27 de desembre, 2007

Diari d'una pecadora


¡COMPRA! ¡COMPRA!

Aquesta és la consigna. No importa que després no arribis a final de mes, no importa que no puguis pagar la hipoteca que et manté unit a la teva parella com el més esclavitzant dels ritus matrimonials. És igual que després no puguis menjar en un mes. El més important de tot és que els teus fills puguin tenir la darrera videoconsola, perquè sino, pobrets, a l'escola se'ls miraran malament. És del tot necessari que li compris a la teva dona o al teu home aquella colònia que el/la transformarà en l'home o la dona més sexi de tota la festa, aquesta festa que et costarà tant com si anessis a sopar a un restaurant cada nit durant un mes. Aquesta festa on menjaràs uns productes immenjables i prendràs un cava imbebible però que et posarà contentet. Tant, que els rotets àcids que faràs et semblaran la glòria divina perquè tu ja hauràs complert amb el deure social d'estar content la nit de cap d'any, perquè toca.

Compra-compra-compra-compra, perquè, encara que no puguis, tu pots. D'això ja se n'encarreguen les entitats bancàries, que, quan et quedis amb el cul a l'aire, es quedaran tan tranquils cobrant-s'ho amb el teu piset, aquest que, tal com deiem, et manté ben encadenat a ... a tot el que t'envolta.

Apa, me'n vaig a comprar. Només em consola el fet que sóc conscient de tot plegat. Que trist... snifff...
Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra.

¡COMPRA, COMPRA!
Ésta es la consigna. No importa que luego no llegues a fin de mes, no importa que no puedas pagar la hipoteca que te mantiene unido a tu pareja igual que el más esclavizante rito matrimonial. Da igual que después no puedas comer en un mes. Lo más importante es que tus hijos puedan tener su videoconsola último modelo porque si no la tienen, pobrecitos, en la escuela se van a reir de ellos. Es imprescindible que compres esa colonia que hará que tu mujer o tu marido pase a ser el más sexy de la noche, en esa fiesta que te costará más que si fueras a cenar a un restaurante cada día durante un mes. Esa fiesta donde comerás bazofia que pagarás a precio de oro y beberás un cava imbebible que te pondrá contentito. Tanto, que los eructos ácidos te van a parecer la gloria divina porque tú habrás cumplido con tu deber social de estar contento la noche de fin de año, porque toca.
Compra-compra-compra, porque aunque no puedas,tú puedes. De ello se encargan las entidades bancarias que ahora te prestarán lo que sea y si después no puedes pagar tu deuda se la cobrarán quedándose con tu pisito, ese que, como decíamos, te mantiene encadenado a... a todo lo que te rodea.
Me voy de compras. Lo único que me consuela es que soy consciente de todo ello. Qué tristeza... sniffff...
Quien esté libre de culpa, que tire la primera piedra.

24 de desembre, 2007

Nadal musical 5-Navidad musical 5

Tots sabeu - perquè suposo que ho sabeu- que les "nyonyeries" em posen dels nervis, que no puc amb l'excés de sucre - que sempre intento posar sal i pebre a les meves "amanides". Ostres, sembla que em justifiqui, però és que de vegades, entre el coco i la mel, també trobo coses que m'eixamplen el cor. Això si... no les puc mirar gaire, només les escolto i prou. Així doncs, aquestes noies-pastís, tenen unes veus precioses, per això goso posar-vos un video com aquest. Per això i perquè aquesta nit és la nit de Nadal i a mi això em posa tova, tova, tova. Per segons qui, es recomana escoltar i no mirar. D'altres, trobareu que són encantadores (per a gustos, colors, jo em continuo quedant amb les jazz-woman). Ah, però... quines veus!!! Avui pecaré doblement. Us en poso una ara i a la tarda amenaço amb una altra. Apa!
Todos sabeis - porque supongo que lo sabeis- que las ñoñerías me ponen de los nervios, que no puedo con el exceso de azúcar, que siempre intento poner sal y pimienta a mis "ensaladas". Ostras, parece que me justifique, pero es que a veces, entre el coco y la miel, también encuentro cosas que me hacen estremecer. Eso si... no las puedo mirar mucho, sólo las escucho. Así pues, estas chicas-pastelito,tienen unas voces preciosas , por eso me atrevo a poneros un video como este. Por eso y porque esta noche es nochebuena (y mañana Navidad) y yo me pongo tooooooooonta tonta tonta. Para según quien, se recomienda escuchar sin mirar. Otros/as, encontrareis que son encantadoras (para gustos, colores, yo me sigo quedando con las jazz woman). Ah, pero... ¡qué voces! Hoy pecaré doblemente. Os pongo una ahora y amenazo con poner otra por la tarde. ¡Ea!



