Volem volar

Doncs si:

Vueling...

he volat per venir a veure la mare, els fills,  els néts... no sabíem quan podríem tornar... el temps està ben boig!

no m'agrada volar, però el trankidallonsis fa miracles (els vint minuts me'ls passo clapant)

i ara me'n torno. Ahir plovia a bots i a barrals. Els focs del dia de Santa Anna van ser força deslluïts, no hi havia ningú a la platja mirant-los, només quatre gats... jo els vaig veure amb un pareo per damunt les espatlles, tenia fred. I amb la finestra tancada, a través del vidre, mentre mirava una pinícula (ara copio el gatot) a La 2. No en sé el títol, ahir no vaig comprar el diari i no la vaig veure començar. Era sobre un actor que duia una vida dissipada i una noia que n'estava enamorada. Una mica conte de fades. Jo la mirava, un ull a la tele i l'altre als focs deslluïts.

La tarda, plovent a bots i a barrals, la vaig passar amb la mare, amb una enorme capsa de cartró als genolls, remenant fotografies antigues.

Qui és aquesta, mama?

Una cosina del teu avi

I aquest?

L'oncle Manel, quan era jove

I aquí què estàvem fent?

És de quan anàvem de càmping. I m'explica una història d'una vegada que van passar tot un matí bullint, al fogonet de càmping-gas, unes mongetes tendres que van quedar com pedres perquè al pou d'on havien tret l'aigua, l'aigua que hi havia no era potable.

I això?

La platja de Badalona. O potser és Montgat... a veure? - es posa les ulleres- Montgat! Mira, veus, aquestes casetes? on ens canviavem, ens posavem el vestit de bany...

Encara plou a bots i a barrals i jo marxo perquè vull passar per la festa de la petita Mar, que avui fa tres anys... hi haurà els meus néts amb els seus pares...

Em mullo fins als genolls, m'he d'apujar els pantalons fins a mitja cuixa (algun avantatge tenen, els pantalons "cagats" del "mercadillu", com que van amb gomes...) per anar a buscar el cotxe.

Una festa infantil amb pares i mares que mengen pastís, prenen begudes, aguanten criatures... la mitjana d'edat és de entre 33 i 35 anys (em sembla). Entro, saludo, m'ho miro, una marieta, una flor amb plomes índies al cap... ondia, si és el meu nét! Que guapo! que ets, un "jefe" indi, una flor, un "jefe-flor"? No té ganes de xerrar, el meu nét. Juga, gaudeix amb els seus amics i amigues, lluita per una joguina, viu!!! Viuen. Somric, satisfeta de veure com la vida fa el seu curs.

Plou a bots i a barrals, em torno a mullar, aquest cop només fins als turmells.

Pujo a casa, comprovo per enèssima vegada que m'he imprès bé la targeta d'embarcament del "Vueling".

No m'agrada volar.

M'emportaré un trankidallonses o no caldrà? (no caldrà).

i demà, si els déus i els vents ens deixen, tornarem definitivament. Bye bye, Mallorca!

Sense blog

Dos dies amb el blog tancat i no en sé. I és que em sembla que no canviaré... mai no canviaré!

No, no us he de convidar per entrar. Entreu quan vulgueu, sou a casa vostra... només faltaria...

Algú podria definir-me rampell?

Doncs això.

Us deixo amb l'Alaska. (no em mireu així, un dia, aquesta dona va cantar coses com aquesta que us deixo i a mi m'agradava!)

Una mica d'aire i tornaré...

 

Demo

Una vista diferent de Palma, veritat?

 Mireu quin trenet, aix! (en el fons sóc com una nena, m'encanten les coses que ja m'encantaven de petita, és greu?)

 ningú no ho recorda? que vella sóc!!!

 Va, homeeeeeee, algun Kumba com jo... aquelles excursions al Figaró, aquelles tornades a la plataforma del tren, cantant allò de "Som gent pacífica i no ens agrada cridar!"

Paisatge des del tren

Vejam, no tot són flors i violes: com més t'acostes a Palma, més normalet torna a ser el paisatge. Per què ens hauríem d'enganyar? eh? eh? eh?



El següent llibre que he llegit ha estat Dies d'amor i de guerra, de Thamima Anam, sobre Bangla Desh, anys 60-70, etc. Ha estat una troballa, me'l va deixar llegir l'Àngels, del Taka, jo no l'havia pas descobert. M'ha deixat un regust angoixant, però és el que hi va haver (o al menys, és una mica el que hi va haver, perquè de ben segur que tot va ser molt pitjor del que retrata l'autora, car la literatura sempre és més suau, quan es tracta de guerres diguem-ne novel·lades).

