

Ai... bé, doncs un altre escrit tret de l'armari dels records, com vulgueu. Encara no he trobat la paraula redarça enlloc. Espero que alguna ànima caritativa i que tingui el do de llengües (al menys el do de la llengua catalana) sigui capaç de dir-me si la parauleta existeix. També se m'havia acudit preguntar al Ramon Solsona, que cada dia explica l'origen d'alguna paraula a Rac 1, però no sempre el puc escoltar.
Sigui com sigui, un altre escrit de la carpeta dels meus escrits en castellà:
imatge de google

La Autoridad

- A ver, ¡papeles!
- Buenos días, señor -puntualiza ella.
- Er... buenos días, señorita. ¿Puede enseñarme la documentación?
-¿Le parecería a usted bien añadir un por favor a su última frase?
- Mire usted, señorita. No tengo tanto tiempo para perder con remilgos. ¿Quiere hacer el favor de enseñarme su documentación de una vez?
- Bueno, ahora ya está mejor. Pero dígame: ¿Para qué necesita usted mi documentación, si no le molesta explicármelo?
-¡Ya me está tocando los cojones, oiga! Yo soy la Autoridad y con la autoridad no se debe uno meter. Dejémonos ya de chácharas y saque los putos papeles - masculla, con cara de perro.
-¡Oh, vaya, la Autoridad! ¿Y con qué derecho la autoridad puede inmiscuirse en mi vida privada? ¿Qué se supone que debe hacer la autoridad con mis documentos?
- Señorita...
- Deje de llamarme señorita, por favor. Usted no sabe si soy casada o soltera, si mantengo relaciones con un hombre o con otra mujer, si soy una señora de alta cuna o una desgraciada que no tiene donde caerse muerta. ¿Por qué se empeña en llamarme señorita?
- ¡Anda, mírala ella! Nos ha salido respondona. Pues déjese ya de caralladas y que me enseñe los papeles de una puta vez si no quiere que la lleve al cuartelillo - la cara del hombre,ya totalmente desencajada.
- No se ponga usted nervioso, por favor. Yo le enseñaré mi documentación en cuanto usted se identifique y me diga, no sólo quien es, sino también para qué quiere mis papeles. Ni siquiera abriré el bolso para buscarlos mientras la Autoridad no cambie las formas y no se comporte como un verdadero caballero.
- Nos ha fastidiado - se rasca la cabeza el hombre, intentando volver a encajar las facciones - Mire, señora...
-¡Y dale! Le digo que ni soy señorita ni señora, que usted no sabe lo que soy. Que puedo ser un pendón, lo mismo que una marquesa. E incluso es posible que sea una marquesa, al mismo tiempo que un pendón desorejado.

La Autoridad se estira la chaqueta con ambas manos, carraspea, se encaja bien las gafas y vuelve a la carga:
- Mire, por favor, no me lo ponga usted más difícil de lo que ya es.
-¿Qué es lo que le resulta tan difícil? ¿Pedirme la documentación?
- Me está usted confundiendo, ¿sabe? Es tan terca que ya no sé ni para qué le pedía los papeles. Le ruego que no me haga perder más el tiempo y, por misericordia, me enseñe sus documentos para que pueda yo llevar a cabo mi trabajo.
-¿Su trabajo consiste en pedir la documentación de la gente?
- Bueno, er... verá... no la de toda la gente. Sólo la de alguna gente.
- Entiendo. Y yo pertenezco a la categoría de alguna gente, del mismo modo que usted pertenece a la categoría de Autoridad.
- Pues más o menos, oiga. Pero ya, por favor, tenga compasión de mi y enséñeme la documentación o me van a meter un puro que me voy a cagar. Me llamo Paco Pérez, soy gallego, tengo 55 años, casado, cuatro hijos, me hice guardia civil porque de algo había que vivir...
- Vaya, hombre, por Dios, no quisiera que le abrieran a usted un expediente por mi culpa: aquí tiene.
Saca el pasaporte del bolso y se lo muestra.
Izel Rodrigues Guayasamín, nacida en Perú, en 1965.
- ¡Vaya, otra inmigrante!
...
© M. Montserrat Medalla

01 de desembre, 2010

Compartim?I'll Never Fall In Love Again i un dia volarem lluny

Buscava una música dolça
he trobat moltes coses
he anat d'una música a una altra
passant per la música clàssica,
per l'òpera...
he tornat a la infantesa,
a la'adolescència,
a la joventut,
a la maduresa de nou...
a la joventut,
a l'adolescència...

m'he quedat amb aquesta cançó, de la qual en deixo un parell de versions.

No, no ens tornarem a enamorar (ja ho estem)






i ara una altra, que em sembla que no és la primera vegada que deixo aquí.

One day I'll fly away... si, un dia volaré lluny, lluny, lluny...