Ellas son Celtic woman y Chloe Agnew y la canción es "Oh holy nigth"



Lo prometido... He estado a punto de poner la misma versión que tenemos en Liter-a-tres (Enya) que me gusta muchísimo, pero esta también es fantástica. Continuamos, pues, con estas preciosas chicas de preciosa voz. Creo que esta es la canción de Navidad que me emociona más y no soy la única...

Allò que s'ha promès...
He estat a punt de posar la mateixa versió que tenim a Liter-a-tres (Enya) que m'agrada moltíssim, però aquesta també és fantàstica. Continuem, doncs, amb aquestes noies precioses de preciosa veu. Em sembla que aquesta és la cançó de Nadal que m'emociona més i no sóc la única...

Silent nigth (Noche de paz, Santa nit). Celtic woman.




BON NADAL - FELIZ NAVIDAD- MERRY CHRISTMAS- JOYEUX NOËL

23 de desembre, 2007

Nadal musical 4-Navidad musical 4

No estoy muy comunicativa, sólo deseo que estos días no sean demasiado tristes... me consta - como a todos - que la Navidad es una época difícil de vivir. Para mi también. Esta canción de John Lennon siempre me ha gustado. ¿La compartimos?

No estic massa comunicativa, només desitjo que aquests dies no siguin gaire tristos per vosaltres. Em consta - com a tothom- que el Nadal és una època difícil de viure. Per mi també. Aquesta cançó de John Lennon sempre m'ha agradat. La compartim?
Gairebé se m'oblida... Benvinguts a l'hivern!
Casi se me olvida... ¡Bienvenidos al invierno!

21 de desembre, 2007

Nadal musical 3- Navidad musical 3

Una miqueta d' U2? vinga, som-hi!

¿Un poquito de U2? ¡Venga!

It's Christmas, baby, come home...


20 de desembre, 2007

Nadal musical 2- Navidad musical 2

De esta bellísima canción de Navidad hay tantas versiones como cantantes. Pero mi preferida siempre ha sido ... Ella.
D'aquesta preciosa cançó de Nadal hi ha tantes versions com cantants. Però la meva preferida sempre ha estat... Ella.

Nadal musical 1- Navidad musical 1

White Christmas. Otis Redding.

Us agrada?

Os gusta?

18 de desembre, 2007

El "be" comú (Lo siento, no tiene traducción)


Pel bé econòmic de la comunitat blocaire i l'altra, aquest bloc no accepta propines de més de 20 cèntims d'euro. Moltes gràcies i Bon Nadal.
Para el bien económico de la comunidad blogger y de la otra, este blog no acepta propinas de más de 20 céntimos de euro. Muchas gracias y Feliz Navidad.

15 de desembre, 2007

Una mica d'humor nadalenc/Un poco de humor navideño

Vaig riure tant quan ho vaig rebre que cada any ho "ressucito", aquí ho teniu.
Me reí tanto cuando lo recibí que cada año "lo resucito". Aquí lo tenéis.

COMUNICADO DE NAVIDAD

DE: Pepita López, Recursos Humanos
A: Todos los empleados
Objeto: Fiesta de Navidad
Fecha: 1 de diciembre

Os comunico con muchísimo gusto que la fiesta de Navidad de la empresa tendrá lugar el 23 de diciembre y empezará a mediodía en la sala de banquetes del Asador de Pedro. ¡El vino lo pone la casa! Tendremos una pequeña banda que nos tocará canciones navideñas tradicionales (quien se quiera apuntar a cantar es bienvenido). ¡Y no os sorprendáis si el gran jefe aparece vestido de Santa Claus!. Nuestro jefe tiene una importante comunicación que hacernos y aprovechará la ocasión. El árbol de Navidad lo encenderemos a la 1:00 pm. El intercambio de regalos entre los empleados se podrá hacer a cualquier hora, de todos modos, los regalos no deberían costar más de 1.000 Ptas para que esto no pese en el bolsillo de nadie. ¡La fiesta es solamente para empleados! Feliz Navidad a todos y a vuestras familias.