Ara estic amb Tenim un nom, de Vicenç Villatoro. Sé que hi ha qui no li agrada gens, aquest autor. Jo només el coneixia de la tele, de la ràdio i d'un parell de conferències on vaig anar i el ponent era ell. L'una, de caire polític. L'altra, de caire literari. Vaig descobrir que em queia molt millor del que jo mateixa em pensava que em queia. Independentment dels colors polítics i literaris. Com a persona, com a mediàtic. Em va agradar, ho confesso.

Tenim un nom va del Barça, però no va només del Barça. Per mi també ha estat tota una sorpresa, així que, com tants d'altres que ja he recomanat, aquest també el recomano. És un bocí d'actualitat molt ben explicada,  molt ben documentada i molt ben tot. Sobre tot, molt nostrada. Ara sóc gairebé a la meitat i no crec que em duri gaires dies més, perquè es llegeix molt fàcilment.

Després de passar quatre dies sencers amb les seves nits corresponents a Palma, passant molta calor però gaudint, al mateix temps, de Palma com a ciutat, ara som a Porto Petro. Ahir al matí vam navegar fins a La Ràpita. No són amics dels gossos, si vas a prendre una cervesa a la terrassa d'un bar, et fan deixar el gos a fora de la terrassa, a ple sol. Es veu que ho han decidit a l'Ajuntament i la norma regeix tot el poble, segons ells, "perquè si no, els turistes es queixen". I nosaltres... no som turistes, per vosaltres? No, es veu que no. Apa, passi-ho bé, ja us ho fareu. Si ets al carrer, no tens per què deixar el gos gairebé al mig de la carretera, i menys a ple sol. Vam marxar!  La cervesa de llauna de la nevera del Blauet és molt bona i no et fan deixar el gos al sol.  Amb tots els meus respectes cap a la gent a qui no agraden els animals... hi ha gossos que tenen molt més seny que algunes persones - que algunes, dic, que algunes! -

Un dels dies, vam llogar un cotxe amb els amics (hi ha cotxets, avui en dia, guapíssims, eh? sis o set places) em recorden el nostre estimat Renault Space de quan els nostres nois eren petits... la gent ens mirava, un cotxe ple de nens i un gos (llavors també teníem gos, el Truc, pobret, que ja fa anys que cria malves) els sis/set places d'avui en dia són més còmodes, més grans, més segurs i a més a més, tenen aire condicionat!!!!  vam anar fins a Sóller, que ens va tornar a encantar, al cap dels anys. Tant Sóller poble com Sóller platja. És la nostra debilitat! Per tornar a Palma ens vam dividir: quatre dels sis vam tornar en tren. És un viatge d'una hora, travessant uns paisatges que et transporten a un passat no massa llunyà, una petita delícia, com qui es menja un bombonet, assaborint-lo amb plaer! Vaig gravar una micona de video, per sentir el traqueteig del tren (un trenet de fusta preciós, res a veure amb rodalies de la renfe) el problema és que em falten no sé quin coi de drivers o de noseque, que fa que en aquest ordinador no es vegi, ni es senti. Una feineta a fer quan arribi a casa.

Bé, doncs, aquest matí hem sortit de La Ràpita i ara som a Porto Petro. Un port "coqueto", que jo recordava, però que confonia amb Porto Cristo i Porto Colom. Espero, quan anem a Porto Cristo (si hi anem) i a porto Colom (aquí hi anirem segur) espero deixar de confondre'ls.

Una altra feineta, "passar" les fotos (això és com passar els apunts, recordeu?)... quan ho faci, prometo documentació  gràfica.

innocents, males bèsties, rics, poderosos i víctimes

Perquè un sigui ric i poderós no hauria de ser necessàriament una mala bèstia.


perquè una sigui dona, no hauria de ser necessàriament una víctima.

perquè un és ric i poderós, podria ser perfectament una mala bèstia.

perquè una és dona, podria ser perfectament una mala bèstia i podria ser que haguessin abusat d'ella i podria ser que no haguessin abusat d'ella.

O no. També podria ser que la dona -essent una mala bèstia- decidís mantenir relacions sexuals amb el poderós per poder - després- denunciar el poderós i arreglar-se la vida.

També podria ser que la dona  fos una bellíssima persona i s'hagués enamorat bojament del ric i poderós i després s'hagués trobat amb que el ric i poderós li hagués sortit "granota".

Deumeu, que difícil deu ser, la feina de jutge!