17 d’agost, 2017

killing me softly

Escoltar la ràdio és perjudicial per a la salut.

Sentir alguns tertulians, mata (a poc a poc, com diu la cançó)

Viure sabent que fa anys que t'estan tractant de nazi, i d'altres coses pitjors (si és que hi pot haver coses pitjors) fa que et plantegis quan, com i de quina manera ens van començar a enganyar i quan, com i de quina manera, ens vam refiar massa del que teníem al davant i no vèiem (per bona fe o per mandra, ves a saber)...

Un estiu estranyot, aquest estiu. Vam decidir fer les vacances pel juny, pensant que la temperatura seria més agradable i ens vam trobar amb les onades de calor... que, tot i que una mica minvades, encara fan que el cos i l'esperit no estiguin per pensar massa.

Estic molt decebuda amb el món que m'envolta. No parlo del "meu" món, que aquest és el millor que tinc a la vida. Perquè al final, allò que compta és la família i aquell nucli d'amics en qui pots confiar sempre.Però tot allò que queda fora, a tocar, però fora d'aquest nucli, està ben podrit!

La pregunta torna a ser aquesta:

En quin moment ens van començar a enganyar i com és que no ho vam veure?

Que tingueu una bona entrada a la segona quinzena d'agost. Ànims!

Ep! Sempre endavant i amb ganes de fer coses, moltes coses!!!  


5 comentaris:

... i escaig ha dit...

ens enganyen i agredeixen de manera continuada, això tampoc seria notícia, el cas és qui i des d'on ens enganya i agredeix
perquè hi ha referents d'arrel ben podrida i encara els aplaudim

m'agradaria pensar que anem a fer un país nou, sense arrossegar morts d'antany ni vius massa espavilats
.

Montse ha dit...

Aquest és el misteri, Mati. Qui i des d'on? Potser estem dormint amb el nostre enemic... a mi també m'agradaria pensar-ho, però no tinc clar que això sigui possible.

Si més no, de moment encara visc amb la il·lusió que ho sigui. En qualsevol cas, que el temps m'ho desmenteixi o em doni l'alegria de poder aconseguir-ho, si no per mi, pels meus descendents!

Sergi ha dit...

Em sembla que a tots ens passa el mateix, pensem que fora del nostre cercle tot està podrit, i que no sabem ni ens expliquen la meitat de les coses que passen realment, i les que ens expliquen estan manipulades. Però això ja de per si és una paradoxa, si només se'n salva el nostre cercle, què passa amb els cercles dels altres. Com que no són els nostres, pensem que també estan podrits... Això entra en contradicció, depèn de la percepció de cadascú.

Oliva ha dit...

APA MACA AMUNT EL CORT¡¡¡VENCEREM...
TERTULIANS? COLLA DE TREPAS...I "PIRATES AMB "CARNET"A LA BOCA..."CHAQUETEROS" AMB MOLTES PENQUES.NO T'ENCAPARRIS EL FUTUR ES NOSTRE I DELS NOSTRES FILLS I DELS NOSTRES NETS.

Joana ha dit...

La família, els amics i amigues, el nostre entorn, segur i tan important...
Bon estiu reina del Mar!