Pepita

******************
DE: Pepita López, Recursos Humanos
A: Todos los empleados
Objeto: Fiesta de Navidad - 2ª comunicación
Fecha: 2 de diciembre

De ninguna manera mi correo de ayer quería excluir a nuestros empleados judíos (sabemos que ellos no celebran la Navidad cristiana). Es más, reconocemos la importancia del Hanukah que suele coincidir normalmente con Navidad, aunque no este año. Lo mejor será que a partir de ahora hablemos de la "fiesta de las vacaciones de Diciembre". Lo mismo les digo a nuestros empleados que celebran Kwanzaa durante este periodo. No habrá árbol de Navidad. No se cantarán canciones tradicionales navideñas. Tendremos otro tipo de música para amenizar la velada. ¿Contentos? Feliz Navidad a todos y a vuestras familias.

Pepita

******************
DE: Pepita López, Recursos Humanos
A: Todos los empleados
Objeto: Fiesta de Navidad - 3ª comunicación
Fecha: 3 de diciembre

Con referencia a la nota que he recibido del miembro de Alcohólicos Anónimos pidiendo una mesa dónde no se beba... se ha olvidado de firmarla. Estaré encantada de poder satisfacer esta petición, pero si pongo un cartelito en la mesa que rece "sólo AA", ya no será anónimo... ¿Cómo resolver esto? ¿Alguien me puede ayudar? Olvídense del intercambio de regalos, no se permitirá ningún intercambio de regalos porque los miembros del sindicato creen que 1.000Ptas es demasiado dinero y a los ejecutivos les parece una porquería para hacer un regalo en condiciones. NO SE PERMITIRÁ INTERCAMBIAR REGALOS.

Pepita

*********
DE: Pepita López, Recursos Humanos
A: Todos los empleados
Objeto: Fiesta de Navidad - 4ª comunicación
Fecha: 7 de diciembre

¡Qué grupo tan variado somos! No tenía ni idea de que el 20 de diciembre empieza el mes musulmán del Ramadán que prohibe comer o beber mientras haya luz del día. Esto complica mucho la fiesta. Somos conscientes de cuánto una comida de empresa en esta época del año pueda herir la sensibilidad de nuestros empleados musulmanes. Quizás el Asador de Pedro pueda esperar a servir los platos al final de la fiesta - los días son tan cortos en esta época del año - o también podríamos hacer paquetitos de comida para llevar con forma de cisnes de papel de plata, ¿creéis que funcionaría? Mientras tanto os informo de que ya he arreglado las cosas para que los miembros de los Gordos Anónimos se sienten lo más lejos posible del carro de postres, y las mujeres embarazadas cerca de los lavabos. Los gays pueden sentarse juntos. Las lesbianas no tienen que sentarse con los gays, tendrán una mesa para ellas solas. También habrá centros con búcaros de flores en la mesa de los gays. Para la persona que ha pedido venir travestida, lo sentimos pero eso no ha sido previsto. Tendremos sillas con cojines para los bajitos. Se servirá comida baja en calorías para aquellas personas que están a dieta. Lamentablemente no podemos controlar la cantidad de sal que será utilizada para preparar los distintos platos así que sugerimos a las personas con problemas de hipertensión que los prueben antes de comérselos. Y habrá fruta fresca para los diabéticos, el restaurante no puede ofrecer postres sin azúcar. ¡Lo siento! ¿Se me olvidó algo?

Pepita

**********
DE: Pepita López, Recursos Humanos
A: Todos los empleados
Objeto: Fiesta de Navidad - 5ª comunicación
Fecha: 8 de diciembre

Bien, así que el 22 de diciembre es el solsticio de invierno, ¿y qué esperáis que haga? Las medidas antiincendio en el Asador de Pedro prohiben el rito de la quema de hierbas aromáticas para nuestros empleados adeptos al culto de la Madre Naturaleza, pero intentaremos darles gusto alquilando un chamán que toque el tambor en círculos mientras la banda descansa. ¿De
acuerdo?

