OLGA XIRINACS

La Júlia Costa, del blog "La panxa del bou", ha engegat un grup a Facebook, per fer pressió perquè se li concedeixi el PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES a l'Olga Xirinacs.

També ha muntat un blog, amb el mateix objectiu. 

La finalitat del blog, diu la mateixa Júlia, és fer arribar tot el que es vagi publicant a Facebook, a aquells i aquelles que no hi tenen compte.

Aquí us deixo el que ahir vaig publicar, al meu facebook, enllaçat al "grup" creat, com us dic, per la Júlia.

Ja sé que per a qui no fa servir Facebook, pot resultar una mica complicat. Bé, no passa res, perquè a partir d'ara, el mateix, s'anirà publicant al blog (clicant l'enllaç que us he deixat, hi arribareu).
____________________________

publicat ahir, dimarts, 13 d'abril de 2015

Col·laboro amb el grup que demana el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per a l'Olga Xirinacs. Acabo de publicar-hi un dels seus poemes.

Montse Medalla‎PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES PER A L'ESCRIPTORA OLGA XIRINACS

Amb el teu permís, Julia Costa. 

L'any 2013 ( el temps passa tant de pressa...) l'Olga va anar a Tordera, convidada en un acte cultural. Me'n vaig assabentar i vaig anar-la a veure. Es va emocionar en veure'm, i jo més, pel fet que una gran escriptora com ella s'emocionés amb la meva presència...
Record d'aquell dia és el seu llibre de poemes "La taronja a terra", que em va dedicar, llibre del qual extrec aquest poema que us deixo i que recull, d'alguna manera, els temors que manifesta sovint l'Olga: la mala fi que fan els llibres: no solament els seus, sinó tots els llibres.

El llibre és una joia:
LA TARONJA A TERRA
Olga Xirinacs
Editorial Òmicron (Col·lecció Charta Avrea)
1era edició, 2011

ET MORIRÀS AL MAR

He nascut amb el mar sobre el cos
i he rentt els meus ulls a les aigües marines;
blaus profunds i corrents costaners
dibuixen noves rutes cada dia,
i jo, amb la tassa de cafè a la mà,
miro el reflex dels déus fins que em fereix.
També em fereix la mirada de l'home,
el silenci de l'home que no ha vist el mar,
el de qui ha vist el mar i no m'hi troba,
¿sóc cendra abans de temps?

Sí, amiga meva, ets cendra i,
com van fer aquells infants amb el teu llibre
una tarda que el vas deixar en un banc
seguint la moda del bookcrossing,
et llençaran a l'aigua, on tots els fulls dispersos
esborraran la teva sang de tinta.
Et moriràs al mar, tal com vas néixer.