05 de febrer, 2015

Convençuda

Ja m'he convençut totalment del fet que el món ha embogit.

No se salva ni Orient ni Occident, ni el Nord ni el Sud.


Per mostra, un video que avui ha arribat a les meves pantalles (anava a dir mans, però de fet, m'ha arribat per internet)

Ara, sumeu-hi tot el que se'n deriva, de tot...

Ara, sumeu-hi la bogeria dels nostres governants. A casa nostra!!!! Barallant-se com aus carronyeres (perquè el símil de la baralla al pati de l'escola no és vàlida: els nens a les escoles són molt més ben educats, i molt més comprensius!)

Ahir llegia un tuit que deia més o menys: "Patètica una societat que s'escandalitza més pel cas Neymar que pel cas Castor."

Ho va dir un tal Xavier Valls (em sembla que és un periodista) però en tot cas, va plasmar exactament el que jo estava pensant!

Ara, sumeu-hi la bogeria del capitalisme, la del comunisme actual, la de... no cal que continuï.

Què ha passat?

Què se n'ha fet, d'aquelles flors?

Sempre ha estat tot igual i era jo que estava cega?


Què podem fer?

Alguna suggerència?

10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Montse, jo estic convençuda que el món sempre ha estat igual de boig.

No crec que en cap època les coses hagin estat gaire millors.

Aquest vídeo trenca el cor i al mateix temps obre els ulls a moltes maneres de fer "políticament correctes", com diu ella. Està carregada de raó i de raons.

I a casa nostra, et diria el mateix, es repeteix la història de la falta d'entesa entre "nosaltres" per dir-ho d'una manera curta i fàcil. Ha passat altre cop, ha passat sempre i per això estem com estem.

Patètica societat...

I crec que estiguessis cega o estiguéssim cecs, és que teníem ideals i confiança en el canvi de les coses i això es va minant de mica en mica.

Què podem fer? Seguir... amb forces o sense... amb més ganes o menys però seguir empenyent, seguir fent la feina que ningú vol fer. Com? aquest és el problema, que no en tinc ni idea.

Carme Rosanas ha dit...

I no crec, que estiguessis cega... volia dir.

M. Roser ha dit...

A mi també em sembla que en totes les èpoques el món per una cosa o per una altra ho ha estat força d'embogit, el què passa que ara amb les noves tecnologies ens n'assabentem molt més...
Jo tampoc sé què podem fer...Potser a nivell personal que cadascú arregli la seva parceleta, i moltes petites arreglades, faran que cada vegada creixi més la part de món més de sentit comú...
Petonets.

xavier pujol ha dit...

Jo també sóc del parer que el món no acaba de rutllar, però crec que anem a millor. Amb alts i baixos, amb èpoques millors i d'altres pitjors, però sens dubte que anem a millor.
Com devien ser les ciutats i pobles quan s'ajusticiava públicament als carrers i places?
O quan manava la Inquisisció?
I quan els reis eren absolutistes i condemnaven la gent sense judici?
I quan existia l'esclavitut real?
No obstant hi ha dies que marxaries del planeta.

Josep ha dit...

Penso que segueix havent-hi un gran desequilibri moral, possiblement sempre hem tingut les mateixes aberracions només que en l'actualitat amb el desenvolupament de les noves tecnologies ens assabentar abans de coses terribles

D'altra banda el planeta està patint les conseqüències de la contaminació, residus industrials, explotació excessiva dels recursos naturals que contribueixen a l'escalfament global, que al seu torn augmenta la tendència que hi hagi fenòmens naturals més forts.

No sé fins a quin punt està millor, que ha progressat en avenços i intel·lectualitat sí, però és tan irònic que la nostra pròpia intel·ligència estigui canviant el planeta d'aquesta manera és molt penós.

el paseante ha dit...

L'home és un llob per a l'home (Hobbes). Crec que ens aniria millor si no existissin els estats i ens organitzessim en petites societats on l'educació fos el més importat. Només era una idea :-)

el paseante ha dit...

Llop, jeje. Hauré de tornar a l'escola.

Elfreelang ha dit...

he vist el vídeo,es estremidor, i molt valenta la dona sense embuts i parlant clar ....carn de gallina, indignació i tristesa a parts iguals,....el món ha estat potser boig sempre però abans la informació era el privilegi d'uns pocs, ara costa més amagar fets perquè és més fàcil expressar-se i ens assabentem de més coses ...jo encara crec en la humanitat i vull confiar i creure que així no podem seguir i que alguna cosa hi podem fer ....ni que sigui petita, els petits canvis són poderosos ( com deia el capità Enciam)

Teresa Duch ha dit...

L'havia vist aquest vídeo i és impactant. S'ha de tenir valor per dir tot el que diu aquesta dona. No crec que estiguessis cega, Montse. Sembla que aquesta bogeria és inherent a l'home, i la dona, però jo també tinc la impressió que ara més. Les males notícies superen en molt a les bones.

Olga Xirinacs ha dit...

No hi ha solució, Montse. Els déus només són al cervell dels homes, i els homes porten dins seu l'instint de destrucció: batalles pel diner i el petroli, batalles religioses, batalles per l'ecologia, pel guany de les farmacèutiques, etc, etc.
¿Què hi ha d'allò del pròleg?
Petonets.