Pepita

**********
DE: Pepita López, Recursos Humanos
A: Todos los empleados
Objeto: Fiesta de Navidad - 6ª comunicación
Fecha: 9 de diciembre

Mirad, os juro que no hacía referencia a nada siniestro cuando dije que el gran jefe podría "aparecer vestido de Santa Claus". Incluso, aunque el anagrama de "Santa" dé la casualidad de que sea "Satán", no hay ningún tipo de referencia oculta al maligno en nuestro "viejo hombrecillo vestido de rojo", ¡es la tradición!, como los petardos en Valencia o las disputas sobre quién come dónde el día de Navidad o los corazones rotos el día de San Valentín. ¿No podríamos tener un poquito más de espíritu festivo? ¿Eh? ¡Por favor! Aprovecho esta oportunidad para comunicaros que la empresa ha cambiado de idea y ya no hará ninguna comunicación importante durante la
fiesta, nos lo notificarán por correo a casa.

Pepita

**********
DE: Pepita López, Recursos Humanos
A: Todos los empleados
Objeto: La puta Fiesta de Navidad - 7ª comunicación
Fecha: 10 de diciembre

No tengo ni la más puñetera idea de qué se trataba en la comunicación importante. ¡Qué cojones me importa! ¡¡¡¡ YO YA SÉ QUÉ ES LO QUE VOY A RECIBIR !!! Si se os ocurre cambiar de dirección ahora sois hombres muertos. No se permitirá ningún otro cambio de dirección en esta oficina. ¡¡¡ Intentad venirme con que habéis cambiado de dirección y os colgaré por los dedos de los pies !!! Referente a los vegetarianos, ¡¡¡ ya he tenido suficiente!!! La fiesta se hará en el Asador de Pedro tanto si os gusta como si no, así que ya podéis quedaros calladitos y bien sentaditos en la mesa más alejada de la "parrilla de la muerte", como lo llamáis vosotros, porque
no pienso ni remotamente montar una mierda de buffet de ensaladas, incluyendo tomates deshidratados. ¿Es que no sabéis que ellos también tienen su sensibilidad? Los pobres tomatitos también chillan cuando los deshidratan, yo los he oído, y vosotros os los coméis, sí, que es verdad, que los he oído... Espero que tengáis unas desagradables fiestas. Si bebéis, conducid y a ver si así os matáis todos.

Pepita

**********
DE: Juan García, Director de Recursos Humanos
A: Todos los empleados
Objeto: Pepita López y la Fiesta de Navidad
Fecha: 14 de diciembre

Creo hablar en nombre de todos cuando deseo de todo corazón a Pepita una pronta mejoría de su enfermedad debida al stress. Seguid enviando vuestras postales al sanatorio mental, ya que cuando se las leen, parece que reacciona algo. Referente a la comida por las Navidades, Dirección General ha decidido cancelar la fiesta y daros a todos la tarde del 23 libre. ¡Feliz
Navidad!


Imagen: http://www.ricplan.net/images/Richard/abstemios.png

14 de desembre, 2007

La Barcelona World Race

Us agrada navegar?
¿Os gusta navegar?

Voleu anar al web de la Barcelona World Race? ¿Queréis ir a la web de la Barcelona World Race?

para muestra un botón. O dos...

us adverteixo que n'hi ha molts més, tots interessants!

Os advierto que hay muchos más, ¡todos interesantes!

i si voleu, podeu fer la regata virtualment, des de casa, a través del LiveSkipperGame, però ara ja és una micona tard... hi ha més de 2000 participants virtuals... entre ells, si! premi! el capità!

y si queréis, podéis hacer la regata virtualmente, desde casa, a través del LiveSkipperGame, pero ahora ya es un poquito tarde... hay más de 2000 participantes virtuales... entre ellos, si, ¡premio! ¡el capitán!

12 de desembre, 2007

Fer cagar el tió i no pas fer el "Cagatió"

La nit de Nadal, en havent sopat, a les cases on hi havia mainada solien fer cagar el tió. Aquesta cerimònia havia estat abans molt arrelada i formava part de la litúrgia casolana popular d'aquesta nit. Es feia, per mica que pogués ésser, a la cuina i vora del foc. Si això no era viable, es feia al menjador, considerat així com una extensió de la cuina. Hom situava un tronc diagonal, sostingut per un cap damunt de la llar, dels fogons, d'una cadira o d'algun punt elevat del sòl, mentre que per l'altre cap tocava a terra. La mainada, proveïda de bastons, el colpejava i bastonejava furiosament, mentre cantava una cançó, de la què coneixem una profussió de variants, de les quals l'expressió més simple és la que diu senzillament:
Caga tió;
si no, et dono
un cop de bastó.
Joan Amadres
(Costumari català- pag.33- volum I-Hivern)
Salvat editores, S.A., 1950

Quan jo era petita, la nit de Nadal, abans d'anar a missa del gall, a casa es "feia cagar el tió". Efectivament, la mainada, o sigui, les meves cosines i jo, sota l'atenta mirada dels pares, oncles, avis i besavis, armats amb pals i bastons, picavem aquell tros de tronc que havíem alimentat durant unes quantes setmanes, a base de portar-li pa i llaminadures a la nit, abans d'anar-nos-en a dormir. Més endavant, quan els meus propis fills eren petits, "feiem cagar el tió" el mateix dia de Nadal. Ja no anàvem a la missa del gall, ens havíem convertit en no creients: tots: pares, oncles i avis. Malgrat tot, continuàvem amb els vells costums, tot i que més relaxats i una mica més pagans. Els besavis ja s'havien mort, era llei de vida.
La cerimònia del tió, quan jo encara exercia com a mestra, es va traslladar a l'escola i, normalment, el dia 23 de desembre, que era quan començaven les vacances de Nadal - i no pas abans- ens havíem procurat un tronc per fer-lo fer de tió. La cosa s'havia traslladat a l'escola. D'aquella manera d'acabar el trimestre, festiva i riallera, se'n deia "fer cagar el tió". De cançons per fer cagar el tió en teníem moltes, però la més diguem-ne normal, era aquesta:
Tió, caga torró,
d'avellana, d'avellana
tió, caga torró
d'avellana i de pinyó
si no vols cagar per mi
fes-ho per Nostre Senyor!
Després de la cançó (hi ha innumerables variants) se li fotia cop de bastó a dojo. Els més pussil·lanims, en lloc de dir "fer cagar el tió" en deien "fer rajar el tió". Ridícul, però cert. Això de cagar no estava ben vist per una part de la nostra societat .
Força més tard, quan el meu fill petit anava al parvulari i jo ja no feia de mestra sinó que ja em dedicava a la psicopedagogia, els nens i nenes a qui jo atenia, i també el meu propi fill, venien de l'escola dient-me que farien el "Cagatió". Jo sempre els deia que se'n deia "fer cagar el tió". Però ells insistien. Que noooooo, que se'n diu "Cagatió". I el tió és un tronquet amb barretina, ulls, nas i potes i una boca vermella, de roba o pintada, que somriu.
Hmmmmmmmmmm... bé, si vosaltres ho dieu...marededeusenyor!- pensava jo...
En alguns pobles, entre ells al meu, ja fa anys que es fa el "Cagatió" a nivell popular. O sigui, a nivell institucional, ja no es "fa cagar el tió" sinó que e fa el cagatió. ... amb el nom canviat... però ara ja no m'hi barallo: potser és que ens modernitzem i jo m'estic quedant antiquada! (Arare, no anem bé)...
Espero i desitjo que per molts anys els tions puguin continuar cagant... li posin el nom que li posin a la festa, i mira, si està tan institucionalitzada que fa una mica de pudor... doncs què hi farem? ens aguantarem. Espero i desitjo que no arribi mai allò del "tió invisible"!
Ah! I a casa meva continuem menjant postres. Les postres... i no pas postre, el postre. Que consti a les actes. I mira que jo en tinc, eh? de dubtes gramaticals, lèxics i de tota mena... però això si: les postres són sagrades. Bé, quan arribi el moment - no gaire llunyà- ja desitjarem un Bon Nadal i unes bones postres a base de neules i torrons!

10 de desembre, 2007

Premi Blog solidari

El Pensador m'acava d'afalagar, atorgant-me un premi que es veu que ens anem passant els uns als altres, com un meme, però una mica més honorífic.




Moltes gràcies, Pensador, per pensar en mi. Ara representa que jo l'he de passar, al meu torn, a altres set blocaires que consideri susceptibles de mereixer-lo. Com que he vist que ja hi ha molta gent que el té, jo els el passo a:


Una coseta de res: havia comès una falta d'ortografia (vaig escriure otorgar i és atorgar. Ho sabia però vaig dubtar. Avui ho he buscat al diccionari, cosa que havia d'haver fet abans. Sorry.)

I res, Gatot, que no hi ha forma humana de posar les fotos que vull. T'he fet cas, però ni por esas! Ara no m'hi puc entretenir més, continuarem buscant, com aquells que buscaven premis a sota la tapa del iogur... "Continúe buscando" ;)

per cert, m'he entrenat amb la foto del perfil i aquesta, com pots/podeu observar, si que em funciona, sempre m'ha funcionat...en fi, que passo de foto!

07 de desembre, 2007

Un clàssic a París

Per fora- Por fuera


Un gat amant de la lectura- Un gato amante de la lectura

Quan erem a París intentava llegir-vos sempre que podia. Un dia vaig trobar un comentari de El Paseante que em recomanava que anés a veure aquesta llibreria, hi havíem passat per davant mil vegades i ens hi havíem aturat, hi havíem entrat, però no l'havíem fotografiat. En honor de l'amic blocaire, ho vam fer. Fa dies que li vaig prometre parlar-ne, i malgrat que tenia preparat un rollo impressionant, avui he canviat d'idea. Només en deixaré les fotografies. El rollo no caldria. Ja xerro prou (i massa)... així que, tan sols gaudiu d'una altra mena de paisatge, que als blocaires en general ens sol agradar molt: el paisatge que dibuixen els llibres.


Un racó - Un rincón
Cuando estaba en París intentaba leeros siempre que podía. Un día encontré un comentario de El Paseante que me recomendaba ir a ver esta librería, habíamos pasado por delante mil veces, nos habíamops parado, habíamos entrado, pero no la habíamos fotografiado. En honor del amigo blogger, lo hicimos. Hace días que le prometí hablar de ello y, aunque "para ilustrar las fotos" tenía preparado un rollo impresionante, hoy he cambiado de idea. Ya hablo suficiente (y demasiado)... así que, disfrutad de otro tipo de paisaje, que a los bloggers en general nos suele gustar mucho: el paisaje que dibujan los libros.


Jo també hi era - Yo también estaba

06 de desembre, 2007

¡Somos contradictorios a parir!


Tant de merder pel "Negre de Banyoles" , després de tants anys d'estar-se al museu Darder, que no feia mal a ningú, que ningú se l'havia mirat amb cap manca de respecte i ara resulta que munten una exposició amb 17 morts "tractats" amb polímers i nosequemés i tot cristo es queda tan ample?

A casa meva hi ha diversitat d'opinions: hi ha qui l'anirà a veure. Hi ha qui no hi anirà. Jo no hi penso anar, per coherència interna meva. Cadascú és ben lliure, però jo no ho entenc.

O sigui, el negre de Banyoles, no. Els 17 morts xinesos, si. Que puc embalsamar amb polímers el meu besavi i penjar-me'l per decorar l'entradeta de casa?

Algú hi vol dir la seva?


Tanto rollo por el "Negre de Banyoles", después de tantos años que había estado en el Museu Darder, que no hacía daño a nadie y todo el mundo lo miraba con respeto y hubo que enterrarlo. Y ahora resulta que montan una exposición con 17 cuerpos de muertos "tratados" con polímeros y nosequemás y todo dios se queda tan ancho?

En mi casa hay diversidad de opiniones. Hay quien irá a verlos y quien no. Yo no pienso ir, por coherencia interna conmigo misma. Cada cual es bien libre, pero yo no lo entiendo.

O sea, al "Negre de Banyoles" hubo que enterrarlo y a los 17 muertos chinos, se los puede llevar de país en país para exhibirlos (y cobrar, claro). Este... ¿Puedo embalsamar con polímeros a mi bisabuelo y colgarlo para decorar la entrada de mi casa, porfaplis?

¿Alguien quiere decir algo?
______________________________________
P.D.- No comprendo la razón (será que se acerca la Navidad) pero en los blogs me salen más anuncios que nunca (incluído el mío). ¡Un rollazo, oigan!
Y otra cosa: hasta hoy, la nueva versión de Blogger la tenía ... ¡EN CATALÁN! y hoy me vuelve a aparecer todo en inglés ...Why?

04 de desembre, 2007

jo ja us ho deia!



Els nens i les nenes anàvem passant per la taula de la senyoreta, amb els nostres llibres. El meu es deia "Tilín-tilín". No era ben bé un llibre, era allò que se'n deia "cartilla". I era en castellà. Però als cinc anys, vaig aprendre a llegir. I als sis, hi havia una hora de lectura diària. I als set, hi havia una hora de lectura diària. I als vuit... i als nou... i als 10 - perquè llavors es podia fer- vaig fer el que llavors se'n deia l'ingrés al batxillerat. I ho vaig poder fer perquè llavors no es posaven traves a l'edat de les criatures si aquestes estaven preparades per ingressar en un grup on, per la quantitat de coneixements, hi podia ingressar. Per això se'n deia ingrés.

******

Els nens i les nenes anaven passant per la meva taula, amb els seus llibres. El de aproximadament la meitat de la classe, era de la col·lecció "A poc a poc". Era en català. El de l'altra meitat era de la col·lecció "Poquito a poco". Era en castellà. Als cinc anys, aprenien a llegir. I si algun nen o nena no n'aprenia, m'estava amb ell o ella tota l'estona que fos necessari. De vegades m'enduia el nen o nena al pati amb el llibret. La lectura era absolutament individualitzada. No hi havia més recursos que els que tenia cadascú dins la seva aula, ni cap mestre de suport. Els nens i nenes que en aquell moment no llegien, feien una altra cosa, teníem altra feina preparada i no tothom feia el mateix, més que res, perquè no podia. Teníem entre 35 i 40 nens per aula. Els mestres de la meva generació ens vam inventar els racons quan encara ningú parlava de racons. Els nens i nenes es portaven bastant bé, sempre hi havia algun trapella, però els pares dels nens i les nenes estaven contents quan els cridava i els deia "el seu fill no es porta bé a classe" perquè d'aquesta manera tenien l'oportunitat de fer-los reflexionar a casa, o, si l'havien feta molt grossa, renyar-los... i fins i tot, castigar-los sense que ningú no els denunciés!
Als sis anys, els nens i nenes feien una hora de lectura a l'aula, amb la seva mestra. Als set anys, els nens i nenes feien una hora de lectura a l'aula, amb la seva mestra. Als vuit anys... als nou anys... però llavors ja hi havia traves, si un nen o nena destacava, s'havia d'aguantar fins que tingués l'edat suficient... però això són figues d'un altre paner.

*******

Fa vint anys vaig decidir que em dedicaria a ajudar els nens i nenes que tinguéssin problemes a l'escola. Havia fet molts anys de mestra, ara tenia ganes d'ajudar els més problemàtics. A poc a poc em vaig adonar que els nens i nenes, amb el que tenien més problemes, era amb la lectura. Quan anava a veure els mestres, m'adonava que a classe no llegien. Feien servir un sistema molt avançat, en lloc de la lletra lligada feien servir lletra de pal... cap problema, cap problema! Per mi, no hi ha mètodes, sinó persones. Però el tema és que hi ha algunes persones que no aprenen amb segons quins mètodes.

Això que estic dient no és ni ha sigut mai políticament correcte de dir. Tampoc és políticament correcte dir que els nens i les nenes, llevat de la lectura col·lectiva a l'aula, no llegeixen més. Ni als cinc, ni als sis, ni als set, ni.. ni.. ni... perquè els programes escolars estan massa plens. Perquè no hi ha recursos. perquè... perquè... perquè... perquè alguns EAP's no funcionen*. Perquè... perquè... perquè...

Quan jo deia: "Intenteu fer una hora de lectura diària a tota la Primària", em miraven com si fos una extraterrestre.

Ara som el país amb més mala comprensió lectora.

Ja ho sé: no hi ha només un sol factor. I no és políticament correcte dir que jo ja us ho deia.

...però jo ja us ho deia.
Au, ara ja em podeu apedregar!
* he dit alguns!

03 de desembre, 2007

Un dia esgotador/Un día agotador

Ostres, estic tan cansada que no puc ni escriure, quin dia he tingut! buf buf buf... us deixo l'Aute, que segur que us relaxa una micona. A qui no li porta records, no sempre confessables, aquesta cançó?


Ostras, estoy tan cansada que no puedo ni escribir, qué día más bestia he tenido, buf buf buf... os dejo una canción de Aute, seguro que os relaja un poquito. ¿A quien no le trae recuerdos, no siempre confesables, esta canción?







Que consti que anava a posar Gianni Morandi (un dels meus amors d'adolescència, ai!) però l'Aute m'ha acompanyat molt més, mai no ha deixat de pertànyer a la banda sonora de la meva vida...


Que conste que iba a poner una de Gianni Morandi (uno de mis amores de adolescencia, ay) pero Aute me ha acompañado mucho más, nunca ha dejado de pertenecer a la banda sonora de mi vida...

01 de desembre, 2007

Plagi: és quan dormo, que hi veig clar.


No em renyeu, que només he plagiat el títol. Avui he dormit fins tard, molt tard, tenint en compte que sempre em llevo a les 7 del matí.

Se m'han enganxat els llençols? - us preguntareu-

Noooooooooooooo! M'he despertat a l'hora de sempre, tot i que no havia posat el despertador (darrerament m'he tornat moderneta i en lloc del despertador em poso el mòbil, que he descobert que és igualment efectiu, ja que és molt llest, tu, que el pares del tot i el paio es "desperta" a l'hora programada i fa un escàndol que l'has de sentir vulguis o no.).

Bé, doncs, per avui no l'havia programat, per tant, no ha sonat (és molt obedient). A les set m'he despertat per inèrcia, per la força del costum, perquè el món em va fer així o perquè tenia pipi. El motiu és el de menys.

Allò veritablement important, interessant i també estrany, per què no dir-ho? és que un momentet abans de despertar-me estava en plena sessió del Parlament de Catalunya!!! Si, si, tal com ho llegiu!

Jo no m'estava asseguda, havia demanat permís per passejar-me amb una flamant camera de fotos. El recinte, lluny de ser el Parlament de Catalunya- que ho era, al menys en essència- era model plaça de toros. I mireu que jo no hi he estat mai, en una plaça de toros, bé, si que hi he estat, però quan hi feien circ, no pas toros. El que s'esdevenia allà, però, no era gaire diferent del que hi feien quan jo hi havia estat veient circ. Era molt petita, jo. No, avui no, quan hi anava a veure circ. Continuo.

Jo anava fent fotos a tots els nostres parlamentaris - model fotògraf oficial de casament, passant per les taules- que no eren taules, avui, eren una mena de pupitres com els de l'escola dels anys seixanta. En un moment donat m'he parat davant ... del Sr. Rajoy!
- Què hi fa, vostè, aquí?- li he preguntat- i m'ha dit, en un català perfecte (lagarto-lagarto, aquí ja ho havia d'haver vist, jo, que allò era un somni, coi, però no me n'he adonat, quin fallu)

-Sóc un inflitrat, a tu ja t'ho puc dir, pequè no ho xerraràs, però fes-me la foto com si no passés res, perquè ningú més no m'ha vist.

M'he quedat molt parada, però molt, eh? tan parada que no he sabut què havia de fer i m'he estat debatent amb el dilema:

- Què faig? Vaig a avisar algú o no dic res?, encara seran els de Polònia que estan fent l'indio per aquí i jo faré el ridícul de la meva vida-

Per tant, no he dit res. Llavors, llamp de llamp, m'he despertat.

Us confesso que no sé què fer. I si aviso els parlamentaris que tenen un inflitrat? Per altra banda... algú de vosaltres sap si el Parlament s'ha canviat a la Monumental? O a les Arenes? (quina és, la que encara funciona?)... L'equip de Polònia té rodatge, les nits de divendres a dissabte? On és la meva camera?
Després del pipí, m'he tornat a ficar al llit i llavors he dissenyat una samarreta.

En fi... avui tenia un altre post mig preparat, un que tinc pendent amb el senyor Passejador, però des d'aquí li faig saber que aquesta visió nocturna era molt important i que l'altre post veurà la llum un dia d'aquests. Li ho prometo!


Vaig a fer-me un cafetó ben carregat, no fóra que siguessi que fóssiga!*

* lingüistes del món, uniu-vos i perdoneu aquesta pobra pecadora, amén.